Quants anys dura la joventut esperantista

A TEJO, l’organització mundial de la joventut esperantista, hui és jove qui no passa dels 35 anys l’1 de gener. En 1990 el límit eren 30, i abans 25 o 26: la joventut esperantista s’ha allargat una dècada en trenta anys. Les dos vegades la proposta deia en veu alta per a què era —per a augmentar el nombre de socis, que anava caent—, i les dos vegades el que podia produir era retindre, no captar: com que ser membre de TEJO és ser membre de la UEA per davall de certa edat, pujar el límit no apunta ningú nou, reclassifica com a jóvens els qui ja hi eren.

Gràfic d'escalons amb l'edat màxima per a ser membre de TEJO: 25 o 26 anys fins a 1990, 30 anys de 1990 a 2017 i 35 anys des de llavors. Dos línies de punts marquen els límits que usen l'ONU (24 anys) i Erasmus+ i el Consell d'Europa (30).

El límit d’edat de TEJO comparat amb els que usen les institucions de fora del moviment. El tram anterior a 1956 queda en blanc perquè no ens consta quin límit regia abans que TEJO fóra secció juvenil de la UEA.

Ser membre de TEJO és ser membre de la UEA, però jove

TEJO (Tutmonda Esperantista Junulara Organizo) va nàixer en 1938 a Groet, als Països Baixos, com a Tutmonda Junular-Organizo; va prendre el nom actual en 1952, és secció juvenil de la UEA —l’associació mundial d’esperanto— des de 1956, va tindre les finances i l’administració integrades en les d’ella des de 1971 i és jurídicament independent des de 2017.

L’afiliació no és a banda. El seu estatut diu que els membres individuals de TEJO són «la individuaj membroj de UEA, kiuj aĝas ne pli ol 35 jarojn je la komenco de la jaro» — els socis de la UEA que no passen dels 35 anys al començament de l’any. O siga que el límit no filtra qui entra: filtra qui, del padró de la UEA, compta com a jove.

Les dos pujades, i per a què es van fer

En 1990 el límit va passar de 25 o 26 anys a 30. Libera Folio —la revista en línia independent que seguix de prop els comptes i les xifres de la UEA— ho contava així: els socis individuals portaven tres anys seguits per davall de quatre-cents i «por pliigi la membronombron oni tiam decidis permesi al esperantistoj resti junaj pli longe» — per a augmentar el nombre de socis es va decidir permetre als esperantistes quedar-se jóvens més temps. Va funcionar a mitges: van pujar a uns huit-cents durant uns anys i van tornar a caure.

En febrer de 2016, el president de TEJO Michael Boris Mandirola va proposar repetir-ho fins als 35. En la carta al comité donava tres raons: més socis, deixar que els activistes amb experiència es queden més temps, i ajudar les seccions nacionals febles — «pluraj el ili nun malfortas kaj estus granda helpo por multaj el ili povi kalkuli je la homoj inter 30 kaj 35». El canvi es va aprovar; la Vikipedio el data en 2017 i Libera Folio, en 2018.

Cap de les dos pujades podia portar gent nova, i això és estructural. Com que ser membre de TEJO és ser membre de la UEA per davall de certa edat, pujar el límit no fa que s’apunte ningú: reclassifica com a jóvens socis que ja hi eren l’any anterior. Mandirola ho va escriure sense embuts en la mateixa carta — el canvi «ebligus al spertaj aktivuloj pli longe resti en la asocio», permetria als activistes amb experiència quedar-se més temps a l’associació. És retindre, no captar.

I hi ha un motiu darrere del motiu. TEJO és membre del Fòrum Europeu de la Joventut, la plataforma que representa les organitzacions juvenils davant de les institucions europees i per la qual passa finançament públic. Els seus criteris d’admissió són numèrics: per a ser membre de ple dret cal «to have at least 5000 young members in 10 European States (Council of Europe), and under no circumstances have less than 300 young members in any one of these ten States». En 2014 TEJO en tenia 1.926 al món sencer. La xifra de socis no és vanitat: d’ella depenen la representació i els diners.

