La Federació Valenciana d’Esperanto: fundada a Alacant el 1989

El 17 de setembre de 1989, en la trobada anual dels esperantistes valencians i murcians celebrada a Alacant, es va decidir constituir la Valencia Esperanto-Federacio (VEF) per a coordinar els grups del país i representar-los davant les autoritats. El primer president va ser Juan Antonio Giménez García. L’acta fundacional la van firmar a Cheste, el 3 de febrer de 1991, els presidents de les quatre associacions fundadores —València, Alacant, Callosa de Segura i la juvenil Juna Suno—, i la federació es va inscriure al Registre d’Associacions de la Comunitat Valenciana el 13 de maig de 1991 amb el número 52. Encara hi consta activa.

L’acord d’Alacant

Ho contava el Valencia Luno número 24, d’octubre de 1989, en una nota signada per Augusto Casquero de la Cruz:

Dum la renkontiĝo de la murcia kaj valencia esperantistaro, okazinta la pasintan 17an de septembro en Alicante, oni decidis finfine oficialigi la «Valencia Esperanto-Federacion» kiu havas kiel ĉefa celo kunordigi la laboron de la esperantistoj de nia komunumo kaj reprezenti ilin antaŭ la aŭtoritatuloj.

«Durant la trobada dels esperantistes murcians i valencians, celebrada el 17 de setembre passat a Alacant, es va decidir finalment oficialitzar la Valencia Esperanto-Federacio, que té com a objectiu principal coordinar la faena dels esperantistes de la nostra comunitat i representar-los davant les autoritats.» Hi va ser elegit president de la junta constituent Juan Antonio Giménez; el secretari d’aquella reunió va ser Francisco Sánchez Antón. En la mateixa sessió es va acordar reunir-se cada any «el segon cap de setmana després de Pasqua».

Portada del Valencia Luno núm. 24, d'octubre de 1989, amb la nota «Fondiĝo de Valencia Esperanto-Federacio» signada per Augusto

Benicàssim, 1990: el primer congrés

El 28 i 29 d’abril de 1990 es va fer a Benicàssim el 1r Congrés de la Federació Valenciana d’Esperanto, amb exàmens oficials —bàsic, mitjà i de professorat—, reunió de delegats de grups, assemblea general i banquet. Giménez va obrir-lo amb una conferència sobre la història del moviment ací.

L’acta de l’assemblea, signada pel secretari Pascual Pont Martínez, deixa fixada la primera junta permanent:

I deixa constància d’un problema que marcaria la federació des del principi: els esperantistes murcians i els valencians volien anar junts, però legalment no podien federar-se entre si. La solució, aprovada per unanimitat, va ser tindre dues organitzacions en el paper i funcionar com una de sola. Per això els congressos es diuen, durant anys, «de la Federació Valenciana d’Esperanto i Múrcia».

L’assemblea també va acordar esperar l’oficialització de dos grups més —el de Callosa de Segura i Juna Suno— per a poder constituir la federació amb quatre grups, deixant oberta l’entrada d’altres.

El cronista del butlletí, J. Pérez Sempere, en va traure una frase que val la pena guardar perquè és exactament el que la federació volia ser:

Mi certigas ke, ekde nun, la historiistoj pri la Esperanto-movado ĉe la valencianoj, estabiligos limdifinon inter ĝis Benicàssim kaj post Benicàssim.

«Assegure que, d’ara en avant, els historiadors del moviment esperantista entre els valencians establiran una línia divisòria entre abans de Benicàssim i després de Benicàssim.»

Acta de l'assemblea general del primer congrés, publicada al Valencia Luno núm. 26, de maig de 1990

Cheste, 3 de febrer de 1991: l’acta fundacional

La federació es va constituir legalment a Cheste el 3 de febrer de 1991. L’acta fundacional —la publiquem sencera, amb els estatuts i el facsímil de la còpia certificada del registre— reunix quatre presidents en nom de quatre associacions inscrites:

Són els quatre que havia fixat l’assemblea de Benicàssim: els dos que ja eren oficials, València i Alacant, i els dos que s’esperava que s’oficialitzaren, Callosa i Juna Suno.

