El 7 de març de 2017, Enric Baltasar va firmar per a TEJO —l’organització mundial de la joventut esperantista— un informe de quaranta-dues pàgines amb una conclusió incòmoda: de les 46 seccions nacionals que TEJO tenia sobre el paper, l’estudi només va poder identificar-ne 29 amb alguna activitat, i unes quantes estaven «sens dubte mortes des de fa diversos anys». L’informe proposava donar de baixa tretze països, i advertia que dos d’eixos tenien representant amb vot al comité.
Mapa dels països que van contestar l'enquesta KODEJO 2016, en verd sobre el mapamundi, a la portada de l'informe.
Portada de l’informe: en verd, els seixanta països que van contestar.
«Informado ne estas celo, sed agado»
L’informe obri amb una frase que resumix tot el que Baltasar pensa de com es promociona l’esperanto:
«Kiam mi trejnas aktivulojn, unu el miaj oftaj demandoj estas “Kion vi celas fari kiam vi prelegas pri Esperanto?”, kies respondo kutime estas “Informi onin”. Ne, informado ne estas celo, sed agado. La ĝusta respondo estas okazigi rezulton, kutime sukcesi ke oni faru agon kiun ni deziras, ekzemple eklerni la lingvon.»
«Quan form activistes, una de les meues preguntes freqüents és “què pretens aconseguir quan fas una xarrada sobre l’esperanto?”, i la resposta sol ser “informar la gent”. No: informar no és cap objectiu, és una activitat. La resposta correcta és produir un resultat, normalment aconseguir que la gent faça una acció que volem, per exemple posar-se a aprendre la llengua.» (La traducció és nostra.)
La paraula informado és de les més repetides del vocabulari organitzatiu esperantista: és el que fan les comissions d’informació, els fullets i les xarrades. Dir que no és un objectiu sinó una activitat és, dit en un document oficial de l’organització mundial, una esmena a la manera de treballar de mig moviment.
Què és KODEJO i què mesurava
KODEJO —Kompleta Demandaro por Esperantaj Junularaj Organizoj, «qüestionari complet per a les organitzacions juvenils esperantistes»— és una enquesta anual de TEJO que existix des de 2008. La de 2016 la van portar les comissions de Landa Agado (activitat per països) i de Scienca kaj Faka Agado, i la firma Baltasar.
Va contestar gent de seixanta països: trenta-cinc organitzacions juvenils constituïdes i vint-i-cinc «referencpunktoj», la figura que ell mateix havia impulsat per a donar veu als països que no tenen cap organització. Per continents, Europa el 40 %, Àsia i Amèrica el 20 % cadascuna, Àfrica el 18,3 % i Oceania —que apareixia per primera vegada— la resta.
L’embut
El model d’anàlisi és el que ell aplicava a tot: un embut de fases.
Gràfic de l'informe amb les quatre fases: DEZERTO, ĜERMO, KONSTRUO i DISVOLVIĜO, cadascuna amb el seu símbol.
Quatre estats —desert, germen, construcció i desenvolupament— per a situar cada país i, sobretot, per a saber en quina fase està i què li fa falta. El sistema anterior, de 2014, classificava les organitzacions en cinc graus d’activitat; ell el va canviar perquè no depenguera de l’enquesta i servira també per als països sense cap organització.
Taula de l'informe amb els països repartits en les quatre fases i en tres files segons si són més actius, igual o menys actius que l'any anterior.
Cada país, en la seua fase i amb la fletxa de si puja o baixa. Ho diu l’informe mateix: són «tipus purs», i un país pot estar molt prop del següent.
Les baixes
La part que havia de fer mal és la 4.3, Eksigo. El càlcul: 46 seccions nacionals oficials, 29 identificables com a mínimament actives —un 37 % menys—, i algunes d’elles mortes de feia anys.
La proposta era donar de baixa tretze: Bulgària, la Xina, Grècia, Haití, Israel, Cuba, Croàcia, Madagascar, Portugal, Romania, Sèrbia, Suècia i els Estats Units. I l’informe hi afig l’incòmode: dos d’eixes tretze tenien Komitatano A, és a dir, representant amb vot a l’òrgan que havia d’aprovar la baixa.
