Des de 1986, el Grup d’Esperanto de València ha tingut programa propi a Ràdio Klara, l’emissora lliure i llibertària de València. Es deia Esperanto en la radio i el va escriure i presentar Félix Navarro Clemente. Se’n conserven deu programes, digitalitzats i escoltables.
Ràdio Klara va nàixer en març de 1982 —el dia 22, segons Manolo «Totxa», responsable del programa Lliure directe; el 26, segons la Viquipèdia— des de la cuina d’una vivenda de Montcada, i emetia al 102.7 de la FM. Va ser la primera ràdio lliure de València i la segona d’Espanya. Hui emet al 104.4.
El programa setmanal, des de 1986
La primera etapa documentada la va portar Félix Navarro Clemente. Ho conta Juan Antonio Giménez, expresident de la Federació Valenciana d’Esperanto, en la seua història del grup:
Y no olvidemos la silenciosa labor de D. Félix Navarro, que año tras año y durante muchos años, actuó en callada labor dando clase a muchos esperantistas que hoy están participando en el Movimiento; son de destacar sus emisiones a través de radio Clara, que desde el año de 1986, imparte todos los martes de 4 a 5, un programa que se divide en tres partes: Historia, curso y noticias del movimiento esperantista.
La Viquipèdia el llista entre els programes històrics de l’emissora amb un nom lleugerament distint del que duen els enregistraments —«Esperanto por radio, un programa en esperanto realizado por el Grupo Esperanto de Valencia»—, i li atribuïx una cosa que caldrà comprovar escoltant les cintes: que es feia en esperanto.
Félix Navarro va donar classes d’esperanto durant cinc cursos a la Universitat Laboral de Xest, desplaçant-s’hi cada dia des de València, i va publicar un Curso práctico elemental de Esperanto que va finançar íntegrament la Fundació Carson del Canadà.
Els programes que es conserven
Deu programes van ser digitalitzats i penjats a iVoox el 20 d’agost de 2014, dins del podcast AprendeIdiomas, amb la descripció «Programa «esperanto en la radio» en radio klara (Valencia). Escrito y presentado por don Felix Navarro». Són estos:
| Programa | Durada | |
|---|---|---|
| 22 | 26:47 | escoltar |
| 24 | 26:18 | escoltar |
| 25 | 30:36 | escoltar |
| 26 | 25:35 | escoltar |
| 27 | 57:54 | escoltar |
| 28 | 1:00:04 | escoltar |
| 29 | 57:59 | escoltar |
| 30 | 1:00:06 | escoltar |
| 31 | 53:43 | escoltar |
| 32 | 55:04 | escoltar |
Falten el 23 i tots els anteriors al 22; tampoc sabem si n’hi va haver després del 32. Els quatre primers de la sèrie duren mitja hora escassa i la resta arriben a l’hora: en algun moment el programa es va allargar.
Els anys noranta
L’època de més activitat, segons la memòria del grup, van ser els anys noranta. El programa mantenia una estructura estable de tres blocs —curs d’esperanto, notícies i música en esperanto— i hi van passar, a més de Félix Navarro, Jesús Raposo (pare de Berta Raposo, membre de l’associació), José Martínez, Raúl Salinas Monteagudo, Alberto, Jesús i altres. Hi van participar tant persones de l’associació com de la Fundació Esperanto.
La sintonia dels primers temps la va compondre Jesús Marco Nácher amb un Spectrum, l’ordinador domèstic de l’època.
Un precedent: la ràdio dels anys cinquanta
No era la primera vegada que els esperantistes valencians feien ràdio. Cap a 1952, amb motiu de la campanya que va dur el Grup de València a organitzar el 13é Congrés Espanyol d’Esperanto, hi va haver emissions setmanals per Ràdio Alerta de València, que —conta la mateixa història del grup— van animar la fundació d’un grup de jóvens esperantistes a Xiva.
Entrevistes puntuals
A banda del programa propi, l’emissora ens ha entrevistat alguna vegada. De moment només en tenim una de documentada: el 3 de novembre de 2020, el programa Lliure directe va entrevistar el grup pel començament d’un curs d’esperanto.
Això no vol dir que no n’hi haja hagut més. El blog de Lliure directe, que és on queda constància del que s’hi emet, només arriba fins a mitjan de la dècada passada; de les entrevistes anteriors no en queda rastre en línia.
L’esperanto vist des de l’emissora
Ràdio Klara no sols ha acollit programes nostres: també s’hi ha parlat de l’esperanto des de fora. El 27 de desembre de 2024, l’article «¿Por qué la sociedad necesita que el anarquismo se organice?», d’Antón Dké, el proposava com a part d’un projecte polític:
Mi propuesta va acompañada de un uso radical del esperanto como idioma universal (por racional y anacional, por neutro e igualitario), como lengua propia de la democracia global, junto con el uso local de todas las lenguas maternas.
Un any abans, el 22 de desembre de 2021, la tertúlia És el que hi ha —dins de Lliure directe, amb Manolo «Totxa» i el filòsof Félix García Moriyón— va anunciar entre els temes del dia «un cert elogi fúnebre de l’esperanto», dins d’una conversa sobre pluralisme lingüístic de confrontació. La conversa hi arriba després de parlar de la Constitució, del nacionalisme i de com les llengües s’usen per a marcar qui és dels nostres i qui no.
Ajuda’ns a completar açò
Encara ens falta:
- fins quan es va emetre el programa;
- els programes que no s’han recuperat (el 23, els anteriors al 22 i, si n’hi va haver, els posteriors al 32): si algú té les cintes, es poden digitalitzar;
- els cognoms de tots els qui hi van participar;
- i confirmació documental de l’etapa dels anys noranta.
Si en saps res, escriu-nos a valencia@esperanto.es.
Pàgina redactada el 13 d’agost de 2026. El programa de 1986 i les emissions dels anys cinquanta procedixen de la història del grup escrita per Juan Antonio Giménez; el nom del programa i els deu enregistraments, del podcast on van ser penjats en 2014; l’etapa dels anys noranta és testimoni oral de membres del grup i està pendent de confirmació documental.
Referències
Llegir en: Castellano · Esperanto