L’acta constituïx una federació «que se denominará VALENCIA ESPERANTO-FEDERACIO (Federación Valenciana de Esperanto)», amb «la enseñanza y divulgación del Idioma Internacional Esperanto» com a finalitat i la Comunitat Valenciana com a àmbit. Aprova uns estatuts de 31 articles i nomena la primera junta, que és la de Benicàssim amb els tres presidents com a vocals:

Giménez quedava facultat per a fer els tràmits davant l’administració.

L’acta no diu per què es van reunir a Cheste. Eixe cap de setmana, de l’1 al 3 de febrer, el poble retia homenatge a l’esperantista Enrique Arnau Prósper posant el seu nom a un carrer, i al dinar de cloenda hi van parlar, segons la crònica del Valencia Luno núm. 30, «Jose María Bernabeu je la nomo de la alikantaj esperantistoj» —en nom dels esperantistes alacantins— i «José Pérez, Prezidanto de Valencia Esperanto-Grupo». Les fonts no coincidixen en el dia de la inauguració del carrer. Eixa crònica la posa el diumenge al matí —el 3 de febrer—, la foto del grup porta impresa la data «3.2’91» i l’anunci del Boletín 299 de la Federació Espanyola la programava per al 3; el Boletín 300, en canvi, diu que es va inaugurar «la 2-an de Februaro», el 2 de febrer. Totes dues cròniques van firmades «Augusto».

El mateix número del Valencia Luno publicava «La Valencia Federacio ekfondiĝas» («La Federació Valenciana comença a fundar-se»), firmat per Giménez, amb una llista de grups cofundadors que no coincidix amb l’acta: hi posa el de València, «Ĉiam Esperanto» de Callosa, un «“Grupo Esperanto” de Callosa de Segura» i Juna Suno «de Valencia Komunumo», i no hi nomena el d’Alacant. L’acta, que és el document que es va registrar, inclou Alacant i no inclou cap segon grup de Callosa. L’article esperava, a més, que s’hi afegiren «“Lum Radio” de Cheste» i els esperantistes d’Alberic, Alcàsser, Almussafes, Altea, Benifaió, Buñol, Burjassot, Castelló, Dénia, Elx i Novelda.

Els estatuts fan de la VEF una federació d’associacions, no de persones. Els socis numeraris són els presidents de cada associació federada (art. 22), que seuen a la junta directiva com a vocals nats al costat del president, el secretari i el tresorer (art. 5 i 8); els socis de cada grup hi tenen «voz, pero no voto» (art. 11). El domicili era la seu del Grup de València, a la Gran Via de Ferran el Catòlic, 45 (art. 3); el patrimoni fundacional, deu mil pessetes (art. 28), i, si la federació es dissolia, el que quedara havia d’anar a la Federació Espanyola d’Esperanto (art. 31).

Alcantarilla, abril de 1991: a l’espera del registre

El 2n Congrés, celebrat a Alcantarilla (Múrcia) el 13 i 14 d’abril de 1991, és el primer després de l’acta fundacional. L’acta de l’assemblea diu que el govern valencià ja havia acceptat l’oficialització sobre la base de quatre grups fundadors, que s’havien pagat les taxes i que només faltava la inscripció administrativa. La diligència del registre és d’un mes després: 13 de maig de 1991, número 52 de la secció segona.

La mateixa assemblea va decidir un grapat de coses que dibuixen com havia de funcionar:

• El grup de Cheste estava fent els tràmits per a incorporar-s’hi, cosa que faria cinc grups.
• Quota d’entrada de 2.000 pessetes per als grups nous, perquè els fundadors ja havien pagat despeses que ells no tindrien.
• Comptes separats. Fins llavors les despeses de la VEF les havia suportades el Grup Esperanto de València; a partir d’aleshores la federació tindria compte propi.
• Carnet identificatiu per a tots els federats.
• Adhesió a la HEF com a membre individual, comunicant-li la fundació legal.
• El Valencia Luno canviava de subtítol: passava a ser «Bulteno de Valencia Esperanto-Federacio».
• Canvi del cap de setmana del congrés: del segon després de Pasqua al tercer, perquè el segon coincidia amb una festa gran de Cheste i els esperantistes chestans no podien vindre.

