El moviment esperantista per dins: les seues idees, els seus diners, les seues organitzacions i la gent que hi entra i se’n va.
Categories
El primer llibre d’esperanto no demanava que aprengueres la llengua. Portava huit butlletes retallables per a prometre que l’aprendries si ho prometien deu milions de persones més. És la primera vegada que l’esperantisme va intentar comptar-se, i dos anys després…
Zamenhof va tindre un registre de parlants d’esperanto durant vint anys i va arribar a 21.915 persones comptades d’una en una. Es va abandonar en 1909 i des d’aleshores ens estimem. Este article no és un informe, és una proposta…
Dos milions és la xifra que més s’ha repetit durant quaranta anys. No ix de cap cens: ix d’un arredoniment que el seu autor va fer en 1988 i que ell mateix advertia que podia estar el doble de gran…
Una de les afirmacions més repetides en la divulgació de l’esperanto és que és una llengua fàcil. Nosaltres també l’hem feta, moltes vegades i en directe. Però una llengua no és fàcil o difícil en abstracte: ho és per a…
Del Lingva Komitato de 1905 a l’actual Akademio de Esperanto: la història d’una llengua planificada que el seu autor va decidir deixar de planificar. El Lingva Komitato reunit en 1907, dos anys després de la seua fundació a Boulogne-sur-Mer. Zamenhof…
Hem buscat la paraula «esperanto» en 108.009 llibres —101.509 en castellà i 6.500 en català— i després hem mirat, un per un, els 2.912 passatges on apareix. No per a comptar-los: per a saber què hi diuen. La resposta curta…
El 7 de març de 2017, Enric Baltasar va firmar per a TEJO —l’organització mundial de la joventut esperantista— un informe de quaranta-dues pàgines amb una conclusió incòmoda: de les 46 seccions nacionals que TEJO tenia sobre el paper, l’estudi…
