El congrés juvenil internacional d’esperanto —l’IJK, de Internacia Junulara Kongreso— és la trobada anual de la joventut esperantista del món, i el 82é es va celebrar fa un mes a tocar de casa: del 9 al 16 d’agost de 2026 a Tiana, entre Barcelona i la mar. Una setmana d’IJK té un esquelet bastant fix: allotjament dins de la mateixa seu, un lema que vertebra les xarrades, programa de dia, concerts i nit internacional de menjar i beure, una nit partida en dos —un bar sorollós i una casa de te a la llum de les espelmes— i, enmig de tot això, les reunions on es governa l’organització que el convoca.
Pàgina 8 del Valencia Luno núm. 4, de gener de 1983, amb la crònica del 38é Congrés Internacional de la Joventut celebrat a Lovaina
El més sorprenent és com poc ha canviat eixe esquelet. Un valencià, Carlos N. Moya Seguí, va contar al butlletí del grup com era l’IJK de 1982, i quasi tots els elements que descriu es reconeixen element per element en el programa de 2026. Quaranta-quatre anys separen els dos textos.
Qui el convoca
L’IJK l’organitza TEJO —Tutmonda Esperantista Junulara Organizo, l’organització mundial de la joventut esperantista, la branca jove de l’associació internacional UEA—, i no el munta ella a soles: hi ha una Comissió de Congressos internacional que treballa amb l’entitat local que fa d’amfitriona. En 2026 l’amfitriona va ser la Joventut Esperantista Catalana (KEJ).
Qui vulga portar-se’l al seu país s’ha de presentar a una convocatòria pública amb dos fases i llegir-se abans el reglament del congrés; s’hi poden presentar les seccions nacionals de TEJO, altres organitzacions juvenils o simplement un grup de tres membres individuals. No cal, per tant, ser una federació: tres persones amb ganes ja compleixen el requisit formal.
La setmana, hora a hora
El programa de 2026 enumera les peces amb una claredat que servix de plànol:
- El lema. Cada edició en té un, i al voltant s’organitzen conferències, rotllos de discussió i tallers. El de 2026 va ser «Naturo el la homaj okuloj» —la natura vista amb ulls humans—. El de 1982, «Scienco kaj socio»; el de 1993, a Vraca, «Ekonomio kaj socio en ŝanĝiĝo».
- El dia. Xarrades de temes diversos, debats, cursos i jocs, «durant tot el dia».
- La vesprada. Concerts, presentacions culturals sobre el país amfitrió i la Trinkomanĝa Nokto, la nit en què cada u porta el menjar i la beguda del seu lloc i es tasta tot.
- La nit, partida en dos. El programa ho diu amb una simetria que ja és una fórmula feta: «trankvila gufujo, maltrankvila trinkejo» —una casa de te tranquil·la i un bar intranquil—, més karaoke i sales de jocs.
- Les excursions, a la natura i a la ciutat.
- I les reunions de govern: la Fira del Moviment Juvenil, l’Hora Oberta de la Junta i la reunió del Comité de TEJO.
Eixa última línia és la que se sol escapar a qui mira el congrés des de fora, i és la que explica per què l’IJK no és només una colònia d’estiu amb idioma propi.
El congrés és també l’assemblea
TEJO es governa amb dos òrgans: una junta (estraro) que porta el dia a dia i un comité (komitato) on estan representades les seccions de cada país. El comité es reunix durant el congrés, i això vol dir que la setmana en què la gent va de concert i d’excursió és també la setmana en què es prenen les decisions de l’organització.
Això tampoc és nou. Moya Seguí ja ho explicava en 1982:
«La programo de la IJK estis abunda, kun programeroj, de la kunsidoj de la Komitato de TEJO, kies sesioj okazis dum kelkaj tagoj. En ĝi estas reprezentataj ĉiuj landaj sekcioj de TEJO, inter kiuj la hispana (HEJS), kaj kunvenas dum la junularaj kongresoj.»
«El programa de l’IJK va ser abundant, amb actes com les sessions del Comité de TEJO, que es van fer durant uns quants dies. Hi estan representades totes les seccions nacionals de TEJO, entre elles l’espanyola (HEJS), i es reunix durant els congressos juvenils.»
L’Hora Oberta de la Junta és la peça complementària: un temps fixat al programa en què qualsevol congressista pot preguntar-li el que vulga a la direcció. I la Fira del Moviment Juvenil és la taula parada on les seccions, els projectes i les iniciatives es presenten a qui passa.
La gufujo: una casa de te nascuda contra el bar
De totes les peces, la que més estranya de fora és la gufujo. És un local nocturn sense alcohol i sense fum, il·luminat amb espelmes, on es beu te i es parla en veu baixa, i on sol haver-hi música en acústic o lectura de literatura. El nom ve de gufo, «duc» —l’au nocturna—, amb el sufix -ujo: la casa dels mussols, la gent que no se’n va a dormir.
No és una tradició antiga ni anònima, i està documentada amb noms. La idea va nàixer al 39é Seminari Internacional (IS), la trobada d’hivern de la joventut esperantista alemanya, celebrat a Tübingen entre el desembre de 1994 i el gener de 1995. Qui la va pensar van ser Uli Rau i Rolfo Ernesto, i el motiu és prosaic: el local que hi havia «era tan menut que no s’hi podia conversar, de tan ple i de tant de soroll de veus». Ho van desenvolupar amb Natalie Schuchert, que portava la cultura de l’organització juvenil alemanya, i el que van imaginar va ser un refugi amb te, espelmes, literatura i aire net.
El nom es va decidir poc abans de l’edició següent. Van considerar noms de niu d’ocell, i va guanyar gufujo: es va descartar la terminació -ejo («lloc») perquè els va paréixer massa limitada i plana, mentre que -ujo pot voler dir «país» o simplement «niu».
La primera gufujo oficial la van muntar Natalie i Rolfo per al Seminari de Wetzlar, del 27 de desembre de 1995 al 3 de gener de 1996. Va funcionar molt bé, sobretot entre qui no fumava i no volia acabar la nit a la taverna. Vanessa Ferrato la va defendre i en va dirigir a Güntersberge (1996) i Friburg (1996-97), i d’ahí es va estendre —a Copenhaguen ja n’hi va haver una en 1996, encara no oficial— fins que en el 41é Seminari, el de Traben-Trarbach (1997-98), ja era un moble fix de les trobades juvenils.
Un detall per a qui ho busque. La fitxa de la Viquipèdia atribuïx la invenció a «Nathalie S. kaj Rolfo E.». La història detallada que manté la comunitat dona tres noms i els reparteix d’una altra manera: la van concebre Uli Rau i Rolfo Ernesto, i Natalie Schuchert la va desenvolupar i va organitzar la primera. Ens quedem amb la segona, que és la que dona dates, llocs i motius.
Qui hi pot anar, i què costa
La paraula «juvenil» del nom és més ampla del que sembla. Les quotes de 2026 estan escalonades per edat en cinc trams —0-12, 13-16, 17-24, 25-35 i 36 o més—, o siga que ningú no queda fora per vell: només paga més. On es talla la joventut de veres és una pregunta que té la seua pròpia resposta, i li hem dedicat un article a banda.
La quota es construïx amb dos peces: la de programa, que dona accés a les activitats, i la d’allotjament. La de programa depén de tres coses alhora: l’edat, el país on vius i quan t’apuntes. Els països estan repartits en quatre grups —A, B, C i Ĉ— i el mateix tram d’edat paga menys com més baixa és la categoria: en el quart període d’inscripció, una persona de 25 a 35 anys pagava 80 € des d’un país del grup A i 50 € des d’un del grup Ĉ.
Eixa escala és un mecanisme de solidaritat explícit, i tampoc és invent d’ara. El Valencia Luno de 1993 anunciava així el 49é IJK, a Vraca: «Kotizoj inkluzivas programon, loĝadon kaj manĝojn, kaj varias depende de la dato de aliĝo kaj aĝo» —les quotes inclouen programa, allotjament i menjars, i varien segons la data d’inscripció i l’edat—: entre 125 i 195 dòlars per a qui s’apuntara abans del final d’abril.
Dormir i menjar dins del congrés
L’altre tret que distingix un congrés juvenil d’un de sènior és que la gent viu dins. En 1982, a Lovaina, els congressistes es van allotjar «en unu kaj dulitaj ĉambroj ĉe la studentaj restadejoj kiuj ekzistas en la Universitato, do en la kongresejo mem» —en habitacions d’una i dos llits de les residències universitàries, és a dir, dins de la mateixa seu del congrés— i menjaven al restaurant d’autoservici de la universitat. En 2026 el lloc va ser un alberg, i la reserva d’habitació tenia data límit pròpia: després del 30 de juliol encara et podies inscriure al congrés, però ja no dormir-hi.
Què hi feia la gent d’ací
La crònica de 1982 dona la mesura de la participació espanyola d’aleshores: prop de quatre-cents joves de trenta-un països, dels quals una trentena d’espanyols, i només de Sabadell, Madrid, Barcelona i València —«do estis notinda la manko de gejunuloj de aliaj hispanaj urboj», que es notava l’absència de joves d’altres ciutats. Moya Seguí tanca esperant que a l’any següent, a Debrecen, en foren més.
Part dels assistents venien del Congrés Universal d’Anvers, on els menors de 26 anys tenien la inscripció gratuïta: la connexió entre el congrés gran i el juvenil ja estava pensada com una passarel·la.
L’esperantisme valencià ha tornat a tocar eixe circuit diverses vegades des d’aleshores. El congrés espanyol de Cullera, en 2015, va ser el que es va omplir de jóvens i del qual va eixir la refundació de la secció juvenil espanyola; i qui més ha vist l’IJK per dins, i des del costat de qui el governa, és Enric Baltasar, d’Oliva, que va arribar a la presidència de TEJO.
La crítica que es fa des de dins
Convé acabar amb el revés de la trama, perquè el que fa forta l’estructura també la fa fràgil. Baltasar ho resumia en dos observacions.
La primera és que cada IJK es munta des de zero: web nou, formulari nou, programa copiat del d’un any anterior, sense que ningú haja escrit mai les deu pàgines que explicarien com es fa. La segona és més dura: ha vist repetir-se el patró d’una secció juvenil que es fa forta, decidix organitzar l’IJK, i després del congrés l’esperantisme local es mor. Ho conta amb detall el seu article.
Les dos coses són compatibles amb el que hem descrit ací. Un esquelet que es manté igual durant quaranta anys pot voler dir que està ben pensat, o pot voler dir que ningú l’ha revisat. La crònica de 1982 i el programa de 2026 no permeten decidir entre les dos lectures; només deixen constància que és el mateix esquelet.
Fonts
- Carlos N. Moya Seguí, «38-a Internacia Junulara Kongreso de T.E.J.O. Leuven (Belgio) 31-a Julio ĝis 7-a Aŭgusto», Valencia Luno núm. 4, gener de 1983, p. 8 i 10. Transcrit sencer a Valencia Luno: la segona època, de 1982 a 1990.
- «Internacia Junulara Kongreso», nota sobre el 49é IJK de Vraca, Valencia Luno (1993). Transcrit a Valencia Luno: la segona època, de 1991 a 2002.
- Programa del 82é IJK i quotes, Tiana, 9-16 d’agost de 2026, lloc oficial del congrés.
- «Kunorganizu kun TEJO la IJK-n 2027 en via lando!», TEJO, convocatòria per a acollir el congrés, amb les condicions i el procediment.
- «gufujo · historio», història detallada de la tradició, amb noms, dates i seus.
- «Gufujo», Viquipèdia en esperanto, citada ací només per a documentar la versió que circula.
Vegeu també
- Cullera 2015: quan el congrés d’esperanto es va omplir de jóvens
- Enric Baltasar: sis anys d’Oliva a la presidència mundial
- Quants anys dura la joventut esperantista
- Finvenkisme i raŭmisme: la victòria final o la comunitat, un manifest que va eixir d’un grup de treball d’un IJK
Llegir en:
Aquesta entrada encara no té cap comentari. Sigues la primera persona a comentar-la des del fedivers.