«Hola, parleu esperanto?»: el grup, en directe a À Punt Ràdio (2025)

La nit del 15 de juliol de 2025, el magazín A poqueta nit d’À Punt Ràdio va dedicar dènou minuts a l’esperanto. A l’estudi hi havia dos membres del Grup Esperanto València —Luis Salag Laguarda i José Venancio Ferrer Tarín— i, al telèfon des de Xest, Rosa Zanón Ferrando, del grup Lum-Radio. La conversa, en valencià i castellà, va eixir amb el títol «Cheste, un baluard de l’esperanto».

Imatge de l'episodi a la web d'À Punt Mèdia.
Imatge de l'episodi a la web d'À Punt Mèdia.

A poqueta nit era el magazín nocturn d’À Punt Ràdio, en emissió des del 7 d’abril de 2025 de nou a onze de la nit. La casa el presentava com «una mirada serena, entretinguda i intel·ligent de l’actualitat»: la primera hora per a l’anàlisi del dia, amb tertúlia i entrevistes, i la segona per a cultura i entreteniment. La presentadora habitual era Clara Castelló, i la redacció anava a càrrec d’Elena Tamarit Escrivà, Xelo Miralles i Cristina Molina; aquella nit de juliol va ser Elena Tamarit qui va conduir el programa i va fer l’entrevista.

El programa no va durar molt més. A poqueta nit va acabar eixe mateix mes de juliol de 2025, junt amb la secció «Tenim memòria», i Elena Tamarit va deixar À Punt després de set anys a la casa acollint-se a la clàusula de consciència del contracte —un mecanisme poc habitual—, per desacord amb la nova línia editorial de la radiotelevisió pública valenciana. L’ens li la va reconéixer i la va indemnitzar com si fora un acomiadament improcedent. En l’entrevista que li va fer VilaWeb el 12 de setembre de 2025 ho resumia així: «Em va costar molt marxar d’À Punt, però no em reconec en una directiva que és una corretja de transmissió del Consell».

La sinopsi que en va publicar la casa situa d’entrada el tema:

L’esperanto és una llengua planificada, creada a finals del segle XIX pel polonés Ludwig Zamenhof amb la idea de ser neutral i fàcil d’aprendre. Tot i la seua simplicitat gramatical i vocació internacional, mai no va aconseguir convertir-se en llengua global per falta de suport polític, repressió en règims autoritaris i la irrupció de l’anglés com a idioma dominant. No obstant això, encara queda una comunitat activa de parlants arreu del món, incloent-hi Cheste, considerat un dels bressols de l’esperanto, que promouen l’idioma com a eina de pau, cultura i comprensió internacional.

Era la segona vegada en quatre anys que la ràdio pública valenciana parlava amb el grup: el 26 de juliol de 2021, Dia de l’Esperanto, Podríem estar millor n’havia entrevistat el president i el tresorer. Esta vegada l’espai el va gestionar Luis Salag, després de contactes continuats amb la casa, segons va explicar al grup Elías Hernández el mateix dia de l’emissió.


Entrevista completa (19 minuts), emesa a À Punt Ràdio el 15 de juliol de 2025.

El que s’hi conta

Cada u va explicar com hi va arribar. Venanci Ferrer, per una noticieta de dos línies al diari en 1979 —«curso gratuito de esperanto»— i un viatge de motxiller en tren, eixe mateix any, per Bulgària, Iugoslàvia i Itàlia dormint en casa d’esperantistes; el seu professor havia sigut don Félix Navarro, i anys després, de carter a València, li va tocar repartir-los la correspondència a dos fills d’ell. Luis Salag, per un curs per correspondència a Callosa de Segura a principis dels noranta i el 78é Congrés Universal del Palau de la Música, en 1993. Rosa Zanón, per Xest: «des de molt xicoteta, ací ja es parlava esperanto».

De Xest, Rosa Zanón conta l’origen: que el poble és una referència de l’esperanto gràcies a Francisco Máñez Sánchez, agricultor i autodidacta, que es feia enviar la correspondència internacional al casino del poble perquè es veiera. Hi ha, a més, el que es fa hui: els cursos de l’escola d’adults, amb la part de conversa per Zoom que fa Elías Hernández, i el «Callejero Chestano» del col·legi Giner de los Ríos, amb les plaques dels carrers traduïdes per QR a quatre llengües, l’esperanto entre elles.

