En el primer Congrés Universal d’Esperanto, en 1905, Kabe va posar nom a un vici d’estil i el nom era el d’un company: Beaufront’ismoj. No parlava de reformes ni d’ido —això arribaria dos anys després—, sinó d’una prosa que gastava…
El fons esperantista de la Biblioteca Històrica i l’Hemeroteca Municipal de València té signatura pròpia, 930 monografies i 480 capçaleres de revistes de mig món. 258 porten el segell del Grup d’Esperanto de València **A la plaça de Magúncia, 1…
Durant vint anys, la majoria dels universitaris hongaresos no podien arreplegar el títol sense un certificat de llengua estrangera. Valia l’anglés, valia l’alemany —i valia l’esperanto. Desenes de milers de persones s’hi examinaren. Quan en desembre de 2022 el Parlament…
**En la primavera de 1993, mentres València preparava el Congrés Universal d’Esperanto, el butlletí de la Federació Espanyola va acollir una baralla pública sobre si calia jubilar l’estel verd. La va obrir Jorge Camacho, que demanava substituir-lo pel símbol de…
A la Comunitat Valenciana hi ha dues institucions que publiquen gramàtiques i diccionaris del valencià, però no tenen el mateix estatut. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució que l’Estatut d’autonomia encarrega de fixar la normativa, i eixa normativa…
Abans d’inventar una llengua per a tota la humanitat, Ludwik Zamenhof va dedicar cinc anys a una idea contrària: donar als jueus un estat propi. En 1882, amb vint-i-dos anys, va publicar en un setmanari de Sant Petersburg un projecte…
La crítica més dura que ha rebut el moviment esperantista no ve de fora. La va escriure, en esperanto i durant més de vint anys, un dels millors poetes que ha tingut la llengua. En 2013 Jorge Camacho va publicar…
Passa amb freqüència, i en qualsevol grup: algú que venia, deixa de vindre. És el fenomen més ordinari de l’esperantisme i el pitjor estudiat, encara que el moviment fa un segle que l’escriu. Hem llegit el que en van dir…
L’1 de maig de 1968, una plataforma de 400 metres quadrats plantada davant de Rímini es proclamà estat independent amb el nom d’Esperanta Respubliko de la Insulo de la Rozoj. Tenia bandera, govern, segells, un projecte de moneda i una…
Parlar una llengua, formar part d’una comunitat, estudiar-la o defensar una idea són coses distintes, i totes quatre caben en la mateixa paraula. Composició de quatre fotografies. A dalt a l'esquerra, el Lingva Komitato de l'esperanto retratat en 1907, tot…
L’assemblea anual no és una reunió: és un termini. I un termini que arreplega dotze mesos de faena en una setmana té exactament la forma que crema els pocs de sempre. Esta és la tercera part de Un voluntariat sostenible…
En l’assemblea del grup de febrer de 1983, «al principi ningú volia presentar-se» a president ni a tresorer. L’acta no diu per què. Este article és la part pràctica de Un voluntariat sostenible: l’inventari, la cadena de tràmits i què…
L’esperanto té una categoria pròpia per a qui porta vint anys començant: eterna komencanto. El nostre butlletí ja els tractava com un públic reconegut en els anys huitanta, i els esperantistes experimentats se’n queixen, com a mínim, des de 1905.…
La paraula esperantista pot designar qui parla la llengua, qui l’estudia, qui la defensa, qui treballa per difondre-la o qui pertany a una associació. Distingir estos significats ajudaria a descriure millor la realitat de l’esperanto —i, de passada, a explicar…
El congrés universal de Graz d’este agost ha parlat de voluntariat al servei del desenvolupament sostenible. La pregunta es pot girar: és sostenible el voluntariat mateix? El nostre butlletí ja donava per fet, en 1971, que els organitzadors de congressos…
En la literatura espanyola, «blasfemar en esperanto» és un acudit: vol dir una cosa impossible o ridícula. La resposta és que sí que es pot, que hi ha dos diccionaris dedicats a fer-ho, que el Boletín de la Federació Espanyola…
El primer llibre d’esperanto no demanava que aprengueres la llengua. Portava huit butlletes retallables per a prometre que l’aprendries si ho prometien deu milions de persones més. És la primera vegada que l’esperantisme va intentar comptar-se, i dos anys després…
Zamenhof va tindre un registre de parlants d’esperanto durant vint anys i va arribar a 21.915 persones comptades d’una en una. Es va abandonar en 1909 i des d’aleshores ens estimem. Este article no és un informe, és una proposta…
Dos milions és la xifra que més s’ha repetit durant quaranta anys. No ix de cap cens: ix d’un arredoniment que el seu autor va fer en 1988 i que ell mateix advertia que podia estar el doble de gran…
Hem mesurat el curs sencer: 615 entrades de vocabulari, 48 apartats de gramàtica i 789 exercicis. En acabar les dotze lliçons s'arriba a un A2 de comprensió i un A1 de producció.
Una de les afirmacions més repetides en la divulgació de l’esperanto és que és una llengua fàcil. Nosaltres també l’hem feta, moltes vegades i en directe. Però una llengua no és fàcil o difícil en abstracte: ho és per a…
En 1978, un col·leccionista de Moià va imprimir amb ciclostil una pregunta que ningú del moviment volia contestar: què passarà amb la nostra col·lecció quan ens morim? La resposta la van construir tres persones —Sant Pau d’Ordal, Moià i Budapest—…
Es va apuntar en 1969 a un curs que va veure anunciat al periòdic; d’ací van eixir trenta anys de congressos, els primers crèdits universitaris d’esperanto d’Espanya i anys de classes des dels Estats Units i Polònia fins a Eslovàquia,…
Va nàixer a Marsella perquè son pare volia llegir en francés, va fundar el moviment alcoià amb un grapat d’amics i es va guanyar la vida restaurant els frescos de San Antonio de la Florida De nom complet Ulises Arquímedes,…
Seixanta anys de classes, un cor escolar, un mètode propi i les partitures copiades a mà que encara fan bonic el Valencia Luno Va aprendre la llengua tot sol en 1931, preparant unes oposicions, perquè algú li va posar a…
