En curt: la llei espanyola obliga l’administració a reutilitzar els programes que ja té, però no l’obliga a triar programari lliure quan compra. Des de fora, qualsevol persona pot fer quatre coses, de menys a més esforç: signar la carta «Public Money? Public Code!», demanar per transparència quant es paga en llicències, presentar una queixa o demanar que s’aprove una regla com la d’Itàlia.
Programari lliure és el que es pot usar per a qualsevol cosa, mirar per dins, canviar i passar a altra gent. Per exemple, LibreOffice en lloc de Word.
Què diu la llei a Espanya
- Compartir el que és seu. Una administració ha de deixar a qualsevol altra que li ho demane els programes que ha fet o ha pagat i dels quals té els drets (Llei 40/2015, art. 157.1). Eixos programes es poden declarar «de fonts obertes», és a dir, lliures; no és obligatori (art. 157.2).
- Mirar abans de comprar. Abans de comprar, fer o mantindre un programa, l’administració ha de consultar el directori d’aplicacions de l’Estat per si ja n’hi ha un per a reutilitzar. Si n’hi ha, l’ha d’usar, llevat que justifique per eficiència que no li convé (art. 157.3).
- El directori. Totes les administracions han de mantindre directoris d’aplicacions per a reutilitzar, connectats amb el de l’Estat (art. 158). El de l’Estat és el Centre de Transferència de Tecnologia, el CTT.
- Com es cedixen. El que una administració cedix va, per defecte, de franc i sense conveni. El que declara de fonts obertes porta una llicència amb quatre llibertats: usar-lo per a qualsevol cosa, vore el codi, canviar-lo i passar-lo amb les mateixes llibertats; si pot ser, la Llicència Pública de la Unió Europea (Reial decret 4/2010, art. 16). Les aplicacions reutilitzables es publiquen en eixos directoris, amb el codi font si són de fonts obertes (art. 17).
El que la llei no diu
Cap llei espanyola obliga a preferir programari lliure en comprar. L’obligació és reutilitzar el que ja té l’administració, no triar un programa lliure davant d’un de privatiu.
El que més s’hi acosta és europeu. El Reglament (UE) 2024/903, conegut com a «Reglament sobre l’Europa Interoperable», s’aplica des del 12/07/2024 (art. 23). Obliga a compartir, amb qui ho demane, les solucions que permeten que les administracions de diferents països de la Unió es connecten entre si (art. 4.1) i, en triar-ne una, a donar prioritat a les que no tenen llicències restrictives, com les de codi obert, si són equivalents en funcions, cost total i seguretat (art. 4.6). És una prioritat, no una prohibició, i no parla de tots els programes de l’administració: només dels que servixen per a eixa connexió entre països.
Què fan en altres llocs
| Lloc | Què fa | Obliga? |
|---|---|---|
| Itàlia | Abans de comprar, l’administració compara les opcions, el programari lliure inclòs, i només pot triar una llicència privativa si justifica que no hi ha cap programa de l’administració ni cap de lliure que li servisca (Codi de l’Administració Digital, art. 68). A més, ha de publicar, amb llicència oberta, el codi dels programes que ha encarregat (art. 69). | Sí |
| França | Les administracions «encoratgen» l’ús del programari lliure i dels formats oberts (Llei 2016-1321, art. 16). Deu anys després, el Consell Nacional del Programari Lliure francés (CNLL), que representa el sector, diu que l’encoratjament no ha canviat les compres de l’Estat. | No |
| Schleswig-Holstein (Alemanya) | En abril de 2024 va anunciar que canviava Microsoft Office per LibreOffice en tota la seua administració, i el pla de passar uns 30.000 equips de Windows a Linux. Al setembre de 2026, la Cancelleria ja treballa amb Linux en més de 200 llocs, i el pas de la resta de l’administració encara s’està preparant. | Decisió del govern |
| Barcelona | En febrer de 2018, el primer ajuntament que va signar «Public Money? Public Code!». | No |
La taula servix per a demanar una cosa concreta: «feu com Itàlia» és una petició amb un model escrit. No diu si en eixos llocs ha anat bé o malament: els resultats no s’han mirat.
