Una partitura copiada a mà per don Félix Navarro, signada el 5 de febrer de 1984
El pasdoble Valencia de José Padilla —«Valencia, es la tierra de las flores, de la luz y del amor»— té lletra en esperanto des de fa dècades. Qui la va posar en circulació ací va ser Félix Navarro Clemente, el mestre del grup, que la va copiar a mà —pentagrames, lletra silabejada i el títol dins d’una cinta desplegada, amb cal·ligrafia— i la va firmar «Valencia, 5-2-84». El butlletí Valencia Luno la va publicar dos mesos després.
La partitura de «Valencio» tal com va eixir al Valencia Luno núm. 10 (abril de 1984): text de José Prada, música de José Padilla, copiada i cal·ligrafiada per Félix Navarro, amb la firma i la data a l'últim pentagrama.
Per què una partitura en un butlletí
Cantar era el seu mètode, i ho deia sense embuts. Al peu de la partitura, don Félix va escriure esta nota:
«Com a material didàctic, ací teniu una cançó bonica, encantadora, viva i famosa a tot el món. Esta melodia és de veres internacional, igual que la nostra estimada llengua Esperanto.
El meu objectiu és, entre altres, que el cant acoste l’Esperanto als alumnes per mitjà del seu ús directe i emocional. El cant és una eina important per a l’educació, i els alumnes s’entusiasmen, li agafen gust a la llengua i la practiquen amb ganes.»
No era una idea de despatx. Dos anys abans, en l’entrevista que li va fer el butlletí de la Federació, havia donat la mateixa recepta en dos línies: «Aprendre de memòria cançons en Esperanto, amb text senzill, ajuda molt a adquirir el vocabulari necessari». I abans encara, el seu cor infantil escolar «Esperanto» havia arribat a concursar al certamen de nadales del Teatre Principal de València amb una peça pròpia.
La lletra
La lletra en esperanto és de José Prada. Esta és la nostra lectura del manuscrit; la primera estrofa va en lletra d’impremta i la segona, en cursiva, davall:
Valencjo — estas lando de la lumo, de la amo kaj lo flor’… Valencjo, de la rozoj en virinoj estas ĉiam la kolor’. Va— mi volus en la Valencja kamparo amon trovi por ĉiam. La blanka dometo, la flor’ de l’oranĝ’, migdalarbe plenas la tuta kampar’. La Turia arĝenta, ĉielo azura, la sun’ en Valencjo al mi donas am’. Va—
I la segona veu, sota la primera línia: «Valencjo, ĉe l’odor’ en viaj ĝarmoj de la floro de l’oranĝ’» —la paraula que ací llegim «ĝarmoj» és la de lectura més dubtosa de tot el full.
Les altres cançons
«Valencio» no va ser un cas aïllat: durant els huitanta, don Félix va anar omplint el Valencia Luno de partitures copiades a mà, sempre amb el mateix cartutx de cinta i la mateixa lletra gòtica al títol.
«La Kolombo» —La paloma, l'havanera d'Iradier— en la traducció de Sergio R. Docal, copiada per F. Navarro per al Valencia Luno núm. 16 (gener de 1986).
De «La Kolombo» —La paloma, l’havanera d’Iradier, traduïda per Sergio R. Docal— va contar l’origen en dos frases: «Fa poc, una companya estrangera em va demanar esta melodia bonica i popular, esperantitzada. Com que pense que la cançó agradarà també a altres, ací la teniu. Aprofiteu-la com vulgueu i com pugueu».
Van vindre després la marxa «La fluanta tajdo» (juny de 1984) i «Pro malnova amikec’» —Auld Lang Syne— en març de 1987. I en 1993, ja amb vuitanta-quatre anys, va reunir el repertori en un llibre: l’Esperanta kanzonaro, 76 pàgines, 700 pessetes, a la venda al servei de llibres del grup.
Si teniu partitures, gravacions o records de les cançons de don Félix, escriviu-nos.
Fonts: Valencia Luno núm. 10 (abril de 1984), pàg. 15, per a la partitura de «Valencio» i la nota que l’acompanya (exemplar a Internet Archive); núm. 11 (juny de 1984), pàg. 3, per a «La fluanta tajdo»; núm. 16 (gener de 1986), pàg. 6, per a «La Kolombo» (exemplar); núm. 17 (març de 1987), pàg. 17, per a «Pro malnova amikec’»; núm. 38 (desembre de 1993), per a l’anunci de l’Esperanta kanzonaro. L’entrevista de 1982, al Boletín de la Federació Espanyola d’Esperanto núm. 251. Les traduccions de l’esperanto són nostres.
Entrada incorporada retrospectivament l’1 de setembre de 2026. La data de l’entrada correspon al document original: la firma de la partitura.
Llegir en:
Aquesta entrada encara no té cap comentari. Sigues la primera persona a comentar-la des del fedivers.