El 30 de juny de 2025, Jau «el Holandés» va ser entrevistat al programa Valencia Actualitat, de Valencia Capital Radio, per a presentar el seu poemari Las camelias del amanecer. Reproduïm ací la transcripció de la conversa, en què Jau parla de poesia, de la seua vinculació amb l’esperanto i de la seua visió del futur.
Transcripció de l’entrevista emesa al programa Valencia Actualitat, de Valencia Capital Radio, el 30 de juny de 2025. Presentava Abel Martí. Podeu escoltar l’àudio original a la pàgina del podcast.
Escoltar o descarregar l’àudio complet
La transcripció s’ha fet de manera automàtica i podria contindre errors. Si en detecteu algun, us agrairíem que ens ho comunicàreu.
L’entrevista
Abel. El primer de tot: què significa per a tu publicar Las camelias del amanecer en este moment de la teua vida?
Jau. En realitat, al principi, en l’adolescència, em van impressionar molt les poesies de Baudelaire i de Rimbaud. De Rimbaud, Una temporada a l’infern; de Baudelaire, Les flors del mal. Jo volia unir un poc les dos coses i posar-li un títol paregut. Però com que el llibre està estructurat en dos etapes —una de més fosca de la meua vida i una altra de més lluminosa—, vaig pensar: per què m’he de centrar en el fosc? Parlaré d’allò positiu. Per això el vaig titular Las camelias del amanecer: perquè va haver-hi una albada en la meua vida, una segona part més bonica que la primera.
Abel. Com naix la teua connexió amb l’Occitània medieval i amb la poesia trobadoresca?
Jau. És una obsessió que tinc amb l’Occitània medieval: aquells trobadors, aquells joglars, l’amor cortés, els templers, els càtars. Tinc passió per llegir llibres sobre el tema; m’encanta.
Abel. La camèlia simbolitza una vida que s’apaga de colp.
Jau. Sí. La camèlia arriba un moment que cau, i ja està. Com si la meua vida fóra una camèlia que es va trencar… i després va haver-hi una altra albada.
Abel. Quin paper juga l’esperanto en la teua obra poètica i en la teua visió del món?
Jau. A mi sempre m’ha agradat l’humanisme. En el món esperantista hi ha dos opinions: que és només una llengua, o que és una llengua amb una idea interna. Per a mi és una llengua amb una idea interna de fraternitat, d’unitat universal, i això sempre m’ha fascinat. En tindre’n ocasió vaig aprendre la llengua, i ací estic: en el Grup d’Esperanto de València, assistint a congressos internacionals. També és una part de la meua vida.
Abel. De quants anys de vinculació amb l’esperanto parlem?
Jau. Fa quaranta o cinquanta anys em vaig comprar un llibre a El Corte Inglés; em va costar vint pessetes. Era un mètode pràcticament escrit a mà, amb dibuixets de colors. Aquell llibre, per desgràcia, el vaig perdre. Després en vaig comprar un altre, fins que vaig tindre ocasió d’assistir a un curs ací a València. I ahí em vaig vincular ja definitivament amb l’esperanto. Per cert, els cursos d’esperanto són gratuïts.
Abel. Això et volia preguntar, perquè té la seua complicació…
Jau. És la llengua més fàcil del món.
Abel. Fixa’t: l’anglés o el castellà tenen uns 400 verbs irregulars.
Jau. L’esperanto en té zero. Les seues regles no tenen excepcions, així que s’aprén molt de pressa.
Abel. Com a mínim ens has despertat l’interés, per a qui ens estiga escoltant. Deies que la primera part del poemari està marcada per la malenconia. Va ser complicat, dolorós, reviure aquells moments en escriure?
Jau. No, perquè ho vaig escriure al mateix temps que ho vivia. Els primers poemes són de l’adolescència i els últims no tenen molts anys. És una síntesi de tota la meua vida, del que ha sigut la meua vida.
Abel. I la segona part s’obri a la gratitud i a l’esperança.
Jau. Sí, és una poesia més bonica, més lluminosa, escrita en una altra clau de sentiment i d’humor.
