Categories
En 1979, la revista en esperanto El Popola Ĉinio imprimia a Pequín uns 11.000 exemplars al mes, i uns 10.000 eixien del país. Eixa proporció és tot l’article: una revista feta quasi sencera per a l’exportació, en una llengua amb…
El congrés juvenil internacional d’esperanto —l’IJK, de Internacia Junulara Kongreso— és la trobada anual de la joventut esperantista del món, i el 82é es va celebrar fa un mes a tocar de casa: del 9 al 16 d’agost de 2026…
SAT el 1921, la FAI fundada en una platja de València el 1927, el Grup Obrer Esperantista de València de 1931, el que València i Barcelona publicaven en esperanto el 1936 i el que continua viu.
València té dos carrers amb nom vinculat a l’esperanto: el del Doctor Zamenhof, rotulat el 1934, i el de l’Esperantista Hernández Lahuerta, dedicat el 9 de febrer de 1984. Els dos noms conten una part de la història del moviment…
A TEJO, l’organització mundial de la joventut esperantista, hui és jove qui no passa dels 35 anys l’1 de gener. En 1990 el límit eren 30, i abans 25 o 26: la joventut esperantista s’ha allargat una dècada en trenta…
Entre 1920 i 1923, tres-cents trenta xiquets i xiquetes d’Àustria van viure un any o més en cases d’onze províncies espanyoles. No els va portar cap govern ni cap gran organització humanitària: els va portar una xarxa de gent que…
Durant uns anys, qualsevol persona que obrira Duolingo hi trobava l’esperanto al costat de l’anglés i de l’alemany. El curs en castellà el va construir un equip de set voluntaris, i un d’ells era valencià. Hui, deu anys després, el…
Durant cinc anys, l’organització mundial de la joventut esperantista va preguntar a les seues seccions nacionals com estaven, i any rere any més de la meitat es van declarar «actives». Quan en 2014 la mateixa TEJO va substituir eixa pregunta…
Entre 1920 i 1922, catorze xiquets i xiquetes de Graz van viure a Xest, un poble llaurador de la Foia de Bunyol. Van ser més que els que va acollir la ciutat de València, que en va tindre quatre. Els…
L’esperanto es presenta des de fa un segle com una «llengua internacional auxiliar», i l’últim adjectiu és el que desactiva l’objecció més òbvia: no ve a substituir res. Però eixe adjectiu quasi no és de Zamenhof. En l’Originala Verkaro —el…
