Categories
A finals dels anys seixanta s’ensenyava esperanto a la Universitat de Xile. Els cursos, segons la història que publica la mateixa associació xilena, van durar fins al setembre de 1973 («perduró hasta septiembre de 1973»): el mes del colp militar…
Primer president de la Federació Valenciana d’Esperanto, director d’un col·legi d’Arrancapins i professor de conversa del grup durant dècades. Quatre títols emmarcats a la paret del seu despatx conten la seua trajectòria sencera, de Callosa de Segura en 1979 a…
L’octubre de 2001, una associació membre de la Federació Espanyola d’Esperanto va votar adherir-se a una entitat que es diu Ciutat i té Carta Constitucional, Parlament, Senat, cònsol i tribunal. Huit anys després, la junta de la HEF declarava per…
Des de 1980 l’esperantisme discutix què compta com a èxit: que l’esperanto acabe sent la segona llengua de tothom —el finvenkisme— o que la comunitat que ja el parla siga tot el que hi ha per guanyar —el raŭmisme—. El…
Comença el curs, i entre les revistes que circulen entre el professorat n’hi ha una escrita en esperanto: la Internacia Pedagogia Revuo, òrgan de la lliga internacional de docents esperantistes. És una xarxa mundial de veres i menuda de veres…
Els noms de països van en dos sistemes incompatibles, la divisió entre els dos és arbitrària, i la Federació Espanyola s’hi ha barallat des de 1949 En esperanto, de Kanado ix kanadano: l’arrel nomena el territori i el sufix -an-…
Fa quasi un segle que es repetix que un any d’esperanto accelera l’aprenentatge posterior de qualsevol altra llengua. Els estudis existixen de veres, però el que sostenen és molt més modest: que s’aprén fàcil, que potser iguala el grup, i…
En el primer Congrés Universal d’Esperanto, en 1905, Kabe va posar nom a un vici d’estil i el nom era el d’un company: Beaufront’ismoj. No parlava de reformes ni d’ido —això arribaria dos anys després—, sinó d’una prosa que gastava…
El fons esperantista de la Biblioteca Històrica i l’Hemeroteca Municipal de València té signatura pròpia, 930 monografies i 480 capçaleres de revistes de mig món. 258 porten el segell del Grup d’Esperanto de València A la plaça de Magúncia, 1…
Durant vint anys, la majoria dels universitaris hongaresos no podien arreplegar el títol sense un certificat de llengua estrangera. Valia l’anglés, valia l’alemany —i valia l’esperanto. Desenes de milers de persones s’hi examinaren. Quan en desembre de 2022 el Parlament…
