En curt: si dues persones que parlen esperanto acaben sempre en valencià, un pacte senzill ho arregla: parlar només en esperanto quan quedeu, amb tres excepcions. Ací tens cinc normes per a triar i el pacte ja escrit en esperanto, a punt per a copiar.
Per què s’acaba parlant en valencià?
Per comoditat. Si les dues persones parlen valencià, a la primera paraula que no ix es passen al valencià, i la conversa ja no torna a l’esperanto. Un acord fet abans tanca eixa eixida fàcil. La clau és que siga senzill i fàcil de complir: ha d’ajudar a aprendre, no convertir-se en una obligació incòmoda.
Quines normes es poden posar?
Cinc, de la més general a la més concreta. Podeu quedar-vos amb una o combinar-les:
- El pacte de l’esperanto (Interkonsento pri la uzo de Esperanto): sempre que quedeu per a parlar, es parla en esperanto. El valencià deixa de ser l’opció per defecte.
- Primer, l’esperanto (Esperanto antaŭ ĉio): si no saps una paraula, l’expliques amb altres en esperanto, busques un sinònim o descrius la idea abans de traduir-la.
- Reformula, no traduïsques (Reformulu, ne traduku): si una persona es passa al valencià, l’altra la convida a dir-ho una altra vegada en esperanto, sense retrets i sense interrompre a cada moment.
- La immersió a estones (Mergiĝo en Esperanto): fixeu moments concrets —cada trobada, una vesprada a la setmana o una hora al dia— en què només es parla esperanto.
- El compromís de les dues parts (Reciproka engaĝiĝo): les dues persones es comprometen per igual a continuar en esperanto, a ajudar-se quan falten paraules i a no fer servir el valencià per a eixir d’un mal pas.
Com s’escriu el pacte?
Així, en esperanto, amb tres normes i tres excepcions. Es pot copiar tal qual:
Interkonsento pri la uzo de Esperanto
Ni interkonsentas, ke kiam ni renkontiĝas por babili, ni parolos nur Esperante.
Niaj reguloj:
- Ni klopodos esprimi ĉion en Esperanto, eĉ kiam tio estas malfacila.
- Se ni ne konas vorton, ni provos klarigi ĝin per aliaj vortoj en Esperanto.
- Se unu el ni transiras al la valencia, la alia amike invitos tiun reveni al Esperanto.
Esceptoj:
- Kiam necesas klarigi ion, kion ni alie vere ne povas kompreni.
- Kiam temas pri urĝa aŭ grava afero.
- Kiam ni ambaŭ konsentas provizore flankenlasi la regulon.
Ni ne celas paroli perfekte, sed paroli pli kaj pli bone. Nia celo estas, ke Esperanto estu nia komuna lingvo.
En valencià ve a dir: acordem que, quan quedem per a xarrar, parlarem només en esperanto. Intentarem dir-ho tot en esperanto encara que coste; si no sabem una paraula, l’explicarem amb altres en esperanto; i si una de les dues persones es passa al valencià, l’altra la convidarà amablement a tornar a l’esperanto. Les excepcions: quan calga aclarir alguna cosa que d’una altra manera no podem entendre, quan siga una cosa urgent o important, i quan les dues persones estiguem d’acord a deixar la norma una estona. No volem parlar perfecte, sinó cada vegada millor: volem que l’esperanto siga la nostra llengua comuna.
I si una persona es passa al valencià?
Millor sense multes ni càstigs. Funciona més una conseqüència positiva: qui es passa al valencià torna a dir el mateix en esperanto. Així, cada relliscada es convertix en pràctica.
Un pacte amistós o un d’estricte?
Depén del que busqueu. Per a un acord amistós i que motive, n’hi ha prou amb el pacte de dalt. Si voleu una cosa més seriosa, quasi un contracte que coste trencar fins i tot per costum, poseu-li un nom solemne, com La ĵuro de Esperanto («el jurament de l’esperanto»), i signeu-lo.
On es pot practicar esperanto a València?
A la nostra Kafo-Kunveno, esperanto al voltant d’un café, i amb les idees i preguntes per a un intercanvi d’idiomes, que també servixen per a xarrar en esperanto. I si comences de zero, mira els cursos d’esperanto en línia.