En curt: Apertium és un traductor automàtic de programari lliure que va nàixer en la Universitat d’Alacant. No aprén de milions de textos traduïts: funciona amb diccionaris i regles de gramàtica escrits per persones, i per això va especialment bé entre llengües germanes, com el castellà i el valencià. Es pot usar de franc en apertium.org.
1 · Què és Apertium?
Apertium és una plataforma lliure de traducció automàtica, amb llicència GPL: qualsevol persona la pot usar, estudiar, canviar i redistribuir. Segons la seua web, porta tres coses: el motor que traduïx, les eines per a preparar una parella de llengües nova i els diccionaris i les regles de cada parella.
Segons Mikel L. Forcada, de la Universitat d’Alacant, està disponible des de 2005 i es va dissenyar a partir de dos traductors que ja havia fet el grup Transducens d’eixa universitat: interNOSTRUM, del castellà al català, i Traductor Universia, del castellà al portugués. Les primeres parelles d’Apertium van ser castellà-català i castellà-gallec.
2 · Com funciona per dins?
És un traductor basat en regles. Equips de persones que coneixen les dues llengües escriuen un diccionari de cada llengua, un diccionari bilingüe que diu com es passa cada paraula d’una a l’altra i les regles per a canviar l’ordre de les paraules o fer concordar el gènere i el nombre. Apertium analitza cada paraula, la passa a l’altra llengua amb eixos diccionaris i aplica les regles.
Per això funciona especialment bé entre llengües emparentades, com les romàniques, on n’hi ha prou amb canviar paraules i retocar l’ordre. Entre llengües més allunyades, com l’anglés i el català, també traduïx, però la seua web diu que va nàixer pensant en les germanes.
Els traductors basats en corpus funcionen d’una altra manera: depenen de tindre moltíssimes frases ja traduïdes, una al costat de l’altra, per a aprendre’n. I com que en Apertium els diccionaris i les regles també són lliures, qualsevol persona els pot obrir i corregir, cosa que la majoria dels traductors comercials no deixen fer.
I quan no coneix una paraula, no s’inventa res: la deixa tal com estava, amb un asterisc davant. Si poses «Bon dia» i tries anglés → esperanto, torna «*Bon *dia». Així veus d’un colp d’ull el que no ha entés.
3 · Quines llengües té?
El wiki d’Apertium compta 51 parelles estables, les que ja tenen versió publicada. El servei de la web tenia 133 direccions el 19 d’octubre de 2026, comptant les variants de cada llengua.
- Cap al valencià: des del castellà i des de l’anglés, amb l’opció «valencià».
- Des del català: cap al castellà, l’anglés, el francés, l’italià, el portugués, l’occità, l’aragonés, el romanés, el sard i l’esperanto.
- Cap al català: des del castellà, l’anglés, el francés, l’italià, el portugués, l’occità, l’aragonés i el romanés.
4 · Com s’usa en valencià?
Entra en apertium.org i tria la direcció, per exemple «castellà → valencià». La web té tres maneres de traduir:
- Un text, que s’apega en el requadre.
- Un document en .txt, .rtf, .odt, .ods, .odp, .docx, .xlsx o .pptx. Els .doc del Word 97 i els PDF no els accepta.
- Una pàgina web sencera, posant-ne l’adreça.
Un exemple, traduït del castellà al valencià el 19 d’octubre de 2026: «Quiero que sea posible que vengas con nosotros este domingo, pero tengo que salir antes» ix com «Vull que siga possible que vingues amb nosaltres aquest diumenge, però he d’eixir abans». Les formes són valencianes —«siga», «vingues», «he d’eixir»—, però posa «aquest» on en València es diu més «este». Com amb qualsevol traductor, el que isca es repassa.
5 · On el trobes sense saber-ho?
Apertium és el motor que hi ha darrere d’altres traductors. El de Softcatalà deixa triar entre el seu traductor neuronal i Apertium. El Politraductor de la Universitat Politècnica de València es presenta com a «basat en Apertium». I l’eina de traducció de continguts de la Viquipèdia l’usa com un dels seus motors de traducció automàtica.
Hi ha una comparació dels traductors gratuïts que donen formes valencianes en «Traductors gratuïts de valencià, comparats».
6 · I l’esperanto?
Apertium traduïx cap a l’esperanto des del castellà, el català, l’anglés i el francés. Quan vam escriure açò, a l’octubre de 2026, les direccions des del castellà i des del català donaven error en la web d’Apertium; les de l’anglés i del francés, no. Al revés, des de l’esperanto, només cap a l’anglés: no hi ha cap direcció de l’esperanto al valencià ni al castellà.
El servidor de la web pot anar lent o no contestar: la mateixa web diu que pot estar saturat, i explica com instal·lar Apertium en l’ordinador. En Debian i les distribucions de Linux que en deriven, els diccionaris de l’esperanto amb el català i amb el castellà estan empaquetats: apertium-eo-ca i apertium-eo-es.
7 · Es pot ajudar a millorar-lo?
Sí. Com que és lliure, els diccionaris i les regles estan a l’abast de tothom en GitHub, i la web dona la benvinguda a qui vulga millorar el motor, les eines o les dades d’una llengua. Per a parlar amb qui el fa, hi ha el canal #apertium d’IRC i la llista de correu apertium-stuff.
Per a llegir-ne més
- Traductors gratuïts de valencià: Softcatalà, Salt, Apertium, el Politraductor, Google i DeepL, comparats
- Dues acadèmies i una llengua: l’AVL, les Normes del Puig i qui decidix com s’escriu el valencià
- Com aprendre altres llengües des de l’esperanto
Fonts
Consultades el 19 d’octubre de 2026.
- Apertium: la portada (què és, els documents que accepta, les pàgines web, el servidor saturat i el contacte; l’exemple i l’asterisc, provats allí), la llista de direccions del servei, la portada del wiki (les 51 parelles estables), com instal·lar-lo i el codi en GitHub (llicència GPL-2.0).
- Mikel L. Forcada, Universitat d’Alacant: «Apertium: traducció automàtica de codi obert per a les llengües romàniques» (des de 2005, interNOSTRUM i Traductor Universia, les primeres parelles i com funciona per dins).
- Softcatalà: el traductor (els dos motors).
- Universitat Politècnica de València: el Politraductor.
- MediaWiki: Apertium en la traducció de continguts.
- Debian: apertium-eo-ca i apertium-eo-es.
Llegir en:
