Cent huit congressistes de vint països a l’antiga Universitat Laboral, una recepció a l’Ajuntament amb homenatge a cinc esperantistes del poble i una assemblea que va renovar la junta de la Federació
Del 5 al 8 de setembre de 2024, el Complex Educatiu de Xest —l’antiga Universitat Laboral— va acollir el 82é Congrés Espanyol d’Esperanto, la trobada anual de la Federació Espanyola d’Esperanto (HEF, per les sigles en esperanto), l’associació que agrupa els esperantistes de tot l’Estat. El comité local el van formar socis del nostre grup i de Lum Radio, el grup de Xest. Segons la crònica de La Ondo de Esperanto, hi van participar 108 persones de vint països. El divendres 6, l’Ajuntament de Xest els va rebre al saló de plens i va homenatjar cinc esperantistes veterans del poble, i el diumenge 8 l’assemblea de la Federació va renovar la junta.
La foto de grup del 82é Congrés Espanyol d'Esperanto, sota la pancarta «Hispana Kongreso de Esperanto», a l'antiga Universitat Laboral de Xest, el 7 de setembre de 2024. Foto compartida al grup de WhatsApp del comité local.
Per què Xest, i per què la Universitat Laboral
La Federació va anunciar la seu en la seua Bitbulteno —el butlletí electrònic que envia als socis— de novembre de 2023: «El congreso del año 2024 tendrá lugar en la Comunidad Valenciana, posiblemente en septiembre en la localidad de Cheste». L’Ajuntament ho va explicar, en anunciar la recepció, pel «perfil lingüístico de la localidad, que históricamente ha tenido una de las mayores tasas de esperantistas de Europa», una afirmació que la nota no acompanya de cap dada. El que sí que està documentat és més d’un segle de tradició, des del grup Lumradio que va fundar Francisco Máñez fins a Zodiako, la revista que els alumnes del curs d’esperanto de la mateixa Universitat Laboral van fer en 1978.
Dennis Keefe, que es va encarregar de les conferències i del postcongrés, va explicar en el Boletín de la Federació d’abril de 2024 per què el congrés es feia al complex i no al poble. Allí es podia «dediĉi nin komplete al komuna Esperanto-vivo» —dedicar-nos del tot a una vida comuna en esperanto— durant els quatre dies, amb aules, sales de conferències, un saló de 220 places i el restaurant al mateix recinte, i l’esperanto encara s’ensenyava a l’escola d’adults del poble. Avisava també d’un inconvenient: del complex al nucli urbà hi ha quatre quilòmetres de carretera, que no es poden fer a peu. Després, en la crònica, va afegir per què les dates eren tan poc de vacances: els esperantistes locals volien fer-lo a la Universitat Laboral, i només era possible la primera setmana de setembre.
Qui el va organitzar
La crònica de Keefe dona les gràcies al comité local, «kiuj laboregis dum la Kongreso» —que van treballar de valent durant el congrés—: Luis Salag, Rosa Zanón, Ana Montesinos, Niko Voloŝin, Ramón Diago i «nia ĉionĉiamĉie-faranto» —el que ho fa tot, sempre i a tot arreu— Iván García. Com a assessors durant la preparació nomena Ángel Arquillos, president de la Federació, Laura Brazzabeni, Toño del Barrio i Alberto Granados. I el dia de l’arribada, a l’estació de València Nord, Carmen López Martínez, Mari Carmen Segarra i el mateix Duncan Charters, president de la UEA, van fer de voluntaris per a guiar els congressistes fins a un lloc que la crònica qualifica de «nefacile alirebla», de mal accés.
Raúl Salinas, president del grup, no figura en eixa llista: segons conta ell mateix, no s’hi va poder implicar tant com haguera volgut perquè preparava un complicat examen d’oposicions, que va fer el divendres 6 de setembre al matí —eixa mateixa vesprada va parlar en la recepció de l’Ajuntament—, i això no li va permetre anar a totes les reunions de preparació; però va donar suport tècnic i una col·laboració puntual quan va caldre. Al grup de WhatsApp de l’associació va convocar per al 2 de juny la reunió d’organització del congrés a la seu, oberta «ne nur nunaj LKKanoj» —no només als membres del comité local—, i el 2 de juliol va proposar vendre-hi la loteria de Nadal del grup, que Niko Voloŝin va anunciar a final d’agost amb l’emblema del congrés. I va ser ell qui va cloure el congrés, el diumenge 8.
Les xifres de la preparació les anava donant el comité en el grup de WhatsApp de l’associació. El 5 d’agost Iván García comptava 83 persones que ja havien pagat inscripció i habitació, i el 2 de setembre Keefe calculava que més de setanta dels 108 inscrits arribarien per València Nord.
