Categories
El govern va autoritzar la Federació Espanyola d’Esperanto el desembre de 1947, amb seu a València, però eixe permís no va fer tornar el moviment d’un colp. Cada ciutat va tornar a la seua manera i al seu ritme. A…
Quatre dies de setembre de 1909, reconstruïts amb la crònica que el grup va escriure eixe mateix any i amb els dos diaris de la ciutat: l’arribada, la muralla de Sagunt que va caure damunt de cinc congressistes i una…
El congrés juvenil internacional d’esperanto —l’IJK, de Internacia Junulara Kongreso— és la trobada anual de la joventut esperantista del món, i el 82é es va celebrar fa un mes a tocar de casa: del 9 al 16 d’agost de 2026…
Primer president de la Federació Valenciana d’Esperanto, director d’un col·legi d’Arrancapins i professor de conversa del grup durant dècades. Quatre títols emmarcats a la paret del seu despatx conten la seua trajectòria sencera, de Callosa de Segura en 1979 a…
Comença el curs, i entre les revistes que circulen entre el professorat n’hi ha una escrita en esperanto: la Internacia Pedagogia Revuo, òrgan de la lliga internacional de docents esperantistes. És una xarxa mundial de veres i menuda de veres…
El congrés universal de Graz d’este agost ha parlat de voluntariat al servei del desenvolupament sostenible. La pregunta es pot girar: és sostenible el voluntariat mateix? El nostre butlletí ja donava per fet, en 1971, que els organitzadors de congressos…
Dos milions és la xifra que més s’ha repetit durant quaranta anys. No ix de cap cens: ix d’un arredoniment que el seu autor va fer en 1988 i que ell mateix advertia que podia ser el doble del que…
En 1978, un col·leccionista de Moià va imprimir amb ciclostil una pregunta que ningú del moviment volia contestar: què passarà amb la nostra col·lecció quan ens morim? La resposta la van construir tres persones —Sant Pau d’Ordal, Moià i Budapest—…
Alfons XIII i l’esperanto vistos des de València: la presidència d’honor de 1909, una condecoració sobre la qual les fonts no s’acaben de posar d’acord, la Reial Ordre de 1911 i la de 1923 —i què va quedar de tot…
Un tinent coronel d’Estat Major, un oficial de Telègrafs, un capità d’artilleria que parlava en esperanto d’un globus a un altre: qui eren els militars que van fundar l’esperantisme valencià i què diuen —i què no diuen— les fonts sobre…
