Zamenhof a València
Quatre dies de setembre de 1909, reconstruïts amb la crònica que el grup va escriure eixe mateix any i amb els dos diaris de la ciutat: l’arribada, la muralla de Sagunt que va caure damunt de cinc congressistes i una…
Publicacions
Ací tens totes les publicacions del grup, ordenades per data: primer les més noves. Si busques alguna cosa concreta, també pots anar per categoria o per any.
Categories
«Es va suprimir l’esperanto i llevaren la làpida»: el que va veure el veterinari de Xest
De tot el que li va passar a l’esperantisme de Xest entre 1939 i 1949 quasi no en queda rastre escrit. L’Ajuntament de Xest acaba de publicar les memòries d’un veí que ho va viure —Vicente Tarín Tarín, el veterinari…
Quinze anys de peces diàries amb el text al costat: l’Esperanta Retradio
Quan Ràdio Polònia va deixar definitivament el seu programa en esperanto, un austríac es va posar a publicar una peça pròpia cada dia — i des del primer dia va publicar també el text L’Esperanta Retradio publica des del 26…
Gratulon! El formulari on acabava el curs de Duolingo
Hi ha una pàgina que continua en línia hui, a duolingo.esperanto.net, i que du el peu de pàgina «UEA-2016». És el que es trobava qui acabava el curs d’esperanto de Duolingo. Et felicita —«Gratulon! Vi sukcese atingis la finon de…
Ci, el pronom que va nàixer fora de l’ús
Zamenhof va escriure que el millor hauria sigut ci per a un i vi per a molts, i va explicar per què hi renunciava L’esperanto no distingix entre «tu» i «vosaltres»: vi val per a una persona i per a…
L’esperanto en la comunicació exterior de la Xina
En 1979, la revista en esperanto El Popola Ĉinio imprimia a Pequín uns 11.000 exemplars al mes, i uns 10.000 eixien del país. Eixa proporció és tot l’article: una revista feta quasi sencera per a l’exportació, en una llengua amb…
Com és per dins un congrés juvenil d’esperanto
El congrés juvenil internacional d’esperanto —l’IJK, de Internacia Junulara Kongreso— és la trobada anual de la joventut esperantista del món, i el 82é es va celebrar fa un mes a tocar de casa: del 9 al 16 d’agost de 2026…
Reaccionar, respondre o escriure: com no omplir de soroll un grup
Quan toca reaccionar amb un emoji, quan toca respondre al missatge i quan toca escriure'n un de nou, en WhatsApp, Telegram i Discord.
L’esperanto i el moviment obrer: per què València està al mig d’esta història
En 1934 València va acollir el primer congrés internacional de SAT a l'Estat: quasi 400 esperantistes de tretze països. I set anys abans la FAI es va fundar en una platja de la mateixa ciutat.
Dos carrers de València amb nom d’esperanto
València té dos carrers amb nom vinculat a l’esperanto: el del Doctor Zamenhof, rotulat el 1934, i el de l’Esperantista Hernández Lahuerta, dedicat el 9 de febrer de 1984. Els dos noms conten una part de la història del moviment…
Com finançar una associació menuda a València: subvencions, quotes, patrocini i donacions
Guia pràctica de finançament per a associacions sense ànim de lucre de València: els registres obligatoris, les subvencions de l'Ajuntament, la Diputació, la Generalitat i Europa, les quotes, el patrocini, el mecenatge, les donacions amb deducció fiscal i un pressupost anual d'exemple.
Instagram i TikTok per a associacions sense pressupost: què funciona el 2026
Què funciona el 2026 a Instagram i TikTok per a una associació sense pressupost: el format, les paraules clau, un calendari que el voluntariat puga aguantar i com saber si porta gent.
Quants anys dura la joventut esperantista
A TEJO, l’organització mundial de la joventut esperantista, hui és jove qui no passa dels 35 anys l’1 de gener. En 1990 el límit eren 30, i abans 25 o 26: la joventut esperantista s’ha allargat una dècada en trenta…
Què rep un grup local de la UEA, i què hi aporta
En els estatuts i el reglament general de la Universala Esperanto-Asocio —l’associació mundial d’esperanto, fundada en 1908 i amb seu a Rotterdam— les paraules klubo, grupo i subvencio apareixen zero vegades. Un grup local no és membre de la UEA,…
1,6 milions d’euros en díhuit anys: què ha pagat la Comissió Europea a l’esperanto
La Comissió Europea publica tots els seus compromisos pressupostaris, beneficiari per beneficiari. Filtrant els anys 2007 a 2024 ix la sèrie sencera dels diners que han arribat a entitats esperantistes: 1.630.032 €. La subvenció més gran de totes no és…
Els 330 xiquets austríacs que els esperantistes van portar a Espanya, 1920-1923
Entre 1920 i 1923, tres-cents trenta xiquets i xiquetes d’Àustria van viure un any o més en cases d’onze províncies espanyoles. No els va portar cap govern ni cap gran organització humanitària: els va portar una xarxa de gent que…
Enric Baltasar: sis anys d’Oliva a la presidència mundial
Als setze anys no sabia què era l’esperanto. Als vint-i-dos presidia TEJO, l’organització mundial de la joventut esperantista, i era l’únic valencià que ho ha fet mai. Cinc mesos després dimitia, i des de llavors no ha tornat al moviment.…
La generació Duolingo
Durant uns anys, qualsevol persona que obrira Duolingo hi trobava l’esperanto al costat de l’anglés i de l’alemany. El curs en castellà el va construir un equip de set voluntaris, i un d’ells era valencià. Hui, deu anys després, el…
El dèficit que va calcular la UEA mateixa: dènou anys sostenint-se amb herències i rendes
El 19 de maig de 2018, el director general de la Universala Esperanto-Asocio va fer un càlcul i el va firmar: si l’associació no s’haguera subvencionat a si mateixa amb les rendes i les extraccions del seu propi patrimoni, hauria…
«Cap activa»: l’any que TEJO va substituir l’autoavaluació per indicis
Durant cinc anys, l’organització mundial de la joventut esperantista va preguntar a les seues seccions nacionals com estaven, i any rere any més de la meitat es van declarar «actives». Quan en 2014 la mateixa TEJO va substituir eixa pregunta…
Catorze xiquets austríacs a Xest: les tretze sol·licituds de 1920, nom per nom
Entre 1920 i 1922, catorze xiquets i xiquetes de Graz van viure a Xest, un poble llaurador de la Foia de Bunyol. Van ser més que els que va acollir la ciutat de València, que en va tindre quatre. Els…
«Auxiliar»: la paraula que Zamenhof quasi no usava
L’esperanto es presenta des de fa un segle com una «llengua internacional auxiliar», i l’últim adjectiu és el que desactiva l’objecció més òbvia: no ve a substituir res. Però eixe adjectiu quasi no és de Zamenhof. En l’Originala Verkaro —el…
Alberto Granados parla de l’esperanto a Hoy por Hoy Zaragoza (Cadena SER)
L’11 de setembre de 2026, Hoy por Hoy Zaragoza (Radio Zaragoza, Cadena SER) va tancar un programa dedicat als llocs on es practiquen idiomes a la ciutat amb tres minuts i mig d’esperanto. David Marqueta va entrevistar Alberto Granados Orcero,…
Els cursos d’esperanto de la Universitat de Xile duraren fins al setembre de 1973
A finals dels anys seixanta s’ensenyava esperanto a la Universitat de Xile. Els cursos, segons la història que publica la mateixa associació xilena, «perduró hasta septiembre de 1973»: el mes del colp militar que enderrocà Salvador Allende i intervingué les…
Què és el programari lliure, explicat sense tecnicismes
Un programa lliure és el que pots usar per al que vulgues, mirar per dins, arreglar i copiar a qui et parega. No cal saber informàtica per a usar-lo, ni canviar d’ordinador: en el que tens ara, amb Windows o…