Què pots fer tu
1. Signar «Public Money? Public Code!»
És la carta de la Free Software Foundation Europe, de 2017, que demana que el programari pagat amb diners públics siga lliure. La pot signar una persona i també una associació, i costa cinc minuts en publiccode.eu. El 03/11/2026 l’havien signada 240 organitzacions i 39.349 persones. Suma pes a la campanya, però no obliga ningú a res.
2. Demanar dades per transparència
Qualsevol persona pot fer una sol·licitud d’accés a la informació pública, sense explicar per què: a l’Estat, per la Llei 19/2013, i a la Generalitat, per la Llei 1/2022. A la Generalitat es fa en la seu electrònica, amb el tràmit «Sol·licitud d’accés a la informació pública». Tant l’Estat com la Generalitat tenen un mes per a contestar, que poden allargar un mes més si la informació és molta o complicada. Si passa el termini sense resposta, compta com un no (Llei 19/2013, art. 20; Llei 1/2022, art. 34).
Es pot preguntar quant es paga en llicències de programari privatiu i si es va consultar el CTT abans de comprar, com diu l’article 157.3. Dona xifres de veritat i obliga a dir per escrit si s’ha complit la llei. No obliga a canviar res, i l’administració pot contestar que comprar llicències no és «adquirir una aplicació» i que l’article no s’hi aplica.
Un model per a copiar, canviant el contracte:
Sol·licite, a l’empara de la Llei 19/2013, de transparència, i de la Llei 1/2022, de la Generalitat, de transparència i bon govern, la informació següent sobre el contracte <el contracte>:
- L’import total pagat o compromés en llicències i serveis, any per any, durant tot el temps que cobrix el contracte.
- Si, abans de contractar-lo, es va consultar el directori general d’aplicacions reutilitzables (Centre de Transferència de Tecnologia), com diu l’article 157.3 de la Llei 40/2015, i amb quin resultat.
- Si es va fer una comparació amb solucions de programari lliure, i el document que la recull.
Demane rebre-la en format electrònic.
3. Una queixa o un suggeriment
Cada administració té el seu formulari de queixes i suggeriments. Costa un formulari i dona una resposta per escrit, però tampoc obliga a canviar.
4. Una petició o una moció
Amb el dret de petició (Llei orgànica 4/2001) es pot demanar a l’Ajuntament o a les Corts que es faça com en Itàlia, o es pot demanar a un grup polític que ho presente com a moció. És l’única via per a canviar la regla, però costa més: cal un text i un grup que la porte, i el resultat depén de qui la vote.
En resum
- La llei obliga a reutilitzar el que ja té l’administració, però no a preferir programari lliure.
- Itàlia sí que obliga a fer-ho: és el model que es pot demanar.
- El més útil des de fora és demanar dades per transparència: va de franc i té termini.
- Signar «Public Money? Public Code!» són cinc minuts; la moció és l’única cosa que canvia la regla.
Per a llegir més
- Què és el programari lliure, explicat sense tecnicismes
- Diners públics, codi públic: el programari lliure que ja fan les institucions valencianes
Fonts
- Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic (BOE)
- Reial decret 4/2010, Esquema Nacional d’Interoperabilitat (BOE)
- Llei 19/2013, de transparència (BOE)
- Llei 1/2022, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana (BOE)
- Reglament (UE) 2024/903, en el Diari Oficial de la Unió Europea (còpia del BOE, PDF)
- Centre de Transferència de Tecnologia
- Generalitat Valenciana: sol·licitud d’accés a la informació pública
- «Public Money? Public Code!» · la campanya, en la web de la FSFE · LWN, 2017
- Itàlia, Codi de l’Administració Digital, en Normattiva: art. 68 · art. 69
- França: Next · CMS
- Schleswig-Holstein: The Register, 2024 · heise, 2026
- Barcelona: butlletí de la FSFE de febrer de 2018
Totes consultades el 3 de novembre de 2026.
Llegir en:
