Liberapay explicat: donatius setmanals per a qui fa coses en esperanto
Que Liberapay ja parla esperanto, i el que cal saber abans, dit clar.
Publicacions
Ací tens totes les publicacions del grup, ordenades per data: primer les més noves. Si busques alguna cosa concreta, també pots anar per categoria o per any.
Categories
Aperu i Tubaro explicats: tots els vídeos en esperanto en una sola pàgina
Com funciona per dins, els vídeos més vistos i els premis, i el que no té, dit clar.
La CNT, la CGT i l’esperanto: el que van acordar els seus congressos i el que en queda hui
La FAI a València el 1927, la proposta d'Ángel Pestaña en la III Internacional, l'esperanto en la guerra, la CNT-AIT i què en queda hui.
PeerTube explicat: què és, com s’hi entra i on hi ha vídeos en esperanto
Les paraules que cal saber, el que el fa diferent i el que perds, dit clar.
WhatsApp i Telegram: per què val la pena tindre també Telegram
No cal deixar WhatsApp per a provar Telegram, i quasi ningú no ho fa: la gent afig aplicacions, no en canvia. Les dues servixen per a coses distintes. WhatsApp és el lloc de la gent que ja coneixes, i per…
De què tracten els llibres en esperanto
Dos de cada cinc llibres en esperanto tracten de l’esperanto mateix: com aprendre’l, com funciona, la seua història i la gent que el parla. Uns altres dos són literatura, més traduïda que original. El cinqué es reparteix entre la política,…
Lemmy explicat: què és, com s’hi entra i on es parla en esperanto
Les paraules que cal saber, què et mostra i en quin orde, i el que perds, dit clar.
Com modificar un article de la Viquipèdia en esperanto
Pas a pas: el compte, el botó «Redakti», les fonts, publicar i les regles bàsiques.
Resum d’agost i setembre VEG 2026
Els cursos d'octubre, el dinar del 20 de setembre, un llibre arribat del Japó, les agendes i els cartells, les col·laboracions, la web i les xarxes.
El follet llegidor
Luis Hernández Lahuerta va fer durant la guerra, des de València, el butlletí en esperanto més conegut dels que va traure el bàndol republicà: quaranta-quatre números per a contar al món la lluita espanyola contra el feixisme. Va acabar condemnat…
Ruzafa, 7, València (Espanya)
Els quinze anys en què la Federació Espanyola d’Esperanto va tindre la seu ací: la nit de 1947 en què va arribar el permís, la primera junta —que va haver d’esperar el vistiplau de «la Superioridad»—, les tres adreces del…
«Ens sentiu?»: els últims 54 segons de Polskie Radio a Varsòvia
El 30 de setembre de 1939, amb la ciutat rendida i les unitats alemanyes ja dins, la ràdio pública polonesa va llegir el seu últim comunicat des de Varsòvia. Va durar 54 segons, es conserva, i és el que queda…
Un nom «del tot il·lògic»: per què l’esperanto es diu esperanto
Que esperanto vol dir «el qui espera» ho sap tothom. Que el seu autor el considerava un nom «del tot il·lògic», no tant. En 1890, quan uns quants lectors li van demanar que el canviara, Ludwik Lejzer Zamenhof va respondre…
Zamora, 1936: els esperantistes que no van tornar
A Zamora, l’esperanto dels anys trenta el movia un mestre, Amado Hernández Pascual, que en feia classes a la ciutat i, a l’estiu, als jornalers del seu poble. Després del colp militar de juliol de 1936 va ser assassinat, com…
Per què hi havia tants catòlics en l’esperantisme espanyol de postguerra?
A qui llig la documentació de l’esperantisme espanyol de la postguerra li crida l’atenció quanta religió hi ha: misses als congressos, capellans a les juntes, una unió internacional d’esperantistes catòlics. La conclusió fàcil és que l’esperanto atrau la gent religiosa.…
HALE i SATeH: com es va partir l’esperantisme obrer espanyol
El 14 de desembre de 2002 un grup de socis de SAT, l’associació internacional de l’esperantisme obrer, va fundar a Madrid SAT-en-Hispanio (SATeH), que en castellà es diu Asociación Izquierda y Esperanto. Set mesos després SAT la va acceptar com…
Com va tornar l’esperanto després de la guerra: la reconstrucció, ciutat per ciutat
El govern va autoritzar la Federació Espanyola d’Esperanto el desembre de 1947, amb seu a València, però eixe permís no va fer tornar el moviment d’un colp. Cada ciutat va tornar a la seua manera i al seu ritme. A…
Glumarkoj VEG: 44 adhesius en esperanto per a Telegram, Signal i WhatsApp
Quines frases porta, com s'instal·len i si els pots compartir.
Com aprendre altres llengües des de l’esperanto
Les webs que ensenyen llengües en esperanto, els cursos de Vikilibroj, els llibres en paper, l'ido i l'elefen, i què ajuda a practicar qualsevol llengua.
Com es diu «hola» en esperanto? Les primeres paraules per a començar a parlar
Com saludar segons l'hora, com preguntar «com estàs?», com dir «gràcies» i «per favor», com presentar-te, com es pronuncia i on practicar.
Llicències de fotos: què pot usar la teua associació i què no
Què passa si una foto no diu res, què són les Creative Commons, què passa amb Unsplash, Pexels o Pixabay, el domini públic, i les lletres, els programes i la música.
Què és Anki i com fer-lo servir per a aprendre esperanto
Anki és un programa gratuït de targetes per a memoritzar que decidix ell quan et toca repassar cada paraula: just abans que se t’oblide. Funciona en l’ordinador, en el mòbil i en el navegador, i es fa servir en estones…
Per què la fe bahá’í recomana l’esperanto, i per què mai no l’ha adoptat
El desembre de 1911, la revista dels esperantistes britànics publicava una carta del cap de la fe bahá’í que deia que estudiar l’esperanto seria per als seus fidels «un deure religiós». Cent quinze anys després, la fe bahá’í no l’ha…
Claude Piron: el traductor de l’ONU que va escriure «Gerda malaperis!»
Claude Piron (1931-2008) va traduir per a l’ONU i per a l’Organització Mundial de la Salut, va exercir de psicoterapeuta i va ensenyar psicologia a Ginebra durant vint anys. Amb eixe bagatge va fer tres coses distintes en esperanto: va…
Per què ens convencen: els biaixos dels debats sobre l’esperanto
El problema d’un moviment que es mira a si mateix no és que la gent raone mal: és que qui continua dins és observable i qui se’n va tendix a desaparéixer de les fonts que el moviment mateix produïx. Un…