La Comissió Europea publica tots els seus compromisos pressupostaris, beneficiari per beneficiari. Filtrant els anys 2007 a 2024 ix la sèrie sencera dels diners que han arribat a entitats esperantistes: 1.630.032 €. La subvenció més gran de totes no és per a cap congrés ni per a cap curs: són 399.328 € en 2012 per a un lloc web sobre les llengües d’Europa. I la xifra és un terra i no un sostre, perquè hi ha tot un tipus de projecte europeu que en estes dades no apareix.
Gràfic de barres apilades per any, de 2007 a 2024, amb els imports en euros per organització: una barra molt alta en 2012 amb 399.328 euros, anys buits en 2013, 2014 i 2022, i un salt a 265.000 i 300.000 en 2023 i 2024.
Import contractat per beneficiari, segons el Financial Transparency System de la Comissió. El projecte Europa-Àfrica de 2016-2018 no hi apareix perquè es va comprometre a nom del conjunt de socis i no de cadascun; se’n parla més avall.
D’on ixen estes dades
El Financial Transparency System (FTS) és el registre en què la Comissió Europea publica cada compromís pressupostari que gestiona: qui rep els diners, de quin programa, per a quin projecte i en quines dates. Hi ha un full de càlcul per any, de 2007 a 2024, i qualsevol persona el pot descarregar:
https://ec.europa.eu/budget/financial-transparency-system/download/<ANY>_FTS_dataset_en.xlsxLes dades d’este article ixen de filtrar eixos díhuit fitxers pel camp «nom del beneficiari» i sumar l’import contractat. El resultat net són 32 files: totes les vegades que una entitat amb «esperanto» al nom ha rebut diners de la Comissió en díhuit anys.
Un avís de mètode que importa: cal filtrar pel nom del beneficiari i no per la fila sencera. Si es busca la paraula «esperanto» en qualsevol camp ixen centenars de resultats falsos, perquè Esperantolaan és un carrer de Bèlgica i apareix com a adreça de beneficiaris que no tenen res a veure amb la llengua. I encara n’hi ha un altre: en 2018 una empresa belga que es diu, simplement, «Esperanto» va rebre 40.592 € de la Direcció General de Migració per a un projecte que no té res a veure amb res d’això.
Qui ha rebut què
| Entitat | Període | Total |
|---|---|---|
| Europa Esperanto-Unio (EEU), Bèlgica | 2007-2016 | 622.948 € |
| TEJO, Països Baixos | 2015-2024 | 519.239 € |
| Universala Esperanto-Asocio (UEA), Països Baixos | 2008-2024 | 454.495 € |
| Hrvatski Savez za Esperanto, Croàcia | 2008 | 33.350 € |
| 1.630.032 € |
Díhuit anys, quatre organitzacions i poc més d’un milió i mig d’euros. Per a fer-se una idea de l’escala, val la pena comparar-ho amb una xifra que també tenim documentada: UEA gastava de mitjana uns 466.000 € l’any entre 2000 i 2019. Tot el que la Comissió Europea ha donat a l’esperantisme en díhuit anys és, doncs, poc més de tres anys i mig de funcionament d’una sola de les seues associacions.
La més gran: un lloc web sobre llengües
La partida més gran de tota la sèrie és de 399.328 € i és de 2012. La va rebre la Europa Esperanto-Unio com a coordinadora d’un projecte del programa Lifelong Learning anomenat LINGVO.INFO.
Lingvo.info continua en línia i no parla d’esperanto: és un lloc multilingüe sobre les llengües d’Europa, amb una enciclopèdia de llengües (Lingvopedia), una secció de divulgació lingüística (Babylon), un directori de recursos i una aplicació de lectura per a xiquets multilingües. Al peu hi diu el que ha de dir: «This project has been funded with support from the European Commission».
És un detall que val la pena subratllar perquè contradiu la imatge habitual dels dos costats: els diners europeus grans no han anat a promocionar l’esperanto, sinó a un producte sobre la diversitat lingüística europea fet per esperantistes.
TEJO: de vint mil a cent vint-i-cinc mil
L’organització mundial de la joventut esperantista és qui té la sèrie més regular, perquè el que rep és una subvenció de funcionament —diners per a existir, no per a un projecte concret— dins de la línia de cooperació amb la societat civil d’Erasmus+.
| Any | € | Any | € |
|---|---|---|---|
| 2015 | 19.499 | 2020 | 50.000 |
| 2016 | 27.558 | 2021 | 50.000 |
| 2017 | 27.558 | 2022 | — |
| 2018 | 44.973 | 2023 | 125.000 |
| 2019 | 49.651 | 2024 | 125.000 |
La xifra puja lentament fins a 2021, desapareix en 2022 i es multiplica per dos i mig en 2023. El salt no és un misteri: correspon a una acreditació triennal que el president de l’organització va comunicar al seu comité el mateix any:
«nia subvencipeto por 2023 estas aprobita kun la aljuĝita sumo de 125.000€ elspezebla dum unujara periodo»
«la nostra sol·licitud de subvenció per a 2023 ha sigut aprovada amb la quantitat adjudicada de 125.000 €, gastables durant un període d’un any.» (La traducció és nostra.)
UEA: quatre anys, una pausa d’onze i un retorn
La Universala Esperanto-Asocio va rebre 34.995 € (2008), 35.000 (2009), 34.500 (2010) i 35.000 (2011) com a subvenció de funcionament del programa Joventut. I després, onze anys sense res a estes dades, fins a 2023: 140.000 € pel projecte ESA — Education on Sustainability for All, i 175.000 € en 2024 per ICIGE — Intercultural Competence, Inclusion and Gender Equality.
Eixe retorn coincidix amb els anys en què l’associació intentava tancar un dèficit estructural de dos dècades.
El punt cec: el que la Comissió no gestiona
Ací ve la part que fa que 1.630.032 € siga un terra i no un sostre.
L’FTS només recull el que gestionen la Comissió i les seues agències. Però la major part d’Erasmus+ no la gestiona la Comissió: la gestionen les agències nacionals de cada estat, i eixos projectes no apareixen en estes dades. Dos exemples concrets, tots dos esperantistes i cap dels dos a l’FTS:
- El Multlingvisma Akcelilo. Un projecte aprovat per l’agència nacional croata, de novembre de 2017 a desembre de 2019, amb uns 250.000 € repartits entre nou socis: l’editorial Izvori de Zagreb com a coordinadora, Inter-kulturo de Maribor, E@I, Studio Gaus de Berlín, les universitats de Maribor i del Sud de Dinamarca, i escoles primàries de Zagreb, Šentilj i Vratsa. Va crear un material per a ensenyar un esperanto mínim —250 morfemes— a xiquets de segon i tercer de primària.
- L’IES Almenara de Vélez-Málaga. Un projecte KA101 de mobilitat de professorat,
2018-1-ES01-KA101-049484, de setembre de 2018 a agost de 2020, amb centres de França, Hongria, Itàlia, Lituània i Grècia. D’ahí ix que eixe institut públic oferisca des de 2019 l’assignatura «Esperanto y valores europeos».
Cap dels dos apareix en cap fitxer de l’FTS. Qui vulga la xifra completa dels diners europeus que ha rebut el moviment ha d’anar, a més, a la plataforma de resultats d’Erasmus+ i a les resolucions de cada agència nacional.
Una discrepància que convé deixar escrita
L’FTS registra un projecte de cooperació Europa-Àfrica, EAEY — Empower African and European Youth!, de l’1 de setembre de 2016 al 31 de gener de 2018, amb vuit socis —TEJO, ARCI Esperanto Vezio Cassinelli d’Itàlia, l’associació polonesa, SKEJ d’Eslovàquia i les associacions esperantistes de Benín, Burundi, la República Democràtica del Congo i Togo— i un compromís total de 113.992 €.
Libera Folio n’havia donat una altra xifra en desembre de 2016: «TEJO ricevis eŭropan subvencion de 130.000 eŭroj por projekto», i que per a rebre-la TEJO havia d’invertir-hi «pli ol 13.000 eŭrojn» propis. Les dues xifres no quadren, i no sabem quina és la sol·licitada i quina la finalment compromesa. Es diu i es deixa obert.
Què diu i què no diu
- En termes absoluts és poc; en termes relatius, cada vegada més. Un milió i mig en díhuit anys repartit entre quatre entitats és una xifra menuda. El que ha canviat no és la subvenció: és el denominador. Quan una associació parteix la seua despesa per la meitat, els mateixos diners passen de ser un complement a ser la nòmina. Vegeu la postdata.
- No diu que la UE promocione l’esperanto. La partida més gran de totes va finançar un web sobre les llengües d’Europa, i les subvencions de funcionament es donen per ser una ONG juvenil europea, no per la llengua que es parle.
- Sí que diu que la xifra es pot comprovar. Fins ara, quan algú de dins o de fora del moviment donava una quantitat, no hi havia manera de contrastar-la. Ara sí, i el mètode cap en tres línies de codi.
Postdata: el que ha passat des que acaben estes dades
La sèrie de l’FTS arriba a 2024, i el que ha vingut després canvia la lectura. No les xifres —continuen sent les que són—, sinó el pes que tenen.
- La UEA. El seu pressupost de 2025 preveu uns costos salarials de 120.000 € que «grandparte estu kovritaj de administra subvencio de EU»; Libera Folio concreta que la subvenció europea en cobrix dos terços i ho resumix amb una frase: «Ĉio dependas de la administra subvencio». Mentrestant la despesa total de l’associació havia caigut a la meitat, fins a uns 231.000 € l’any.
- TEJO. En 2026 no ha rebut la subvenció administrativa, que segons el seu propi pressupost hauria sigut «preskaŭ duonon de la planitaj enspezoj» —quasi la meitat dels ingressos—, i al juliol buscava tresorer sota el titular «Kiu volas esti la kasisto de krizanta TEJO?».
El que ha canviat no és Brussel·les: són les organitzacions, que s’han fet molt més xicotetes. La mateixa subvenció que fa deu anys era un complement, hui és el sou de l’oficina; i l’any que no arriba, el forat és de mig pressupost.
I no, això no contradiu el que la UEA es pagava a si mateixa
Convé fer el creuament, perquè les dos xifres grans d’este arxiu conviuen sense xocar. Dels 1.630.032 € de l’FTS, a la UEA n’hi van arribar 454.495; la resta va a TEJO, a la Europa Esperanto-Unio i a la lliga croata. I d’eixos 454.495, només 139.495 € cauen dins dels anys 1998-2016, que són els del dèficit estructural: un 6,8 % dels 2.056.873 € que l’associació es va traure del seu propi patrimoni en eixe període. Els altres 315.000 € —el 69 % del total— arriben en 2023 i 2024.
No són dos fonts alhora: són dos etapes. Primer les rendes d’un patrimoni heretat; després, quan eixes cauen, la subvenció europea.
Fonts
- Comissió Europea. Financial Transparency System, conjunts anuals 2007-2024. Fitxers a
https://ec.europa.eu/budget/financial-transparency-system/download/<ANY>_FTS_dataset_en.xlsx. Consultats el 13 de setembre de 2026. - EACEA. Llista de seleccionats de la convocatòria EACEA/26/2017, Civil Society Cooperation – Youth, on consta l’expedient
597079-EPP-1-2018-1-NL-EPPKA3-CSC-YOUTHde TEJO amb 44.973,00 € (PDF a l’Internet Archive). - TEJO. Komuniko pri la Rezulto de la Administra Subvencio 2023, a la llista pública del comité.
- Tišljar, Zlatko. «Grandioza atingo de Esperanto en Eŭropo: projekto Multlingvisma Akcelilo», Eŭropa Bulteno núm. 173, setembre de 2017 (PDF).
- IES Almenara. Pàgina del departament d’esperanto i blog del projecte Esperanto Komuniko.
- Libera Folio. Novaj malklaraĵoj ĉirkaŭ la afrika IJK, 1 de desembre de 2016.
- lingvo.info. El lloc, encara en línia.
Vegeu també
- Què fa la UEA per un grup d’esperanto local
- «Cap activa»: l’any que TEJO va mesurar les seues seccions
- Quanta gent parla realment esperanto?
Referències
- Què fa la UEA per un grup d’esperanto local
- «Cap activa»: l’any que TEJO va deixar de preguntar a les seues seccions i les va mesurar
- Quanta gent parla realment esperanto?
Llegir en:
Aquesta entrada encara no té cap comentari. Sigues la primera persona a comentar-la des del fedivers.