El programa: trenta-dues conferències i un seminari d’UEA
Segons La Ondo, 23 ponents van fer 32 conferències, quasi sempre tres alhora. Al centre de tot hi havia un seminari AMO —el programa de formació d’activistes de l’Associació Universal d’Esperanto (UEA)— inspirat per Stefan MacGill i fet per Duncan Charters, Laura Brazzabeni, Rubén Fernández i Keefe. La conferència inaugural la va fer José Antonio «Toño» del Barrio, sobre la història de la mateixa Universitat Laboral, on ell havia estudiat intern de jove. Per a cloure, Arno Lagrange va representar La ŝaknovelo, la Novel·la d’escacs de Stefan Zweig.
Una de les conferències del congrés, amb la sala plena, el 7 de setembre. Foto compartida al grup de WhatsApp «Esperanto Teruel».
Toño del Barrio en una de les sessions del congrés, el 8 de setembre. Foto compartida al grup de WhatsApp «Esperanto Teruel».
La crònica que Lagrange va publicar a la web del centre cultural esperantista de Tolosa de Llenguadoc completa la llista: Ana Manero, Amri Wandel, Viko Manzano, Iván García i Toni Espinosa, entre altres, dins de l’AMO; l’exposició de caricatures de Niko Voloŝin; Ismael Ejarque, sobre el càncer hereditari, i una conferència de Gabriela Manzano, de nou anys, sobre la falta de respecte cap als xiquets. Lagrange també va deixar escrit que diversos edificis del complex, el paranimf entre ells, estaven tancats perquè hi havia risc que s’afonaren.
La recepció a l’Ajuntament de Xest
El divendres 6 de setembre l’Ajuntament va rebre els congressistes al saló de plens. Segons la crònica municipal, va conduir l’acte Rosa Zanón, regidora de Participació i sòcia de Lum Radio, i Toño del Barrio va traduir a l’esperanto totes les intervencions. Hi van parlar l’alcalde, José Morell; la regidora de Cultura, M.ª Ángeles Llorente; Duncan Charters, president de la UEA; Ángel Arquillos, president de la Federació; Raúl Salinas, president del nostre grup; José Manzanera, president de Lum Radio; Rafael Navarro, president de l’Ateneo La Alianza de Xest, i l’historiador José Vicente Castillo.
Rosa Zanón va obrir l’acte recordant el fundador del grup del poble:
«No dejo de pensar qué orgulloso se sentiría en estos momentos nuestro iniciador y fundador del grupo de Esperanto de Cheste, Francisco Máñez, el Tío Paco, como lo llamaban sus alumnos y vecinos.»
Es va projectar el reportatge «La meca del Esperanto» del programa Va passar ací d’À Punt i, després, un vídeo d’entrevistes als cinc esperantistes del poble que van rebre un reconeixement per haver mantingut viu l’esperanto a Xest: Josefina Martínez Monzón, Miguel Llorens Llorens, María Pilar Blay Lahuerta, Julio José Andrés Tarín i Ángeles García García. La nota de l’Ajuntament escriu el quart com a «Julio Jose Andrés Marín»; el Valencia Luno núm. 36 (maig de 1993) l’anomena «Julio-José Andrés Tarín», president del comité local del congrés valencià que es va fer a Xest aquella primavera.
Un dels homenatges als esperantistes de Xest en la recepció de l'Ajuntament, el 6 de setembre de 2024. Foto: Ajuntament de Xest.
Tots es van alçar per a cantar «La Espero», l’himne esperantista, al violí i al violoncel del duo Alma, i la recepció es va tancar amb la firma en el llibre d’honor i el Fandango d’Aiora, el Villancico de Cheste i la Jota de Cheste, ballats davant de l’Ajuntament pel grup de danses del poble.
El grup de danses de Xest balla davant de la façana il·luminada de l'Ajuntament per a tancar la recepció. Foto: Ajuntament de Xest.
En el mateix acte, Rafael Navarro va presentar el II Concurs Internacional «Francisco Máñez», un concurs d’idees per a difondre l’esperanto, obert fins al 31 de desembre, amb premis de 1.000, 600 i 400 euros. El convocava l’Ateneo La Alianza amb l’Ajuntament, la Fundació Cajacheste, Lum Radio i el nostre grup. Keefe en atribuïx la idea a Ramón Diago. Els resultats van eixir el febrer de 2025: 38 treballs de més de vint països. El segon premi, el de Pablo Busto, creador del web Aperu, va pagar l’agost de 2025 el primer concurs de vídeos en esperanto d’Aperu, segons la Bitbulteno 102 de la Federació.
