La protecció que dispensa
Alfons XIII i l’esperanto vistos des de València: la presidència d’honor de 1909, una condecoració que les fonts no acaben de posar-se d’acord en quina era, la Reial Ordre de 1911 i la de 1923 —i què va quedar de…
Categoria Història
L’esperanto i la gent que l’ha parlat, des de València i des de fora: persones, llocs i fets del passat.
Categories
Un fullet de dues pàgines
Un tinent coronel d’Estat Major, un oficial de Telègrafs, un capità d’artilleria que parlava en esperanto d’un globus a un altre: qui eren els militars que van fundar l’esperantisme valencià i què diuen —i què no diuen— les fonts sobre…
Els fills de Zamenhof: una família destruïda per l’Holocaust
Ludwik Lejzer Zamenhof va morir a Varsòvia el 14 d’abril de 1917, vint-i-dos anys abans de la invasió alemanya de Polònia. Els seus tres fills —Adam, Zofia i Lidia— van ser assassinats entre 1940 i 1942. Cap dels tres va…
El doctor Herrero, trenta anys de classes i huit de presidència
El metge que firmava els acudits del Boletín i va presidir la Federació Espanyola d’Esperanto des de València Des de la seua fundació el 1947 fins al trasllat el 1962, la Federació Espanyola d’Esperanto va ser, a efectes pràctics, una…
Jean Pelletier, l’antifranquista que el doctor Herrero no volia a casa
Una frase solta en una conversa de fa un dia ens ha portat fins a un llibre de 1937. Un esperantista francés que venia molt per València, i que a casa d’un esperantista valencià preferien no rebre, havia publicat el…
Cartes en esperanto per a un museu cremat
La nit del 12 de maig de 1932 es va cremar el Museu d’Història Natural de la Universitat de València. De centenars de milers de peces se’n van salvar unes tres-centes. Cinc mesos després, les vitrines començaven a omplir-se una…
El Liceu de Madrid, de gom a gom
Abans de ser figures del grup de València, Augusto Casquero i Alicia Ballester van fer esperantisme a Madrid. Ella ho conta ara: quatre locals successius, classes cada dia en dos i tres torns, un cor que va cantar en esperanto…
La revista feminista que no vam poder comprar
Entre 2005 i 2015 va existir una revista trimestral en esperanto que es declarava feminista i que duia al subtítol un avís: no era només per a dones. Es deia Femina, s’imprimia a Suïssa i es presentava com l’única revista…
El premi que es donava a les esposes
Durant quasi trenta anys, l’esperantisme espanyol va entregar cada any una medalla a l’esposa d’un esperantista destacat. No per una trajectòria pròpia en la llengua, sinó per haver-lo secundat a ell. Es deia Klara Silbernik, com la muller de Zamenhof,…
Sis fotos i seixanta anys: busquem els joves esperantistes de València (1965-1968)
Un testimoni sobre classes, ràdio, teatre, fotografies i memòria esperantista juvenil en la València dels anys seixanta. Introducció del Grup Esperanto de València Des del Grup Esperanto de València volem compartir un testimoni que ens ha arribat recentment i que…
Quan l’esperanto tenia misses
Durant anys, els congressos d’esperanto elegien una «Fraŭlino Esperanto». No era una broma de passadís: figurava al programa oficial, entre la missa en esperanto i l’excursió del dissabte. I algunes de les elegides acabaren dirigint el moviment que les havia…
La portada en esperanto de la Universitat de València, documentada entre 1997 i 2000
La Universitat de València va oferir durant els primers anys d’Internet una versió en esperanto de la portada principal de www.uv.es. Diverses captures conservades en Wayback Machine demostren que esta pàgina estava disponible, almenys, entre gener de 1997 i desembre…
Seixanta places per a un aula de vint-i-quatre: l’esperanto entra a la Universitat de València amb crèdits
Del 2 al 7 de març de 1998, la Facultat de Filologia de la Universitat de València va impartir un curs d’esperanto que valia dos crèdits de lliure elecció. Segons el butlletí del grup, era el primer curs d’esperanto de…
Esperanto en compte d’anglés
El gener de 1994, Augusto Casquero de la Cruz va demanar a la Conselleria d’Educació que el seu fill de deu anys poguera estudiar esperanto en compte d’anglés al col·legi públic, i es va oferir a donar ell les classes…
Cinc articles per a la biblioteca, escrits a mà per don Félix
El rètol que el Grup Esperanto València va penjar a la seua biblioteca el 16 de març de 1990, firmat pel president i cal·ligrafiat per un mestre de huitanta-un anys Cinc normes, escrites amb ploma, amb una orla vermella de…
Esperanto per a vendre a l’Est: la societat mixta de Múrcia i Moscou
El 15 de març de 1990, la secció d’Economia d’El Mundo anunciava que una organització de Moscou anomenada «Fondo Esperanto» i l’associació esperantista de Múrcia «Ricardo Codorniu» havien acordat crear una societat mixta de comerç amb els països de l’Est…
Don Félix Navarro conta com va arribar a l’esperanto
L’entrevista del Boletín de la Federació Espanyola d’Esperanto, maig-juny de 1982 En 1931, un mestre de vint-i-dos anys destinat a Sollana es preparava una oposició quan algú li va posar a les mans un llibret que es deia La llave…
Zodiako, la revista en esperanto dels alumnes de Xest
Abril de 1978: dos alumnes de la Universitat Laboral de Cheste mecanografien vint pàgines en esperanto, i en una d’elles pregunten als seus companys què els pareix la llengua L’abril de 1978 va eixir a la Universitat Laboral de Cheste…
«Ya vuelven a sonar los claros clarines»: els esperantistes valencians tornen a Xest en 1950
El diumenge 22 de gener de 1950, un dia fred i desapacible, una expedició d’esperantistes valencians va anar a Xest i va omplir el teatre del poble. Els van rebre xiquets que els saludaven en esperanto pel carrer. És una…
«Por los niños austríacos»: la carta en esperanto que va publicar *El Pueblo* en 1920
El 27 de febrer de 1920, el diari republicà valencià El Pueblo va publicar una carta arribada d’Àustria «escrita en Esperanto» que demanava a les famílies espanyoles que acolliren xiquets famolencs de Graz. L’adreça a la qual havien d’escriure els…