Història de la informàtica fins a 2020: de la Pascalina al mòbil, en huit etapes

De la màquina de sumar de Pascal a la intel·ligència artificial de 2020: la història de la informàtica en huit etapes, amb qui va fer cada cosa i quan. I al final, on estava l’esperanto mentrestant. Per a qui no sap informàtica.

1 · Abans de l’electricitat: màquines per a comptar

• 1642 · La Pascalina. Blaise Pascal construeix una caixa de rodes dentades que suma i resta sola. És una calculadora, no un ordinador: fa sempre el mateix.
• 1804 · El teler de Jacquard. Unes targetes amb forats li diuen al teler quin dibuix ha de teixir. Canvies les targetes i canvia el dibuix. La idea ja l’havien provada Basile Bouchon el 1725, amb paper perforat, i Jean-Baptiste Falcon el 1728, amb targetes: Jacquard la perfecciona i la fa famosa.
• 1837 · La màquina analítica. Charles Babbage dissenya una màquina que llig targetes com les de Jacquard, guarda números i decideix què fer segons el resultat. És la idea de l’ordinador, però no es va arribar a construir.
• 1843 · El primer programa. Ada Lovelace escriu com faria aquella màquina un càlcul llarg, pas a pas. Per això la consideren la primera persona que va programar. I veu una cosa més: que la màquina podria treballar amb qualsevol cosa que es puga escriure amb símbols, també la música.
• 1854 · La lògica feta comptes. George Boole convertix el raonament en operacions amb dos valors, vertader i fals. Un segle després, tots els ordinadors funcionen així, amb uns i zeros.

2 · Electricitat, censos i guerra (1890-1946)

• 1890 · El cens dels Estats Units. Herman Hollerith fa el recompte amb targetes perforades i màquines elèctriques, molt més de pressa que a mà. La seua empresa acabarà dient-se IBM.
• 1936 · La màquina universal. Alan Turing descriu sobre el paper una màquina que pot fer qualsevol càlcul si li dones les instruccions adequades. És la base teòrica de tot el que ve després.
• 1941 · El Z3. Konrad Zuse presenta a Berlín una màquina programable que funciona amb relés. Una bomba la destruïx el 1943.
• 1944 · Colossus. Al Regne Unit, l’equip que desxifra els missatges alemanys posa en marxa Colossus, electrònic, amb vàlvules. Va ser secret fins als anys setanta.
• 1945-1946 · ENIAC. Als Estats Units s’acaba el primer ordinador electrònic d’ús general, i es presenta al públic el febrer de 1946. El van programar sis dones: Kay McNulty, Betty Jennings, Betty Snyder, Marlyn Wescoff, Fran Bilas i Ruth Lichterman.
• 1945 · Programa i dades, junts. John von Neumann descriu un ordinador que guarda el programa en la mateixa memòria que les dades. Així es continuen fent hui.

3 · El transistor i els ordinadors de la grandària d’una sala (1947-1970)

• 1947 · El transistor. Als laboratoris Bell s’inventa una peça diminuta que fa el mateix que una vàlvula, gasta molt menys i quasi no es trenca. Sense ell no hi hauria res del que ve.
• 1951 · UNIVAC I. L’Oficina del Cens dels Estats Units rep el primer ordinador estatunidenc fet per a empreses i administracions.
• Els anys cinquanta · Programar amb paraules. Grace Hopper crea el compilador, el programa que traduïx el que escriu una persona a l’idioma de la màquina. Arriben els primers llenguatges: FORTRAN (1957), per a la ciència, i COBOL (1959), per a la gestió.
• 1958-1959 · El circuit integrat. Jack Kilby i Robert Noyce aconseguixen ficar molts transistors en una sola peça: el xip.
• 1964 · IBM System/360. Una família d’ordinadors en què el mateix programa funciona en el model xicotet i en el gran. Bancs, companyies aèries i governs s’informatitzen.

4 · L’ordinador entra a casa (1968-1985)

• 1968 · La «mare de totes les demostracions». Douglas Engelbart ensenya en públic el ratolí, les finestres, els enllaços i la videoconferència. Quasi tot el que fas servir hui va eixir d’ací.
• 1971 · El microprocessador. Intel fica el cervell sencer d’un ordinador en un xip, el 4004.
• 1975-1977 · Els primers ordinadors personals. L’Altair 8800 es ven per peces per a muntar-lo a casa. Aquell mateix any naix Microsoft, i el 1976 Apple. L’Apple II (1977) ja es compra muntat.
• 1981-1984 · L’ordinador damunt de la taula. Ixen l’IBM PC (1981), el ZX Spectrum (1982) i el Macintosh (1984), que porta les finestres i el ratolí a la gent corrent.

5 · Unix, GNU i el programari lliure (1969-1991)

• 1969 · Unix. Als laboratoris Bell s’escriu un sistema operatiu senzill i fàcil de portar d’una màquina a una altra. El 1972 arriba el llenguatge C, i l’any següent Unix es reescriu amb ell. El Mac de hui en descendix, i Linux funciona a la seua imatge.
• 1983 · GNU. Richard Stallman anuncia que escriurà un sistema operatiu sencer que qualsevol persona puga usar, estudiar, copiar i millorar. El 1985 crea la Free Software Foundation.
• 1991 · Linux. Linus Torvalds, estudiant a Finlàndia, publica el nucli que li faltava a GNU. Junts formen GNU/Linux, que hui mou la majoria de servidors d’internet.

Si vols saber què vol dir «lliure» ací, ho expliquem a Què és el programari lliure, explicat sense tecnicismes.

6 · Les xarxes i internet (1969-2001)

• 1969 · ARPANET. Es connecten els primers ordinadors d’universitats dels Estats Units. És l’àvia d’internet.
• 1971 · El primer correu electrònic. Ray Tomlinson envia un missatge d’un ordinador a un altre i tria l’arrova per a separar la persona de la màquina.
• 1983 · TCP/IP. Totes les xarxes passen a parlar el mateix idioma. Des d’aquell dia es pot parlar d’internet.
• 1989-1991 · La web. Tim Berners-Lee, al CERN de Ginebra, inventa les pàgines amb enllaços que s’obrin amb un navegador. El 1991 l’obri a tot el món.
• 1993-2001 · Internet per a tot el món. Mosaic (1993), el primer navegador amb imatges que es va fer popular; Google (1998), que ordena la web; i Wikipedia (2001), l’enciclopèdia que escriu la gent.

7 · El mòbil i el núvol (2004-2020)

• 2004 · Facebook, i amb ell les xarxes socials per a tot el món.
• 2006 · El núvol. Amazon comença a llogar els seus ordinadors per hores. Des d’aleshores, molt del que fas servir no està al teu ordinador, sinó al d’una empresa.
• 2007-2008 · El telèfon intel·ligent. Arriben l’iPhone (2007) i Android (2008). L’ordinador passa a anar a la butxaca.
• 2020 · La pandèmia. Classes, treball i reunions passen a fer-se per videotrucada. El que portava cinquanta anys preparant-se es torna imprescindible en un mes.

8 · La intel·ligència artificial, fins a 2020

• 1955-1956 · Naix el nom. John McCarthy tria el nom d’«intel·ligència artificial» el 1955, en la proposta amb què demana diners per a una trobada, i el 1956 eixa trobada, a la universitat de Dartmouth, la convertix en un camp d’estudi.
• 1997 · Deep Blue. Un ordinador d’IBM guanya el campió mundial d’escacs, Garri Kaspàrov, en un enfrontament a sis partides.
• 2012 · L’aprenentatge profund. Un programa que aprén de milions de fotos reconeix imatges molt millor que tot l’anterior. És el mètode que s’usa des d’aleshores.
• 2016 · AlphaGo. Un programa de Google guanya al go Lee Sedol, un dels millors jugadors del món. El go és molt més difícil que els escacs per a una màquina.
• 2017-2020 · Les màquines que escriuen. El 2017 es publica el «transformador», la peça sobre la qual es construïxen els programes que escriuen text. El 2020 ix GPT-3, que ja escriu paràgrafs que semblen d’una persona.

9 · I l’esperanto, on estava?

• Les sis lletres amb barret —ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ, ŭ— no cabien en les màquines d’escriure ni en els primers ordinadors. Zamenhof ja havia proposat escriure-les amb una h darrere (ch, gh…), i amb els ordinadors es va fer popular escriure-les amb una x (cx, gx…): com que la x no existix en esperanto, un programa pot canviar-les tot sol per la lletra bona.
• 1988 · Latin-3. Es publica una taula de lletres per a ordinadors pensada per al turc, el maltés i l’esperanto. Després va arribar Unicode, que és el que usa hui quasi tot internet, i el problema va desaparéixer.
• 2001 · La Vikipedio. Cada Viquipèdia va començar en una data diferent: l’anglesa, el 15 de gener de 2001; la catalana, que també és la del valencià, el 16 de març; la castellana, al maig; i la Vikipedio, la Viquipèdia en esperanto, al novembre de 2001, de la mà de Chuck Smith. El 4 d’octubre de 2026 té 389.501 articles.

Hi ha molta gent de la informàtica en l’esperanto, i no és casualitat: ho contem a Per què hi ha tanta gent de la informàtica entre qui parla esperanto?

10 · En resum

La informàtica va començar amb màquines que sumaven i telers que llegien targetes, es va fer elèctrica amb els censos i la guerra, va cabre en una sala amb el transistor i en una taula amb el microprocessador. Després els ordinadors es van connectar entre ells, es van ficar a la butxaca i, cap a 2020, van començar a escriure. Darrere de cada pas hi ha persones amb nom, i moltes vegades dones a qui la història va tardar a anomenar.

Fonts: els articles de Wikipedia sobre cada màquina i cada persona, consultats el 4 d’octubre de 2026; entre ells ENIAC, Colossus, Z3, UNIVAC I, ISO/IEC 8859-3, l’ortografia de l’esperanto i la Vikipedio.