L’assemblea de la Federació
El diumenge 8, últim dia del congrés, la Federació va celebrar l’assemblea general ordinària, en què tocava renovar la junta directiva. La Bitbulteno d’octubre ho va resumir en una línia: «No ha habido grandes cambios». Continuaven el president, Ángel Arquillos; el vicepresident, Alberto Granados; el secretari, Manuel Parra; el tresorer, Jesús M. García Iturrioz, i el vocal Vicente Manzano, i s’hi incorporaven Elsa Martínez, Mila Mezo i Pako Balibrea.
Quants hi van anar, i quins dies
La xifra més precisa és la de La Ondo: 108 participants de 20 països, «la majoria d’Europa, però també d’Àsia i d’Amèrica del Nord». Lagrange en dona la llista de països, començant per Portugal, Catalunya, Occitània, França i Itàlia. El Diario de Teruel del 7 de setembre, que va informar del viatge de quatre socis de Liberanimo, l’associació esperantista de Terol, en parla de més: «130 esperantistas procedentes de 19 países». La Bitbulteno, que sí que va donar l’assistència dels congressos de Sevilla (2023) i de Sòria (2025), no en dona cap per al de Xest.
La notícia del Diario de Teruel del dissabte 7 de setembre de 2024, pàgina 25: «Cheste acoge la 82ª edición del Congreso Español de Esperantistas», amb Alberto Granados, Julián Herrer, Javier Martín i Pablo Jorge sota la pancarta del congrés.
Les fonts no coincidixen en les dates. La Federació, l’Ajuntament i Lagrange diuen del 5 al 8 de setembre, a Xest. La crònica de Keefe a La Ondo comença dient que el congrés es va fer «de la 5a ĝis la 9a de septembro en Valencio», del 5 al 9 a València, i el Diario de Teruel també diu «entre el 5 y el 9 de septiembre».
El postcongrés
Per als qui tenien temps, el congrés continuava a València. Keefe havia anunciat al grup que en preparava vint-i-huit excursions, del 9 al 22 de setembre. Segons la seua crònica, el professor d’astrofísica Amri Wandel va guiar els congressistes pel Museu de les Ciències, i entre excursió i excursió hi va haver un dinar al restaurant del Palau de la Música, on s’havia fet el Congrés Universal de 1993.
Els congressistes del postcongrés davant del Palau de la Música, el 10 de setembre de 2024. Foto de Manuela, compartida per Dennis Keefe.
Fonts
- Federació Espanyola d’Esperanto, La Bitbulteno núm. 91 (novembre de 2023), amb l’anunci de la seu; núm. 95 (agost de 2024), amb la convocatòria de l’assemblea, i núm. 96 (octubre de 2024), amb la junta renovada.
- Dennis Keefe, «La HEF 82a Landa Kongreso: Ni venos, ni vidos, ni Valencios», Boletín de la Federació Espanyola d’Esperanto núm. 445 (abril de 2024), pp. 13-16.
- Dennis Keefe, «Ni venis, ni vidis, ni Valenciis», La Ondo de Esperanto, 2024, núm. 3 (321).
- Ajuntament de Xest, «El Ayuntamiento recibirá a las personas participantes en el 82º Congreso Español de Esperanto…» (2 de setembre de 2024) i «El Ayuntamiento de Cheste homenajea a los y las esperantistas en la recepción oficial…» (9 de setembre de 2024), d’on són les fotografies.
- Miguel Ángel Artigas, «Cheste acoge la 82ª edición del Congreso Español de Esperantistas», Diario de Teruel, 7 de setembre de 2024, p. 25 (fitxa a la Bitoteko, que la data el dia 6).
- Arno Lagrange, «Hispana kongreso en Ĉeste», Centre culturel espéranto de Toulouse (setembre de 2024).
- Federació Espanyola d’Esperanto, web del congrés de 2024.
- Missatges d’Iván García (5 d’agost de 2024), de Dennis Keefe (7 de juny i 2 de setembre de 2024), de Raúl Salinas (29 de maig i 2 de juliol de 2024), de Niko Voloŝin (29 d’agost de 2024) i de Luis Salag (8 de setembre de 2024, amb la fotografia de la cloenda) al grup de WhatsApp de l’associació; testimoni de Raúl Salinas Monteagudo (octubre de 2026), per a la seua ajuda durant el congrés.
Vegeu també la història de l’esperanto a València, el 62é Congrés Espanyol, a València en 2003, i el que va contar Esperanta Retradio en el seu reportatge del 7 de setembre.
Entrada incorporada retrospectivament l’1 d’octubre de 2026. La data de l’entrada correspon al document o activitat original.
Llegir en: