Cent anys sense Codorniú: l’esperanto a Guardamar, Aspe i El Altet en 2023

Una taula informativa al costat de la rotonda de l’Esperanto el dia del centenari, una exposició a la Biblioteca de Guardamar, una altra al teatre Wagner d’Aspe i un curs a El Altet: el que van fer els esperantistes del sud del País Valencià l’any que es complien cent anys de la mort del primer president de l’esperantisme espanyol

El 26 de setembre de 2023 es complien cent anys de la mort de Ricardo Codorniú, l’enginyer de forests que va repoblar les dunes de Guardamar del Segura i que en 1903 va ser el primer president de la Societat Espanyola per a la Propagació de l’Esperanto. Eixe dia, el grup esperantista de Guardamar va muntar una taula informativa al costat de la rotonda dedicada a l’esperanto, i a final d’any hi va fer una exposició a la Biblioteca Municipal, dins de la programació de Guardamar com a Capital Cultural Valenciana. Abans, a l’abril, l’Ajuntament d’Aspe havia acollit una exposició sobre l’esperanto al teatre Wagner, i a la primavera es va anunciar un curs a El Altet, a Elx.

La taula informativa del grup de Guardamar al costat de la rotonda de l'Esperanto, el 26 de setembre de 2023, centenari de la mort de Codorniú. Foto publicada per la Federació Espanyola d'Esperanto en la Bitbulteno 90.
La taula informativa del grup de Guardamar al costat de la rotonda de l'Esperanto, el 26 de setembre de 2023, centenari de la mort de Codorniú. Foto publicada per la Federació Espanyola d'Esperanto en la Bitbulteno 90.

Els fets els va recollir la Federació Espanyola d’Esperanto (HEF), l’associació que agrupa els esperantistes de tot l’Estat, en la seua Bitbulteno, el butlletí electrònic que envia als socis. A Aspe i a El Altet hi era l’Esperanta Asocio de Alikanta Provinco, l’associació d’esperanto de la província d’Alacant; a Guardamar, el grup del poble, el Grupo Esperanto Guardamar.

Qui era Codorniú

Ricardo Codorniú Stárico (Cartagena, 6 de juny de 1846 – Múrcia, 26 de setembre de 1923) era enginyer de forests. Segons la Bitbulteno 89, el seu treball en la repoblació de les serres de Múrcia i de les dunes de Guardamar el va fer tan conegut que sovint se l’anomena «el apóstol del árbol», i és considerat un dels primers ecologistes d’Espanya. Va ser dels primers a aprendre esperanto a Espanya, i quan es va fundar la Societat Espanyola per a la Propagació de l’Esperanto, en 1903, en va ser elegit el primer president. El Museu de la Ciutat de Múrcia recorda que la data de la seua mort, el 26 de setembre, és també el Dia Europeu de les Llengües.

La seua obra més coneguda és a Múrcia: la repoblació de Sierra Espuña. Entre 1891 i 1903 s’hi van reforestar quasi 5.000 hectàrees de pinar per a frenar les riuades i l’erosió, en uns treballs que van dirigir tres enginyers de forests, José Musso, el mateix Codorniú i Juan Ángel de Madariaga, segons la revisió de la documentació històrica del Parc Regional que van publicar en 2003 Cabezas Cerezo, Falcó Martínez i López Sandoval. El Museu de la Ciutat de Múrcia la compta entre «sus mayores y más afamadas obras». En 1931 Sierra Espuña va ser declarada Sitio Natural de Interés Nacional.

A València el coneixem per un telegrama. En el postcongrés que Zamenhof va presidir a la ciutat en 1909, es va llegir un missatge seu que deia, segons la crònica de La Suno Hispana, que el govern tenia la intenció de nomenar Zamenhof comanador de l’orde d’Isabel la Catòlica. Ho contem en la visita de Zamenhof a València i en la protecció d’Alfons XIII, on expliquem també per què la memòria esperantista ho va convertir després en un nomenament fet.

Guardamar, el dia del centenari

La Bitbulteno 90 (octubre de 2023) ho conta així:

«El día del centenario, el 26 de septiembre, el grupo esperantista de Guardamar del Segura (ciudad muy ligada a las actividades repobladoras de Codorniu) organizó una actividad conmemorativa, con una mesa informativa sobre el esperanto junto a la rotonda dedicada a este idioma, con amplia participación de esperantistas locales y de ciudades cercanas, y otras personas relacionadas.»

La rotonda figura en la llista de carrers i places dedicats a l’esperanto al País Valencià que publiquem amb els dos carrers de València que porten nom esperantista. A Múrcia, el Museu de la Ciutat va obrir eixos dies una exposició sobre Codorniú i l’esperanto, i el 4 d’octubre en va parlar per ràdio Toño del Barrio, director de la Fundació Esperanto de Saragossa, a Onda Regional.

La biblioteca de Guardamar, Capital Cultural Valenciana

Guardamar del Segura va ser una de les dues capitals culturals valencianes de 2023, amb Geldo, per designació de la Conselleria de Cultura. Dins de la programació de l’any, el Grup Esperanto Guardamar va muntar a la Biblioteca Municipal l’exposició «Esperanto: lengua y comunicación», que, a més de presentar la llengua, recordava «la labor pionera en la difusión del esperanto del ingeniero Ricardo Codorniú, con gran vinculación con esa ciudad» (Bitbulteno 91, novembre de 2023).

Les dates no coincidixen. La Bitbulteno diu que es podia visitar del 22 de novembre al 15 de desembre; l’agenda municipal de desembre, de l’1 al 15 de desembre, de dilluns a divendres, de 9 a 13.30 i de 17 a 20 hores.

Amb el grup de Guardamar ja havíem coincidit: en 2010 hi donava classes Wolfgang Guenther. I l’1 d’octubre de 2024 Ángel Miralles compartia al grup de WhatsApp dels esperantistes de la província el cartell de les classes gratuïtes del Grupo Esperanto Guardamar a la Casa de Cultura: els dimecres de 18 a 19.30, d’octubre a juny.

Aspe: una exposició al teatre Wagner

Del 14 al 29 d’abril de 2023, la Sala d’Exposicions José Terol Romero del teatre Wagner d’Aspe va acollir l’exposició «Esperanto. Idioma internacional», de dimarts a dissabte, de 19 a 21 hores. Ho diu el cartell de l’Ajuntament d’Aspe, que la va inaugurar el divendres 14 a les 20 hores.

El cartell de l'exposició «Esperanto. Idioma internacional», amb el logotip del teatre Wagner i de l'Ajuntament d'Aspe. Publicat per la Federació Espanyola d'Esperanto.
El cartell de l'exposició «Esperanto. Idioma internacional», amb el logotip del teatre Wagner i de l'Ajuntament d'Aspe. Publicat per la Federació Espanyola d'Esperanto.

Segons la Bitbulteno 87, en la inauguració van parlar la regidora de Cultura, Turisme i Festes, Rosa María Ruiz Martínez; el director de cultura, Manuel Benítez Bolorinos, i Ángel Miralles Pastor, «miembro de la asociación de esperanto de la provincia de Alicante», amb mitjans de comunicació locals presents. En WhatsApp, Luis Salag la va presentar com «la eksposicio de HEF en Aspe», l’exposició de la Federació, i Ángel Miralles com el seu organitzador.

La notícia que la Federació va posar a la seua web, conservada a la Wayback Machine, la titula «Esperanto, lengua y cultura»; el cartell i la Bitbulteno diuen «Idioma internacional».

El 25 de juny, l’associació d’Alacant va fer la seua trobada anual a la casa de camp d’Ángel Miralles, entre Elx i Aspe, i hi van anar uns quants socis del nostre grup, entre ells Dennis Keefe, Luis Salag i Niko Voloŝin.

El Altet: un curs que la Federació conta de dues maneres

En el mateix número, la Bitbulteno anunciava un curs a El Altet, la pedania d’Elx, que escriu «El Alted». Les dues versions del butlletí no diuen el mateix. La castellana el dona per fet: «En mayo el grupo alicantino ha organizado un curso de esperanto en El Alted». L’esperanto, per fer: «En majo la alikanta grupo organizos kurson de Esperanto en la urbo El Alted». No hem trobat cap altra font que diga si es va fer.

Fonts

Entrada incorporada retrospectivament l’1 d’octubre de 2026. La data de l’entrada correspon al document o activitat original.

Llegir en:

Etiquetes