València té dos carrers amb nom vinculat a l’esperanto: el del Doctor Zamenhof, rotulat el 1934, i el de l’Esperantista Hernández Lahuerta, dedicat el 9 de febrer de 1984. Els dos noms conten una part de la història del moviment ací. I abans que cap dels dos hi va haver una làpida, de 1923, que encara no apareix en cap llistat internacional.
El rètol del carrer del Doctor Zamenhof, al barri de la Petxina de València.
Fotografia de Radioclare (2016), Wikimedia Commons, CC BY-SA 4.0.
Zamenhof va estar a València
El nom del carrer no és un homenatge abstracte a un personatge llunyà: Zamenhof va visitar la ciutat.
Va ser el 1909, aprofitant que se celebrava a Barcelona el 5é Congrés Universal d’Esperanto i que València tenia oberta l’Exposició Regional. Zamenhof va vindre en tren amb la seua dona, Klara, i un centenar llarg de congressistes —102, segons la crònica de l’època—, als quals se’n van afegir uns tres-cents més arribats d’altres llocs.
La Banda Municipal els va rebre tocant l’himne esperantista. Es va formar una comitiva amb autoritats municipals, representants de l’Exposició, el rector de la Universitat i una delegació del Conservatori, que va travessar el centre en automòbils fins a l’Hotel Palace, on onejava la bandera verda. Durant tres dies van recórrer les instal·lacions de l’Exposició i van fer una excursió a Sagunt.
Un quart de segle després, la ciutat li posava el seu nom a un carrer.
1923: la làpida de les Escoles Pies
L’objecte esperantista més antic de la ciutat no és un carrer, sinó una làpida, i s’endur onze anys al primer dels dos carrers.
El maig de 1923 València va acollir el primer Congrés d’Esperantistes Ibèrics, i el congrés va deixar una placa als murs del col·legi de les Escoles Pies, al carrer de Carnissers número 6. El Valencia Luno de febrer de 1990 en transcriu el text:
«A las Escuelas Pías cuna del esperanto en Valencia en 1902. Primer Congreso de Esperantistas Ibéricos, mayo 1923».
Les Escoles Pies hi ixen perquè és on va començar tot: segons el mateix butlletí, el 1902 el pare Guinart —que la premsa de 1906 assenyalava al capdavant del grup, i que va ensenyar la llengua a València durant dècades— va posar en marxa el primer grup esperantista de la ciutat amb el militar Augusto Jiménez Loira i el pare Garrigós.
La placa no apareix a la llista internacional d’objectes Zamenhof/Esperanto, però sí al llistat de ZEO d’Espanya que el mateix Valencia Luno va publicar el maig de 2002: «Valencia [C/Carniceros, 6] — E-Tabulo — 1923». El col·legi continua en eixa adreça.
El carrer del Doctor Zamenhof (1934)
El carrer del Doctor Zamenhof està al barri de la Petxina, a Extramurs, i va de la Gran Via de Ferran el Catòlic a l’avinguda de Pérez Galdós. El nom recorda Ludwik Lejzer Zamenhof (1859–1917), l’oftalmòleg polonés que va publicar el primer manual d’esperanto el 1887.
Aconseguir-lo va portar anys. La idea la va plantejar el regidor Marzal ja el 1927. El 1932, convidat pel grup esperantista de la ciutat, l’Ajuntament va enviar un representant al 24é Congrés Universal d’Esperanto de París, i allí es va formalitzar la petició: que València dedicara un carrer al doctor Zamenhof, com ja havien fet Madrid i Barcelona.
La denominació va arribar el 21 de juliol de 1934 i la làpida es va descobrir el 7 d’agost del mateix any.
El moviment en va registrar una tercera data. L’article Stratoj kaj monumentoj de la Enciklopedio de Esperanto, que és l’inventari mundial de l’època i que la Viquipèdia en esperanto reproduïx, data la denominació valenciana el 5 d’agost de 1934 i ni tan sols en va arribar a saber el nom del carrer: la fitxa de València diu literalment «? ? ?». Les tres dates es queden ací com estan.
1934, l’any de l’esperanto a València
Aquella data no és casual. El 1934 va ser probablement l’any més brillant de l’esperantisme valencià:
- l’1 de gener, València passava a acollir la seu de la Confederació Espanyola d’Esperanto, al carrer de la Sang número 9;
- al juliol es rotulava el carrer del Doctor Zamenhof;
- i eixe mateix any la ciutat organitzava el 14é Congrés de Sennacieca Asocio Tutmonda (SAT), l’associació anacional del moviment obrer esperantista, amb 372 congressistes dels 432 inscrits, vinguts de mitja Europa.
El comité local que va organitzar aquell congrés el presidia un jove de vint-i-huit anys: Lluís Hernández Lahuerta.
Qui era Hernández Lahuerta
Lluís Hernández Lahuerta (València, 1906 – València, 1961) va ser escriptor, traductor i un dels esperantistes valencians més actius de la seua generació.
Va militar en el moviment esperantista obrer d’abans de la guerra, el que entenia la llengua internacional com una ferramenta de la classe treballadora per a entendre’s per damunt de les fronteres. Durant la Guerra Civil va redactar el butlletí Popola Fronto, publicat en esperanto per a difondre a l’estranger la posició del govern republicà.
El final de la guerra li va costar la presó. En eixir, va participar el 1947 en la fundació de la Federació Espanyola d’Esperanto, de la qual va ser secretari i redactor del butlletí. També va ser secretari de la secció juvenil de Lo Rat Penat.
Com a traductor va portar a l’esperanto, entre altres coses, l’episodi d’El curioso impertinente del Quixot, i obres de Wenceslao Fernández Flórez i de Santiago Ramón y Cajal.
El carrer del Calvari (1984)
El carrer de l’Esperantista Hernández Lahuerta és un tram per als vianants del barri del Calvari, a Campanar, que va del carrer del General Avilés al de Miguel Servet. No és una gran avinguda ni una plaça amb monument: és un carrer de barri, discret, pel qual molta gent passa cada dia sense saber a qui es refereix el rètol.
La proposta la va presentar, al gener de 1984, Pascual Pont Martínez, aleshores president del Grup d’Esperanto de València, i l’Ajuntament la va aprovar el 9 de febrer. És el mateix Pascual Pont de qui vam publicar una semblança: l’esperantista que entenia la llengua com una ferramenta per a pensar el món.
Que un esperantista es prenga la molèstia de demanar un carrer per a un altre esperantista diu prou bé com funciona això: la memòria d’un moviment se sosté perquè algú la reclama.
Ara bé, ací hi ha un punt per aclarir. L’article del grup a la Viquipèdia en esperanto afirma que va ser just després de la mort de Hernández Lahuerta, el 1961, quan socis del club van aconseguir de l’Ajuntament que li dedicaren un carrer. Tant la documentació municipal com el llistat d’objectes esperantistes de la mateixa Viquipèdia daten, en canvi, la denominació el 1984. Potser hi va haver una primera gestió el 1961 que no va arribar a bon port i el carrer no es va aprovar fins vint-i-tres anys després; si algú del grup ho recorda o té paperassa d’aquells anys, ens agradaria saber-ho.
Carrers esperantistes arreu d’Espanya
València i Cheste no són, ni de bon tros, les úniques poblacions amb carrers de nom esperantista. Rastrejant OpenStreetMap en busca de Zamenhof i Esperanto apareixen cinquanta-cinc municipis en tretze comunitats autònomes. Catalunya se’n porta més de la meitat —vint-i-nou—, cosa que dona una idea de la força que va tindre allí el moviment; però n’hi ha pràcticament pertot arreu, també a Andalusia (Motril, Màlaga i Torrox) i a Múrcia, Canàries, Astúries, Galícia, el País Basc o Castella.