Abel. Aleshores, estos poemes s’han anat escrivint al llarg de tota una vida i veuen la llum ara. Quan els rellixes, és també una manera de viatjar al tu de fa anys.
Jau. És que és un viatge, tal qual. Una odissea: Ulisses fa el seu viatge iniciàtic i torna a casa. En eixe sentit, és el viatge d’Ulisses de tornada a casa.
Abel. Imagine que molta gent es pot veure reflectida en el que plasmes.
Jau. Evidentment. Tots som humans i compartim emocions, sentiments, vivències. És la vida d’una persona més.
Abel. Com va ser el procés d’escriptura de l’Oda al futur i què representa dins del poemari?
Jau. L’Oda al futur és un anhel. En la història de la humanitat hi ha hagut molts moviments positius, de germanor, universals… i sempre han sigut sufocats pel poder. L’Oda al futur és com dir que estic convençudíssim que eixe sentiment de germanor triomfarà algun dia en la humanitat. No és que haja fracassat: l’han anat sufocant al llarg dels segles, però algun dia triomfarà. N’estic segeríssim. I crec que estem més a prop del que pensem, malgrat tot el que ens envolta.
Abel. Que no és poc. Hi ha algun poema del llibre que et coste rellegir pel que significa per a tu?
Jau. No, més aïna els gaudisc.
Abel. La teua poesia està carregada d’imatges evocadores. D’on naix eixa sensibilitat tan visual i simbòlica?
Jau. No ho sé. En la pubertat vaig escriure algun poema dolentíssim —afortunadament no n’hi ha cap d’aquells en el llibre—. Però després, als dèsset anys, amb un company vam escriure un poema de diversos folis titulat Tus viajes tetradimensionales, i ens van donar un premi. A partir d’ahí, el nivell de la meua poesia va pujar. No sé per què; deu ser la maduresa de l’adolescència.
Abel. Et sorprén quan lliges aquell poema?
Jau. Aquell no està inclòs, perquè el tenia extraviat.
Abel. Però l’has trobat?
Jau. L’he trobat finalment, sí.
Abel. I no et planteges publicar-lo, o ampliar la publicació?
Jau. Sí, segurament en una segona edició; m’ho estic plantejant.
Abel. Això ens fa estar atents al futur. T’ha sorprés llegir la teua prosa de dèsset anys i dir «doncs no estava tan malament»?
Jau. Sí. Vaig haver de canviar algunes coses —hi havia repeticions de paraules— i vaig pensar: he madurat. Em vaig corregir a mi mateix.
Abel. És bo mirar arrere. Ja per a acabar, Jau: què li diries a algú que s’acosta a la poesia per primera vegada amb el teu llibre a les mans?
Jau. Que el gaudisca. Tinc un company amb qui vaig estudiar en l’adolescència, amb un ampli coneixement de la literatura universal; sempre el vaig admirar. Per a guanyar-se la vida va fer Empresarials i, després, Filologia Hispànica, que era la seua passió. Li vaig enviar el poemari i tardava a contestar-me. Vaig pensar: «tarda tant que no li ha agradat, li fa vergonya dir-m’ho». I la setmana passada em va escriure: «estic gaudint bastant amb el teu poemari, ja vaig per la tercera lectura; està molt ben triada la rima en els poemes curts, em recorda els vells cançoners». Jo vaig pensar: «que bonic, he tornat a Occitània una altra vegada!». Si a este company, que és especialista, li ha agradat, jo diria que no està tan malament, el llibre.
Abel. Al capdavall, eixe retorn és el més sincer i transparent: el que ve de la gent pròxima. Jau, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. La gent ja pot adquirir el poemari. On?
Jau. Les llibreries grans es decanten més pels clàssics, però de vegades el tenen al magatzem; les xicotetes solen exposar-lo. També està a Amazon. Las camelias del amanecer.
Abel. Doncs ahí queda apuntat. Moltíssimes gràcies, Jau; hem aprés molt amb tu sobre esta poesia. Nosaltres continuem ací, a Valencia Capital Radio.
Vegeu també l’obituari «En record de Jau el Holandés».
Referències
Llegir en: Castellano · Esperanto