Este últim acord és menut i diu molt: la federació movia el seu congrés anual per a no deixar fora un poble.

Després

El pla d’Alcantarilla es va complir: el 3r Congrés es va fer a Callosa de Segura el 28 de juny de 1992, i és on Augusto Casquero va llegir la ponència «Propedeŭtiko de Esperanto», sobre el valor de l’esperanto com a preparació per a aprendre altres llengües. El 4t Congrés es va celebrar l’1 de maig de 1993 a l’ajuntament de Cheste, com a preparatiu del Congrés Universal que València acolliria eixe estiu, amb un homenatge als esperantistes veterans del poble i a Francisco Máñez Sánchez, qui hi va introduir la llengua. El va obrir Giménez, que encara presidia la federació.

Augusto Casquero de la Cruz també la va presidir. El currículum que li va publicar el Boletín 385, en 2008, el presenta com a «Prezidanto de Valencia Esperanto-Federacio» sense dir des de quan, i el Boletín 356 conta que a l’assemblea de 2002 «la ĝisnuna Prezidanto Augusto Casquero (Valencio) transdonis la prezidantecon» a José Miguel Bernabéu: el president fins llavors va passar la presidència a Bernabéu. En 2007 Giménez encara seia a la junta.

El congrés era la federació

José Miguel Bernabéu Egea, del grup d’Alacant, va ser president de la VEF a partir de 2002, elegit al congrés de la Vall d’Uixó. Segons ell, el congrés anual conjunt amb Múrcia va ser «l’activitat principal, i quasi l’única, de la federació», i s’organitzava per torns entre les províncies: Castelló, Múrcia, València, Alacant.

Els estatuts que es van aprovar durant la seua presidència ho posen per escrit. Per a adaptar-los a la Llei orgànica 1/2002, reguladora del dret d’associació, una assemblea general extraordinària en va aprovar uns de nous el 5 de maig de 2003, que és la data del 15é congrés, a Múrcia. L’article 5 reduïx les activitats de la federació a dues: «Realizar un Congreso anual en el que se celebrará la Asamblea General» i «Cualquier actividad necesaria para el desarrollo de trabajos en común». L’assemblea, diu l’article 12, «normalmente tendrá lugar en el mes de mayo». La finalitat que ve primer ja no és ensenyar la llengua, sinó «Coordinar las actividades de las diversas asociaciones de Esperanto de la Comunidad Valenciana»; el domicili passa a la seu del Grup de València a l’avinguda de Peris i Valero, i el patrimoni inicial es fixa en 200 euros. La certificació que els acompanya va datada el 5 de març de 2004, i el registre va visar els estatuts el 24 d’agost de 2007, més de quatre anys després de l’assemblea que els havia aprovat.

Els butlletins —el Valencia Luno i el Boletín de la Federació Espanyola— permeten reconstruir-ne quasi tota la sèrie. Datant cada butlletí pel seu propi encapçalament:

D’ací ixen dues coses. La primera, que de 1990 a 2002 la sèrie és anual i exacta: el 1r el 1990 i el 13é el 2002, sense cap salt. La segona, que després es desajusta. Entre el 13é (maig de 2002) i el 15é de Múrcia (maig de 2003) hi ha un any i dos números, i el Boletín 366 torna a dir «15a» del de Cheste de maig de 2004. Si este fora el 16é —cosa que cap butlletí no diu—, la sèrie seria anual de 2003 a 2005 i el 14é s’hauria fet entre maig de 2002 i maig de 2003. Els dos de 2009 i 2010 ja no porten número.

El 13é va reunir una quarantena de persones vingudes de Castelló, València, Alacant, Múrcia, Madrid, Callosa, Mislata i Quart, i una persona de cada un d’estos països: Ucraïna, Rússia, Colòmbia i França. El 15é, a Múrcia, el va presidir ja Bernabéu, cosa que confirma pel seu compte que era president des de 2002. I del 18é, a Borriana, la crònica la signa José Añó, que va ser qui el va organitzar des de València.

Val la pena aturar-se en el 10é, a Lorca el 1999, perquè el butlletí en dona el tema: «Plibonigado de V.E.F. kaj Murcio», millorar la federació. Onze anys abans de l’últim congrés documentat, la VEF ja dedicava el seu congrés a discutir com arreglar-se.

El final

Entre el 17é, d’abril de 2005, i el de Borriana, d’abril de 2007, no consta cap congrés: el 2006 va quedar buit. El 2008 tampoc no n’apareix cap. Els butlletins tornen a parlar d’un congrés de la federació en 2009 i en 2010, i tots dos a Cheste: el 27 i 28 de juny de 2009, l’any del centenari del grup del poble (Boletín 389), i el 10 i 11 de juliol de 2010 (Boletín 391). Al de 2010, segons la crònica, van anar «samideanoj el la provincoj Valencio kaj Kasteljono» —esperantistes de les províncies de València i Castelló—, i «unuanimece oni decidis okazigi la kongreson de la venonta jaro en la apuda vilaĝo Chiva»: per unanimitat es va decidir fer el de l’any següent al poble veí de Xiva. D’eixe congrés de Xiva no hi ha rastre, ni de cap altre de la federació, als Boletín de la Federació Espanyola publicats fins a 2019.

Bernabéu ho recorda d’una altra manera. Segons ell, el 2006 li tocava el torn a Castelló i no el va organitzar ningú, i va ser Casquero qui el va traure avant al Puig. El butlletí situa a El Puig el juliol de 2006 el congrés espanyol, no el valencià (Boletín 375); el congrés valencià que sí que es va fer a El Puig és el 7é, en 1996. El 2008, diu, li tocava a Múrcia, «però ningú el va fer i ningú va preguntar. Eixe va ser el final». Per a 2008 els butlletins no recullen cap congrés, però sí els dos de Cheste, posteriors.

Sobre per què es va parar, hi ha dues explicacions que no coincidixen. La de Bernabéu és de desgast: el cansament d’organitzar els congressos, la falta de voluntaris per a fer la faena i la falta de participants. Luis Salag Laguarda conta una altra cosa: que ell va proposar fer la trobada sempre al mateix lloc, a Cheste, i que allò va trencar la federació. Bernabéu no ho recorda així. Els dos últims congressos documentats es van fer, en efecte, a Cheste, i en el segon es va acordar canviar de poble; però els butlletins no diuen res d’eixa proposta ni de per què es va parar. Les dues explicacions són records sense document, i eixe desacord també forma part del que sabem.

La federació, en tot cas, no es va dissoldre ni es va donar de baixa: va deixar de convocar-se. Al registre continua inscrita i activa, cosa que diu què hi ha al paper i no què funciona. Si algun dia es dissol, els estatuts de 2003 manen donar el que quede a la Federació Espanyola d’Esperanto (art. 27), com ja deien els de 1991.

Les cinc entitats esperantistes registrades al País Valencià

El Directori d’Associacions de la Comunitat Valenciana, que és una base de dades oberta, permet vore d’un colp d’ull què hi ha inscrit i des de quan:

Totes cinc hi figuren com a actives, cosa que diu què hi ha registrat, no què funciona: la inscripció no caduca sola.

El que no sabem

No tenim la llista completa de juntes: l’acta fundacional dona la de 1991, i de després només en sabem les presidències. De la sèrie de congressos ens falten l’11é i el 14é —i el 16é, si no és el de Cheste de 2004—, el lloc del 8é i del 12é i el dia del 6é. Tampoc sabem si es va arribar a fer el de Xiva que es va acordar en 2010. Tampoc sabem si el grup de Cheste va arribar a formalitzar l’adhesió que estava tramitant el 1991, ni si la federació va exercir mai eixa representació «davant les autoritats» amb què es va fundar.

Tot això té una via de solució coneguda: el llibre d’actes. Bernabéu diu que el conserva entre el material del grup d’Alacant.

Fonts

• Registre d’Associacions de la Comunitat Valenciana, secció segona, núm. 52: acta fundacional (Cheste, 3 de febrer de 1991), estatuts visats el 13 de maig de 1991 i estatuts adaptats a la Llei orgànica 1/2002, visats el 24 d’agost de 2007, en còpia certificada per la Direcció Territorial de València de la Conselleria de Justícia el 24 de setembre de 2026, amb facsímil i transcripció.
• Valencia Luno núm. 24, octubre de 1989, pàg. 1: «Fondiĝo de Valencia Esperanto-Federacio», signat per Augusto — facsímil a l’Arxiu d’Internet.
• Valencia Luno núm. 25, febrer de 1990: convocatòria i programa provisional del 1r Congrés.
• Valencia Luno núm. 26, maig de 1990, pàg. 2-3: «Akto de la Ĝenerala Asembleo de la Unua Kongreso de la Valencia Esperanto-Federacio», signada per Pascual Pont i Juan Antonio Giménez, i «Benicàssim, historia evento», de J. Pérez Sempere.
• Valencia Luno núm. 30, febrer de 1991, pàg. 6-8: «Inaŭgurata la strato «Esperantista Enrique Arnau»», signat per Augusto, i «La Valencia Federacio ekfondiĝas», signat per Johano Antono.
• Valencia Luno núm. 31, juny de 1991, pàg. 3-4: «Akto de la Daŭra Estraro kaj Ĝenerala Asembleo de Valencia Esperanto-Federacio kaj Murcio», Alcantarilla, 14 d’abril de 1991.
• Valencia Luno núm. 37, juliol de 1993 — facsímil.
• Valencia Luno núm. 39, juny de 1994: crònica del 5é Congrés, a Castelló.
• Valencia Luno núm. 41, desembre de 1995, pàg. 4: «Renkontiĝoj kaj kongresoj en la Valencia Komunumo», taula dels congressos celebrats i del següent.
• Kajeroj el la Sudo, el butlletí de l’associació d’esperantistes obrers HALE, núm. 38, abril-juny de 1998: al·lusió al «9-a Kongreso de VEFkM en Kasteljono, la 4-an de aprilo de 1998».
• Directori d’Associacions de la Comunitat Valenciana, dades obertes de la Generalitat Valenciana: conjunt de dades.
• Boletín de la Federació Espanyola d’Esperanto, núms. 299 i 300 (1991), sobre el carrer d’Enrique Arnau a Cheste, i 325 (1996), 335 (1998), 338 (1998), 341 (1999), 350 (2001), 352 (2001), 356 (2002), 361 (2003), 364 i 366 (2004), 370 (2005), 375 (2006), 377 i 379 (2007), 385 (2008, currículum d’Augusto Casquero), 389 (2009) i 391 (2010).
• José Miguel Bernabéu Egea, president de la VEF des de 2002: notes d’una conversa del 9 de setembre de 2026. També hi diu que conserva el llibre d’actes de la federació entre el material del grup d’Alacant.
• Luis Salag Laguarda: notes d’una conversa del 8 de setembre de 2026, sobre la proposta de fixar la seu del congrés a Cheste. El que aporta sobre el torn de les províncies i sobre el final de la federació no consta en cap document que hàgem vist; el que sí que es pot contrastar —els congressos de 2002 i 2007— quadra amb els butlletins.

Vegeu també

• Acta fundacional i estatuts de la Federació Valenciana d’Esperanto
• L’Associació Valenciana d’Esperanto, fundada a Oliva el 2013

Entrada incorporada retrospectivament el 9 de setembre de 2026. La data de l’entrada correspon al document o activitat original.