Del grup de València hi ixen la biblioteca de Tres Forques —«cent vint anys de llibres d’esperanto», amb el rètol de normes que va cal·ligrafiar don Félix en 1990—, la Casa del Voluntariat, els cursos per internet i el curs d’estiu de Dennis Keefe a la platja de Cullera. L’entrevista es tanca amb Luis Salag demanant a la presentadora que cite Los trenes de la esperanza, el llibre de José Vicente Castillo García sobre els xiquets austríacs que els esperantistes valencians van acollir en 1920, i amb Rosa Zanón contant que el II Concurs Internacional Francisco Máñez d’aquell any havia rebut, segons va dir, trenta-huit treballs de vint països.

Transcripció de l’entrevista

Transcripció automàtica, corregida només en els noms propis i en els errors inequívocs; pot contindre errors, i els passatges inintel·ligibles van marcats amb […]. Conserva la llengua original de cada intervenció: la presentadora i els dos convidats de l’estudi parlen en valencià, i Rosa Zanón respon des de Xest en castellà, com es va emetre. Els trams en esperanto no els reconeix el transcriptor —Whisper no té esta llengua—, i ací van restituïts a partir del que s’hi sent. Les marques de temps són clicables: porten l’àudio a eixe punt.

Elena Tamarit [00:34] — Ara sí, a vore si ho dic bé: «Saluton. Ĉu vi parolas Esperanton?» Si no has entés res, traduïsc: «Hola, parleu esperanto?» A finals del segle XIX, l’oftalmòleg polonés Ludwik Zamenhof va inventar el que pretenia ser una llengua sense país, fàcil d’aprendre i comuna. Cristina Molina, bona nit.

Cristina Molina [00:55] — Bona nit, Elena. Zamenhof, amb una gran passió per les llengües, va crear un sistema molt pràctic. Només tenia setze regles gramaticals i la seua pronunciació era quasi fonètica. La seua facilitat d’aprenentatge va fer que al principi semblara una solució pràctica per a la diplomàcia internacional, però també es va topar amb multitud d’obstacles.

Elena Tamarit [01:17] — Ens ho expliquen tot seguit. Venanci Ferrer, saluton! Kiel vi fartas?

Venanci Ferrer [01:23] — Tre bone.

Elena Tamarit [01:24] — I Luis Salag, saluton!

Luis Salag [01:27] — Bona nit. Jo volia afegir que Zamenhof, quan estava a Varsòvia, tenia uns motius greus per a crear esta llengua: a Varsòvia hi havia moltes religions, moltes ètnies, i no paraven de barallar-se entre ells.

Elena Tamarit [01:54] — Ara ens ho conteu, ara ens ho conteu. Deixeu-me saludar des de Xest: tenim Rosa Zanón. Rosa, com estàs?

Rosa Zanón [02:01] — Hola, molt bé.

Elena Tamarit [02:03] — […] Ens en dones una prova?

Rosa Zanón [02:06] — Sí, molt bé. (Saluda en esperanto Xest, els oients d’À Punt Ràdio i els seus samideanoj Luis i Venancio.)

Elena Tamarit [02:26] — […] Conta-nos, vinga: Venanci, Luis, Rosa… Digues, Rosa, perdona.

Rosa Zanón [02:33] — No, perdona: si me hablas en castellano, mejor; pero bueno, te entiendo perfectamente.

Elena Tamarit [02:40] — M’entens? Molt bé. Tu pots contestar en castellà o en esperanto, com tu digues.

Rosa Zanón [02:43] — Yo puedo contestar en castellano o en esperanto, pero aquí en Cheste hablamos el castellano.

Elena Tamarit [02:48] — Sí, sí, sí. Si m’entens, jo, si no t’importa, mantindré el valencià. Com va irrompre l’esperanto en les vostres vides?

Rosa Zanón [02:57] — Pues yo conozco el esperanto desde muy pequeñita, porque aquí en Cheste, cuando yo ya era muy pequeñita, aquí ya se hablaba esperanto, pero hacía ya muchos años. Entonces, pues nada, siempre ha sido un atractivo para mí el aprender el esperanto.

Elena Tamarit [03:17] — I vosaltres, Luis, Venanci?

Venanci Ferrer [03:20] — Jo, en 1979 —fa un munt d’anys—, vaig llegir un article… o siga, un article no, una noticieta en el diari: «curso gratuito de esperanto». Jo no tenia ni idea, però ja que em sobrava un poquet de temps, vaig anar a vore, i vaig descobrir que era una cosa molt interessant, un idioma molt senzill. I en acabant, després de fer el curs, eixe mateix any vaig fer un viatge de motxiller en tren per mitjà de l’esperanto: per Bulgària, Iugoslàvia i tot això, i Itàlia, i em mantenia en esperanto amb la gent. Clar, prèviament havia contactat amb ells; no és que a tot el món li parles en esperanto, però vamos, vull dir que… I després, el que vaig vore és que l’esperanto, a banda de ser una llengua per a poder comunicar-se, era un sentiment, no sé, de solidaritat de la gent, de poder entendre’s sense que cap llengua s’impose.

Elena Tamarit [04:23] — I tu, allà on anaves en els teus viatges, trobaves també gent que parlava l’esperanto, la vostra llengua?

Venanci Ferrer [04:30] — Sí. A vore, el tema és que, clar, no vas per ahí […]. Per exemple, parles en esperanto, però si has contactat prèviament, en esperanto, amb un esperantista que t’ha ajudat a fer una visita, a localitzar un allotjament… La veritat és que sí, que no hi havia problema.

Elena Tamarit [04:48] — A vore si ens dona temps que ens contes les teues batalletes viatgeres. Luis, en el teu cas, com va irrompre l’esperanto en la teua vida?

Luis Salag [04:55] — A principis dels anys noranta veig en una revista: «curs d’esperanto per correspondència a Callosa de Segura». Al col·legi públic de Callosa hi ha un professor d’esperanto que ensenya, per mig dels carters i dels mitjans de l’època, esperanto a tota Espanya per correspondència. Faig aquell curs, un llibret de vint lliçons, i l’any següent, al Palau de la Música de València, decidixen el Grup d’Esperanto de València, la Federació Espanyola d’Esperanto i l’associació internacional fer el congrés universal —que es fa cada any en un país— allí, al Palau de la Música. I em vaig apuntar, amb el meu curs de vint lliçons. Vaig allí, veig que entenc tot el món i dic: «això és una meravella». I ja no l’he deixat.

Elena Tamarit [05:54] — […] I quan has fet referència a Correus… Tu, Venanci, has treballat tota la vida en Correus. Té alguna vinculació la teua faena també amb l’esperanto?

Venanci Ferrer [06:06] — Ha sigut més qüestió anecdòtica. Perquè, per exemple, el meu professor d’esperanto va ser don Félix Navarro i, curiosament, al cap de molts anys, repartint a València, li vaig repartir a un parell de fills d’ell. […] Parlaven en esperanto, i jo estava repartint a la porta del carrer, i els sentia parlar i em pareixia que era d’aquella gent. Però molt bé. I després, a nivell… per exemple, alguna vegada que he fet alguna carta i he posat una salutació en el sobre.

Elena Tamarit [06:38] — I, curiosament, Xest és considerat un dels bressols de l’esperanto. Per què?

Venanci Ferrer [06:45] — Això, millor que jo, Rosa, que és la… Vinga, Rosa.

Rosa Zanón [06:48] — Pues sí, es una referencia del esperanto gracias a nuestro pionero Francisco Máñez, que es el que lo introdujo en Cheste; también le atrajo la filosofía del esperanto. Y era un agricultor, pero se interesó mucho porque en una revista extranjera leyó que había una lengua que divulgaba la paz entre todos y que podíamos entendernos de todos los países. Y entonces este señor empezó a tener contactos con el Grupo de Valencia, compró una gramática en una de las librerías y empezó a estudiarlo como autodidacta. Entonces, ese interés lo transmitió a los chestanos, porque en realidad lo que hizo él es que recibía cartas, se carteaba con gente de todo el mundo y hacía que estas cartas se las enviaran al casino del pueblo, con lo cual atraía mucho a las personas el interés que se estaban tomando por esta lengua, y consiguió que la mayoría de la gente del pueblo quisiera, por lo menos, saber algo del esperanto y aprenderlo.

Elena Tamarit [08:22] — Què curiós.

Rosa Zanón [08:23] — Y de esta forma lo fue divulgando, y creó también el grupo de esperanto, que actualmente todavía lo mantenemos: se llama el grupo de esperanto Lum-Radio. Siempre ha estado apoyado mucho el esperanto en Cheste por las autoridades de la época. Y todavía estamos en ello, todavía estamos en ello: se están haciendo muchas cositas y estamos manteniendo esta tradición que tenemos y que no queremos que se pierda.

Elena Tamarit [08:57] — Luis, no ens dona temps d’aprofundir en totes les ramificacions de l’esperanto a escala internacional, però ens pots contar una miqueta la relació de l’esperanto amb la UNESCO, amb el programa cultural de la pau, amb figures com ara Zamenhof, Duncan Charters…

Luis Salag [09:12] — Com us deia Rosa fa uns moments, l’esperanto va unit a la cultura de la pau. La cultura de la pau comença amb Zamenhof, abans que es creen institucions com l’ONU o la UNESCO, molts anys arrere, i continua actualment: el senyor Duncan Charters, que comentaves, recorre els cinc continents donant conferències sobre este tema. I els esperantistes de València volem ajudar, contactant amb les ONG valencianes que vulguen apuntar-se al carro, perquè la cultura de la pau i l’esperanto vagen de la mà molts anys més.