Qui és jove fora del moviment

La segona fila és de la mateixa casa: a la taula de quotes de la UEA el descompte per edat és del 75% fins als 19 anys i del 50% entre els 20 i els 25, i s’acaba ahí. Dins de la mateixa organització, doncs, jove per a pagar vol dir fins als 25 i jove per a comptar vol dir fins als 35.

I l’allargament no és cosa d’esperantistes. El Carnet Jove valencià arriba hui fins als 30 anys, i el Rotaract —la branca juvenil del Rotary, que tenia el límit en els 30— el va suprimir del tot en octubre de 2019, deixant que cada club el pose si vol. El que distingix TEJO no és la direcció del canvi, que és general, sinó fins on el porta: cinc anys per damunt del que consideren jove les institucions europees que la financen.

Va servir?

La segona pujada va coincidir amb un salt en el nombre de socis jóvens, i el de 2020 va ser encara més gran: de 593 socis individuals de TEJO en 2019 a 806 en 2020. Eixe segon salt, però, no venia de l’edat, sinó de les 236 altes que la UEA va regalar als alumnes d’un curs en línia per a hispanoparlants, que contem a Què rep un grup local de la UEA, i què hi aporta. En 2016, quan es va proposar el canvi, Libera Folio ja advertia que serviria de poc: «la membraro de UEA estas relative aĝa, kaj kredeble nur kelkdeko da individuaj membroj troviĝas en la aĝo 31-35 jaroj».

Del creixement posterior sí que hi ha xifra i atribució: en 2022 TEJO va superar per primera vegada en molt de temps els mil socis individuals —1.058, dels quals 942 en la categoria més barata—, i el seu president d’aleshores, Tyron Surmon, ho explicava dient que la quantitat de socis va créixer ràpidament després de 2016 «interalie ĉar oni en 2017 altigis la aĝolimon al 35 jaroj», entre altres coses perquè en 2017 es va pujar el límit d’edat als 35. És, dit per un president de TEJO, el que diuen les xifres: part del creixement és el canvi de límit.

Què era ser jove esperantista quan el límit eren 25 o 26 anys ho conta bé una crònica de casa: al Valencia Luno de gener de 1983, Carles Narcís Moya i Seguí resumia el 38é Congrés Internacional de la Joventut (IJK), celebrat a Lovaina l’agost anterior amb quasi quatre-cents jóvens de trenta-un països. La participació espanyola va ser de «quasi trenta», de Sabadell, Madrid, Barcelona i València, i el cronista remarcava la falta de jóvens de la resta de ciutats espanyoles. Es pot llegir sencer a Valencia Luno, la segona època.

Nota sobre les fonts

Les fonts no coincidixen en dos punts, i els deixem com estan: el límit anterior a 1990 era de 25 anys segons la Vikipedio i de 26 segons Libera Folio; i la pujada a 35 la daten en 2017 i 2018 respectivament, cosa que probablement siga l’aprovació i l’entrada en vigor. Tampoc hem trobat des de quan regia el límit anterior.

Fonts

• Estatut de TEJO, capítol 4, article 10.
• «TEJO-anoj volas resti junaj ĝis 35», Libera Folio, 26 de febrer de 2016.
• «UEA kaŝis donacitajn membrecojn», Libera Folio, 6 d’abril de 2021.
• Article «TEJO» de la Vikipedio.
• Taula de quotes de la UEA.
• «Definition of youth», Nacions Unides.
• Intercanvis juvenils d’Erasmus+, Comissió Europea.
• Política juvenil del Consell d’Europa.
• Criteris d’admissió del Fòrum Europeu de la Joventut.
• Carnet Jove de la Generalitat Valenciana.
• Canvis en la normativa de Rotaract, Rotary International, 2019.
• Valencia Luno núm. 4, gener de 1983, crònica de la 38a IJK de Lovaina, a Valencia Luno, la segona època.