L’argument contra netejar la llista era de cara enfora —queda millor dir que ets en molts països—, i Baltasar hi respon amb un cas:
«Kiam tiu okazinta la pasintan monaton, kiam danke al nia kvantargumenta fanfaronado reprezentanto de neesperanta amerika organizo petis al ni kontaktinformojn kaj komenciĝis diskuto en la eksterrilata komisiono pri kiun nomon diri, ĉar nia usona sekcio estas mortinta.»
«Com va passar el mes passat, quan, gràcies a la nostra fanfarronada de quantitat, un representant d’una organització americana no esperantista ens va demanar contactes i es va obrir una discussió a la comissió de relacions exteriors sobre quin nom donar-li, perquè la nostra secció dels Estats Units està morta.» (La traducció és nostra.)
També proposava canviar la norma que impedix a una organització donada de baixa tornar a demanar l’ingrés fins dos anys després: «ni ne devus eterne loĝi kun amasiĝantaj kadavroj» —no hauríem de viure per sempre acumulant cadàvers—, però tampoc castigar qui reconeix que està inactiu.
I acabava convidant UEA a fer el mateix exercici amb les seues associacions nacionals, i oferint-se a ajudar.
L’altre costat: el taller de trenta minuts
El mateix que escrivia això preparava materials per a l’altra punta de la cadena. D’aquells anys es conserva el seu taller d’esperanto de trenta minuts, una presentació de cinquanta diapositives amb el logotip de la Valencia Esperanto-Asocio, que fa exactament el que ell predicava: no explicar la llengua, sinó posar la gent a usar-la.
L’itinerari és escriure i pronunciar → inventar paraules → comptar fins a l’infinit → començar a parlar, i les diapositives centrals són pissarres amb una paraula: Amiko, Lerni, Tago, Ĉokolado, Mi estas Enric. La idea és que el públic endevine què volen dir abans que ningú li explique cap regla.
Té, això sí, un detall que val la pena assenyalar, perquè es contradiu amb el que ell diria després: la diapositiva «¿Qué es el esperanto?» diu que és «la lengua planificada más popular del mundo», «la más fácil de aprender» i que «ayuda a aprender otros idiomas más rápidamente» — les tres frases de l’argumentari que anys més tard qualificaria d’insuficients per no anar acompanyades de cap dada.
- Taller de esperanto, 30 min (PDF, 49 diapositives)
- Raporto pri KODEJO 2016 (PDF, 42 pàgines, en esperanto)
Què se n’ha fet
KODEJO continua existint —l’última edició que TEJO anuncia al seu web és la de 2020—, però l’informe de 2016 ja no hi és. De la sèrie es poden llegir encara, a l’Internet Archive, les edicions de 2008, 2009, 2010, 2011 i 2013. La còpia que reproduïm ací és la que conserva el seu autor.
Fonts
- Baltasar, Enric. Raporto pri KODEJO 2016: Raporto pri la junulara movado. TEJO, Komisiono pri Landa Agado i Komisiono pri Scienca kaj Faka Agado, 7 de març de 2017, 42 p. Exemplar conservat per l’autor i cedit a este lloc el 13 de setembre de 2026; se’n conserva còpia ací.
- Baltasar, Enric. Taller de esperanto, 30 min. Presentació de la Valencia Esperanto-Asocio, sense data. Còpia ací, sense l’última diapositiva, que porta dades de contacte personals.
- TEJO. Pàgina de KODEJO i les edicions anteriors conservades a l’Internet Archive.
Vegeu també
- L’Associació Valenciana d’Esperanto (2013)
- «Cap activa»: l’any que TEJO va deixar de preguntar a les seues seccions i les va mesurar
- Els eterns principiants
Entrada incorporada retrospectivament el 13 de setembre de 2026. La data de l’entrada correspon al document o activitat original.
Referències
- L’Associació Valenciana d’Esperanto (2013): un assaig de relleu generacional
- «Cap activa»: l’any que TEJO va deixar de preguntar a les seues seccions i les va mesurar
- Els eterns principiants
Llegir en:
Aquesta entrada encara no té cap comentari. Sigues la primera persona a comentar-la des del fedivers.