Elena Tamarit [09:57] — I ens conteu què té d’especial la biblioteca de Tres Forques?

Luis Salag [10:01] — La biblioteca de Tres Forques és la biblioteca del Grup d’Esperanto, que té cent vint anys de llibres d’esperanto i que és visita obligada dels esperantistes estrangers que ens visiten. Jo soc un poc el guia del Grup d’Esperanto per als esperantistes, i la Casa del Voluntariat i la biblioteca de Tres Forques són visites obligades.

Elena Tamarit [10:29] — Bé, Venanci, és cert que es pot aprendre l’esperanto en poques setmanes? Què fa que siga tan fàcil de parlar?

Venanci Ferrer [10:37] — Fa que siga tan fàcil, en principi, la simplicitat que té. I al mateix temps, al ser una llengua artificial, evidentment no és de cap país: qualsevol persona del món la parla igual, no té una pronunciació nadiua de cap país. És que és una llengua de la lògica; aleshores, moltes vegades tu, per exemple, saps que la terminació és un substantiu: no sabràs quina paraula és, però ja saps que és un nom. I moltes vegades hi ha paraules que les vas formant per lògica. Un exemple molt ràpid: pluvo és la pluja, i ombrelo és un paraigües…

Elena Tamarit [11:22] — Com umbrella en anglés.

Venanci Ferrer [11:23] — Aleshores, clar, què ocorre? Com diries «paraigües» en esperanto? Molt senzill: pluvombrelo, paraigües per a la pluja. […]

Elena Tamarit [11:35] — Mira, jo tenia apuntat: «mi amas lerni novan lingvon». Hi ha moltes consonants, disculpeu-me; a vore si vosaltres —tu, Rosa— ho sabreu pronunciar millor que jo. Pots repetir, perdona?

Rosa Zanón [11:49] — …novan lingvon. La jota es pronuncia «i».

Venanci Ferrer [11:53] — Una «i».

Elena Tamarit [11:54] — A vore, ens ensenyeu alguna frase més, o alguna regla d’esta llengua, per a vore si l’audiència que no estiga familiaritzada s’anima a aprendre’n una miqueta?

Venanci Ferrer [12:02] — Hodiaŭ nokte ni parolas pri Esperanto en la radio, en À Punt Radio.

Elena Tamarit [12:10] — Que estàs parlant d’esperanto a la ràdio?

Venanci Ferrer [12:12] — Hodiaŭ, hui; nokte, per la nit. Estem parlant d’esperanto per la ràdio, en À Punt Ràdio.

Elena Tamarit [12:21] — A vore si dius tu alguna, Luis.

Luis Salag [12:23] — Mi volas diri al vi ke la grupo de Esperanto de Valencio esperas esti parolanta en la radio tre baldaŭ.

Elena Tamarit [12:34] — «Molt aviat»? Què vol dir l’última part?

Luis Salag [12:36] — Que el Grup d’Esperanto de València està encantat de poder estar moltes vegades així, a la ràdio, parlant amb vosaltres.

Elena Tamarit [12:42] — Molt bé, si és que Luis ja volia convocar-nos per a fer un programa setmanal a la ràdio. Escolteu, parleu-nos de les activitats actualment del territori valencià: quina presència i quines accions esteu duent en marxa?

Luis Salag [12:54] — Vos he comentat que tenim la biblioteca pública. Fem cursos per internet: hi ha un professor del Grup d’Esperanto de València que totes les setmanes, durant el curs, es connecta amb Rosa per a ajudar-la a fer el curs d’esperanto que fan allà a Xest, a l’escola d’adults. I, per exemple, una activitat a nivell internacional la fa un professor que es diu Dennis Keefe, que porta esperantistes que ja estan avançats a fer el curs més llarg d’esperanto que es fa actualment al món, i que es fa a la platja de Cullera.

Elena Tamarit [13:40] — I penseu que està encara en vigència? Vull dir, tenim xifres de la quantitat de gent que la parla, que se suma any rere any als seus estudis?

Luis Salag [13:54] — Sí. És que, per exemple, fa uns anys —fa poc de temps— a Duolingo hi havia un milió de persones aprenent esperanto.

Elena Tamarit [14:05] — Un milió?

Luis Salag [14:06] — Sí. Els cursos d’esperanto es fan en espanyol, en anglés, en francés i en portugués; la versió xinesa estava en projecte, no tinc notícies que s’haja arribat a fer. Però les xarxes socials ho han revolucionat tot, d’alguna manera.

Elena Tamarit [14:30] — Estàs d’acord, Rosa? Ens pots parlar una miqueta de l’activitat que feu a Xest?

Rosa Zanón [14:34] — Pues sí, mira, te puedo decir lo que ha comentado Luis: pues que en la actualidad estamos haciendo cursos en la Escuela de Adultos, en la que tenemos cursos presenciales, que impartimos gramática y pronunciación, traducción, y hay una segunda parte. Este sería el primer nivel. Y en el segundo nivel tenemos una parte virtual, a través de Zoom, con un profesor que se llama Elías Hernández, vocal de enseñanza del Grupo de Esperanto de Valencia, en la que se imparten clases de conversación. O sea que estamos en ello. Y también participamos en un proyecto de uno de los colegios de aquí de Cheste, concretamente el colegio Giner de los Ríos, que ya llevan unos cuantos años que están haciendo un proyecto que se llama El Callejero Chestano. Con lo cual, vamos a ver, estos niños… Se coloca una placa, una placa que está grabada con el nombre de la calle y la explicación que tiene —por ejemplo, imagínate que es una calle dedicada a Santiago Ramón y Cajal—, y los niños lo traducen, en código QR, en cuatro idiomas. Uno de ellos es el esperanto; o sea, que lo traducen en valenciano, en castellano, en esperanto y en inglés. Entonces, para nosotros esto también es un logro, porque en realidad cualquiera de los que vengan y quieran ver cualquier calle de las que ya se están transformando —porque claro, esto lo vamos haciendo por cursos, por etapas—, pues simplemente con el código QR pueden oírlo en estos cuatro idiomas.

Elena Tamarit [16:35] — I al mateix temps… Llegint-ho una miqueta des de la ignorància sobre la història d’esta llengua amb intencions tan honorables, vaig llegir aspectes com que, en el context de la Guerra Civil espanyola, el dictador Franco va vore l’esperanto com una amenaça; que en la Segona Guerra Mundial van intentar acabar amb el projecte de Zamenhof perquè els nazis identificaven l’esperanto amb una conspiració jueva, van intentar eliminar-lo. O siga, que és una llengua que, malgrat tots els reptes i dificultats, continua viva.

Luis Salag [17:12] — Continua viva. Un altre problema molt complicat va ser la caiguda del teló d’acer. Els països de l’est no saben anglés, saben esperanto com a llengua de comunicació internacional; quan cau el teló d’acer, els professors d’esperanto de tots estos països es queden en l’atur. Va ser un fracàs, perquè eren els millors professors d’esperanto que teníem en aquella època. De fet, quan parlava del congrés d’esperanto de València, en vingueren molts d’ells, i jo vaig estar en eixes classes.

Elena Tamarit [17:47] — Doncs ja s’ha demostrat que continua viu. Potser en este futur més obert, interconnectat, veiem que desperta cada vegada més i més interés per este idioma que va nàixer amb l’esperança de construir ponts entre els pobles. Ho hem de deixar així. Luis, Venanci, Rosa: ha sigut un plaer conversar amb vosaltres, gràcies per la visita, i queda el compromís que hem d’aprofundir més en estos aspectes. Luis, molt ràpidament… Molt ràpidament, Rosa: trenta segons.

Rosa Zanón [18:20] — Se me ha quedado en el tintero que este año se ha celebrado el segundo concurso internacional Francisco Máñez […], concurso de ideas para la difusión y desarrollo del esperanto. […] Han habido 38 trabajos procedentes de 20 países.

Elena Tamarit [18:38] — Doncs l’enhorabona per este treball. Animem la gent que s’interesse, i tantíssima bibliografia que ha aportat Luis. En trenta segons arribem al butlletí informatiu. Luis m’està demanant que el cite: Los trenes de la esperanza, de José Vicente Castillo García. Animem la gent que s’informe sobre l’esperanto, si li ve de gust. Arribem al butlletí informatiu i una horeta més d’A poqueta nit. Fins ara.

Rosa Zanón [19:01] — Moltes gràcies.

Vegeu també

Fonts

Entrada incorporada retrospectivament el 4 de setembre de 2026. La data de l’entrada correspon al document o activitat original.

Llegir en:

Aquesta entrada encara no té cap comentari. Sigues la primera persona a comentar-la des del fedivers.

Etiquetes