El rètol que el Grup Esperanto València va penjar a la seua biblioteca el 16 de març de 1990, firmat pel president i cal·ligrafiat per un mestre de huitanta-un anys
Cinc normes, escrites amb ploma, amb una orla vermella de volutes a l’encapçalament i el segell del grup a baix. Dins de l’orla, en lletra menuda, qui el va cal·ligrafiar hi va deixar la firma: «Felikso Navarro · 81-jara».
El rètol de normes de la biblioteca del Grup Esperanto València, datat a València el 16 de març de 1990 i conservat plastificat.
La firma amagada dins de l’orla
L’encapçalament és una obra en si mateixa: Grupo Esperanto Valencia en lletra gòtica negra, envoltada de tres llaçades vermelles de ploma fina. En la del mig, escrit tan menut que a simple vista sembla part de l’adorn, hi ha el nom del cal·lígraf i la seua edat: «Felikso Navarro · 81-jara» —Felikso és la forma esperantitzada de Félix, i 81-jara vol dir «de huitanta-un anys».
Félix Navarro Clemente havia nascut a Caudete de las Fuentes el 20 de novembre de 1908: el març de 1990 en tenia exactament huitanta-un. En aquells anys encara feia el curs elemental d’esperanto del grup i escrivia i presentava Esperanto en la radio a Ràdio Klara, on va estar des de 1986. La seua història sencera està a «Don Félix Navarro, el mestre que ensenyava esperanto als seus alumnes».
El president que el firma
A baix, sobre el segell circular del grup —l’estrella verda i les paraules GRUPO ESPERANTO · VALENCIA—, el rètol va datat «Valencia, 16 marzo 1990» i firmat «El Presidente», amb rúbrica i sense nom.
El nom el donen els papers del grup. Tres setmanes abans, el 21 de febrer de 1990, s’havia celebrat l’assemblea ordinària anual a la seu de la Gran Via de Ferran el Catòlic, 45, amb la renovació de la junta al punt cinqué de l’ordre del dia. El Valencia Luno núm. 26 publica el resultat sota el títol «NOVA ESTRARO DE LA VALENCIA GRUPO», amb la fórmula «Laŭ decido de la pasinta asembleo» —per decisió de l’assemblea passada—:
Prezidanto: José Pérez Sempere Vicprezidanto: Pascual Pont Martínez Sekretario: Augusto Casquero de la Cruz
Qui firma, doncs, és José Pérez Sempere, que acabava d’estrenar el càrrec. El va tindre quasi trenta anys, fins al desembre de 2019. Havia aprés esperanto precisament amb don Félix.
El bibliotecari a qui remeten tres articles
Tres dels cinc articles no manen res directament: remeten a una persona. Per a fotocopiar una revista cal «pedir permiso al bibliotecario»; tot títol que isca del local ha de ser «registrado por el bibliotecario». Eixe càrrec ix de la mateixa junta: Jorge Moragues Penella, vocal de biblioteca.
El butlletí del grup el retrata poc després, amb el nom esperantitzat i sense estalviar adjectius:
Georgo Moragues, kuraĝa kaj sindonema bibliotekisto de Valencia Grupo, multe suferas pro la malsufiĉa alesto al esperantaj kursoj kaj proponas kreskadon de propagando pri Esperanto kaj pri la kursoj.
Traducció: «Jorge Moragues, valent i abnegat bibliotecari del Grup de València, patix molt per la poca assistència als cursos d’esperanto i proposa augmentar la propaganda sobre l’esperanto i sobre els cursos».
I explica què feia per remeiar-ho: els diumenges de matí, quan els carrers cèntrics de València es convertien en mercat ambulant, plantava una taula plegable per a vendre diccionaris, gramàtiques, casets, xapes i fulls d’adhesius, i per a anunciar les classes. El butlletí acaba amb una crida: «Kiu estas preta por akompani al Georgo kelkajn dimanĉojn?» —qui està disposat a acompanyar Jorge alguns diumenges?
El text
Es transcriu tal com està escrit, en castellà i amb la seua puntuació:
Art. 1º.- Sólo los socios pueden sacar libros o revistas.
Art. 2º.- Las revistas se leerán dentro del local. Para fotocopiarlas pedirán permiso al bibliotecario.
Art. 3º.- Los libros se devolverán en el plazo de 30 días.
Art. 4º.- Sobrepasar dicho plazo o estropear las obras, deberán contactar con la directiva.
Art. 5º.- Todos los títulos extraidos del local deberán ser registrados por el bibliotecario.
Valencia, 16 marzo 1990. El Presidente,
L’article quart és l’únic on la frase se li’n va: comença en infinitiu i acaba en un plural sense subjecte, de manera que gramaticalment no hi ha ningú que haja de contactar amb la directiva. Es reproduïx tal qual perquè així és com està al rètol; el que volia dir, evidentment, és que qui passe del termini o espatlle un llibre ho parle amb la junta.
Entrada incorporada retrospectivament el 2 de setembre de 2026. La data de l’entrada correspon al document original.
Fonts: el rètol original, conservat plastificat; Valencia Luno núm. 25 (febrer de 1990), amb la convocatòria de l’assemblea del 21 de febrer i la proposta de junta, i núm. 26 (maig de 1990), amb la junta elegida i la nota sobre el bibliotecari.
Llegir en:
Aquesta entrada encara no té cap comentari. Sigues la primera persona a comentar-la des del fedivers.