Categories
La polèmica de l’-ata/-ita: què es discutia, per què el text fundacional no ho podia resoldre, què en va publicar el butlletí espanyol mentres passava — i els altres llocs on l’esperanto no és tan fàcil com es diu En…
Quatre dies de setembre de 1909, reconstruïts amb la crònica que el grup va escriure eixe mateix any i amb els dos diaris de la ciutat: l’arribada, la muralla de Sagunt que va caure damunt de cinc congressistes i una…
De tot el que li va passar a l’esperantisme de Xest entre 1939 i 1949 quasi no en queda rastre escrit. L’Ajuntament de Xest va publicar en gener de 2026 les memòries d’un veí que ho va viure —Vicente Tarín…
Zamenhof va escriure que el millor hauria sigut ci per a un i vi per a molts, i va explicar per què hi renunciava L’esperanto no distingix entre «tu» i «vosaltres»: vi val per a una persona i per a…
València té dos carrers amb nom vinculat a l’esperanto: el del Doctor Zamenhof, rotulat el 1934, i el de l’Esperantista Hernández Lahuerta, dedicat el 9 de febrer de 1984. Els dos noms conten una part de la història del moviment…
L’esperanto es presenta des de fa un segle com una «llengua internacional auxiliar», i l’últim adjectiu és el que desactiva l’objecció més òbvia: no ve a substituir res. Però eixe adjectiu quasi no és de Zamenhof. En l’Originala Verkaro —el…
Els noms de països van en dos sistemes incompatibles, la divisió entre els dos és arbitrària, i la Federació Espanyola se n’ha barallat des de 1949 En esperanto, de Kanado ix kanadano: l’arrel nomena el territori i el sufix -an-…
Abans d’inventar una llengua per a tota la humanitat, Ludwik Zamenhof va dedicar cinc anys a una idea contrària: donar als jueus un estat propi. En 1882, amb vint-i-dos anys, va publicar en un setmanari de Sant Petersburg un projecte…
El primer llibre d’esperanto no demanava que aprengueres la llengua. Portava huit butlletes retallables per a prometre que l’aprendries si ho prometien deu milions de persones més. És la primera vegada que l’esperantisme va intentar comptar-se, i dos anys després…
En octubre de 1907 una comissió internacional reunida a París examinà els projectes de llengua auxiliar que hi havia sobre la taula i decidí que el millor era l’esperanto. Però no exactament l’esperanto que parlaven els esperantistes: l’acceptava «en principi»,…
