La protecció que dispensa
Alfons XIII i l’esperanto vistos des de València: la presidència d’honor de 1909, una condecoració sobre la qual les fonts no s’acaben de posar d’acord, la Reial Ordre de 1911 i la de 1923 —i què va quedar de tot…
Raúl Salinas Monteagudo
Categories
Un fullet de dues pàgines
Un tinent coronel d’Estat Major, un oficial de Telègrafs, un capità d’artilleria que parlava en esperanto d’un globus a un altre: qui eren els militars que van fundar l’esperantisme valencià i què diuen —i què no diuen— les fonts sobre…
Es pot certificar el nivell d’esperanto?
Sí: existixen exàmens de B1 a C2, però no tots els certificats tenen el mateix reconeixement. Sessió escrita dels exàmens KER a Cali (Colòmbia), el 8 de juny de 2013. Quan una persona diu que ha obtingut un C1 d’anglés,…
Els fills de Zamenhof: una família destruïda per l’Holocaust
Ludwik Lejzer Zamenhof va morir a Varsòvia el 14 d’abril de 1917, vint-i-dos anys abans de la invasió alemanya de Polònia. Els seus tres fills —Adam, Zofia i Lidia— van ser assassinats entre 1940 i 1942. Cap dels tres va…
El doctor Herrero, trenta anys de classes i huit de presidència
El metge que firmava els acudits del Boletín i va presidir la Federació Espanyola d’Esperanto des de València Des de la seua fundació el 1947 fins al trasllat el 1962, la Federació Espanyola d’Esperanto va ser, a efectes pràctics, una…
Jean Pelletier, l’antifranquista que el doctor Herrero no volia a casa
Una frase solta en una conversa de fa un dia ens ha portat fins a un llibre de 1937. Un esperantista francés que venia molt per València, i que a casa d’un esperantista valencià preferien no rebre, havia publicat el…
Cartes en esperanto per a un museu cremat
La nit del 12 de maig de 1932 es va cremar el Museu d’Història Natural de la Universitat de València. De centenars de milers de peces se’n van salvar unes tres-centes. Cinc mesos després, les vitrines començaven a omplir-se una…
El Liceu de Madrid, de gom a gom
Abans de ser figures del grup de València, Augusto Casquero i Alicia Ballester van fer esperantisme a Madrid. Ella ho conta ara: quatre locals successius, classes cada dia en dos i tres torns, un cor que va cantar en esperanto…
Ri, el pronom que el feminisme esperantista va impulsar
En esperanto li vol dir «ell» i ŝi, «ella». Des de 1976 una part dels parlants usa també ri: un pronom singular per a referir-se a una persona sense indicar-ne el gènere, perquè no es coneix, perquè no ve al…
La revista feminista que no vam poder comprar
Entre 2005 i 2015 va existir una revista trimestral en esperanto que es declarava feminista i que duia al subtítol un avís: no era només per a dones. Es deia Femina, s’imprimia a Suïssa i es presentava com l’única revista…