Ara bé, per a la llista completa i seriosa no cal que la fem nosaltres: ja existix, i la cosa té nom propi. Al moviment, tot allò dedicat a Zamenhof o a l’esperanto —un carrer, una plaça, un monument, una làpida, un vaixell— es diu ZEO, de Zamenhof/Esperanto-objekto, i se’n porta inventari des de fa noranta anys: la Enciklopedio de Esperanto en comptava cinquanta-quatre ciutats el 1934, i Hugo Röllinger en va documentar 1.044 en cinquanta-quatre països al llibre Monumente pri Esperanto (UEA, 1997). N’hi ha més a les curiositats. La Viquipèdia en esperanto manté el llistat d’objectes Zamenhof/Esperanto a Espanya, amb vora noranta entrades i, sobretot, amb l’any de la denominació i amb coses que un mapa no arreplega: monuments, plaques commemoratives, biblioteques i fins i tot el Museu Esperantista Hispà de Sant Pau d’Ordal.
Ací ens quedem amb el que ens toca de prop, el País Valencià:
| Municipi | Carrer o objecte | Mapa |
|---|---|---|
| Benidorm | Calle del Esperanto (1971) | OSM · Maps |
| Buñol | Calle del Doctor Zamenhof (1980) | OSM · Maps |
| Callosa de Segura | Calle del Idioma Esperanto (1983) | OSM · Maps |
| Castelló de la Plana | Plaça de l’Esperanto i monument (1998) | OSM · Maps |
| Cheste | C. del Doctor Zamenhof (1959), C. de l’Esperantista Enrique Arnau, C. de Francisco Máñez (1993) i una placa a Zamenhof | OSM · Maps |
| Guardamar del Segura | Redona de l’Esperanto | OSM · Maps |
| Rojales | Calle Esperanto | OSM · Maps |
| Tavernes de la Valldigna | Pedra amb inscripció | OSM · Maps |
| València | Làpida del 1r Congrés Ibèric a les Escoles Pies (1923), c. del Doctor Zamenhof (1934) i c. de l’Esperantista Hernández Lahuerta (1984) | OSM · Maps |
Tres apunts. El primer: Cheste és, de llarg, la població valenciana amb més presència esperantista —tres carrers i una placa a Zamenhof que la llista data, amb interrogant, cap al 1911—, i encara hi funciona l’associació Lum Radio. El segon: l’objecte valencià més antic que tenim documentat no és a la llista —és la làpida de 1923 de les Escoles Pies de València, que el nostre butlletí registra i la Viquipèdia encara no. I el tercer: la placa de Cheste, si la data és bona, seria d’un parell d’anys després de la visita de Zamenhof a València.
Les dades de la làpida de 1923 procedixen del Valencia Luno núm. 25 (febrer de 1990), que en transcriu el text, i del núm. 49 (maig de 2002), que publica el llistat de ZEO d’Espanya. La resta de dades d’anys i objectes no viaris procedixen del llistat de la Viquipèdia en esperanto. La llista prové d’una consulta a OpenStreetMap i, per tant, val el que val un mapa col·laboratiu: pot faltar-ne alguna —la de Francisco Máñez, per exemple, no hi apareixeria mai, perquè el nom no conté cap paraula esperantista— i pot contindre errors de transcripció. Si en coneixeu alguna que no hi siga, escriviu-nos.
Les dades sobre la denominació i el traçat dels dos carrers procedixen de les entrades Calle Doctor Zamenhof i Calle Esperantista Hernández Lahuerta del blog Calles y plazas de Valencia, de Vicente Claramunt Pálalos. Les dades biogràfiques provenen de l’article Luis Hernández Lahuerta de la Viquipèdia en castellà (CC BY-SA).
Referències
Llegir en:
Aquesta entrada encara no té cap comentari. Sigues la primera persona a comentar-la des del fedivers.