Si el castellà és la teua primera llengua, és fàcil que algunes paraules i construccions se t’escolen quan parles valencià. Ací en tens huit, amb la forma correcta al costat, i els vint verbs que més s’usen, per si comences.
Les huit errades
| Així no | Així sí |
|---|---|
| He d’anar-me’n | |
| Cal esperar | |
| El que vull és dormir | |
| Bé, d’acord | |
| Aleshores, què fem? | |
| O siga, que no vens | |
| Fins demà | |
| Et trobe a faltar |
- Tindre que: per a dir que alguna cosa és obligatòria s’usa haver de: he de, has d’anar.
- Hi ha que: quan no dius qui ho ha de fer, cal o s’ha de.
- Lo: el valencià no té l’article neutre del castellà; s’usa el que, allò que.
- Bueno, vale, entonces, o sea, hasta: són paraules del castellà. En valencià: bé, d’acord, aleshores o llavors, o siga, fins.
- Echar de menys: en valencià, trobar a faltar o enyorar.
Els 20 verbs que més s’usen
Si comences, aprén primer estos. Ixen de comptar les paraules dels subtítols de pel·lícules i sèries (SUBTLEX-CAT) i passar-les a la forma valenciana. Al costat de cada verb tens la forma de «jo» en present —soc, vaig, faig, tinc— i la barra diu quant s’usa.
Fonts
- Diccionari normatiu valencià, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua: ací pots comprovar qualsevol paraula.
- SUBTLEX-CAT, de la Universitat Rovira i Virgili: les paraules dels subtítols, comptades.
Llegir en: