Com es diu «hola» en esperanto? Les primeres paraules per a començar a parlar
Com es diu «hola» en esperanto i les primeres frases per a començar: saludar segons l'hora, acomiadar-se, donar les gràcies i presentar-se.
Categoria Llengua
Com funciona l’esperanto per dins: la gramàtica, les paraules i les frases, i les discussions que han provocat.
Categories
«-ata» o «-ita»: trenta-cinc anys barallant-se per dues lletres
La polèmica de l’-ata/-ita: què es discutia, per què el text fundacional no ho podia resoldre, què en va publicar el butlletí espanyol mentres passava — i els altres llocs on l’esperanto no és tan fàcil com es diu En…
Ci, el pronom que va nàixer fora de l’ús
Zamenhof va escriure que el millor hauria sigut ci per a un i vi per a molts, i va explicar per què hi renunciava L’esperanto no distingix entre «tu» i «vosaltres»: vi val per a una persona i per a…
«Auxiliar»: la paraula que Zamenhof quasi no usava
L’esperanto es presenta des de fa un segle com una «llengua internacional auxiliar», i l’últim adjectiu és el que desactiva l’objecció més òbvia: no ve a substituir res. Però eixe adjectiu quasi no és de Zamenhof. En l’Originala Verkaro —el…
Per què francoj però kanadanoj?
Els noms de països van en dos sistemes incompatibles, la divisió entre els dos és arbitrària, i la Federació Espanyola se n’ha barallat des de 1949 En esperanto, de Kanado ix kanadano: l’arrel nomena el territori i el sufix -an-…
Els «beaufrontismes»: quan escriure massa clar era el defecte
En el primer Congrés Universal d’Esperanto, en 1905, Kabe va posar nom a un vici d’estil i el nom era el d’un company: Beaufront’ismoj. No parlava de reformes ni d’ido —això arribaria dos anys després—, sinó d’una prosa que gastava…
Esperantista, esperantòfon o parlant d’esperanto?
La paraula esperantista pot designar qui parla la llengua, qui l’estudia, qui la defensa, qui treballa per difondre-la o qui pertany a una associació. Distingir estos significats ajudaria a descriure millor la realitat de l’esperanto —i, de passada, a explicar…
Insultar en esperanto
En la literatura espanyola, «blasfemar en esperanto» és un acudit: vol dir una cosa impossible o ridícula. La resposta és que sí que es pot, que hi ha dos diccionaris dedicats a fer-ho, que el Boletín de la Federació Espanyola…
Per què es diu martelo però ŝraŭbilo?
El caràcter de les arrels, els límits de la derivació regular i el mite de les «16 regles» Una de les promeses més atractives de l’esperanto és que, una vegada coneixem una arrel i un grapat d’afixos, podem construir una…
Ri, el pronom que el feminisme esperantista va impulsar
En esperanto li vol dir «ell» i ŝi, «ella». Des de 1976 una part dels parlants usa també ri: un pronom singular per a referir-se a una persona sense indicar-ne el gènere, perquè no es coneix, perquè no ve al…
Esperanto i escacs per a esperantistes curiosos
Ací comença una sèrie d'articles curts sobre com jugar als ESCACS en esperanto: és a dir, fent servir paraules en esperanto per a cada fase d'una partida (obertura –> mig joc –> final). Per a fer-ho, us mostraré, diapositiva a…