Metadades: què són, on s’amaguen i com evitar donar-les sense adonar-te’n

On van en les fotos, els documents i les telefonades, què en va deduir un estudi de Stanford i com es lleven en el mòbil, en Word i en LibreOffice.

En curt: les metadades són les dades que acompanyen una foto, un document o una telefonada sense que es vegen: on i quan es va fer la foto, qui va escriure el document, a qui vas cridar i des d’on. No diuen el que has dit, però diuen molt de tu. Algunes es lleven amb un botó abans d’enviar; les de les telefonades, no.

1 · Què són les metadades?

Són dades sobre les dades: informació que va enganxada a un arxiu, el descriu i no es veu a primera vista. L’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE) ho explica amb una foto feta amb el mòbil: a banda de la imatge, l’arxiu porta, per exemple, les coordenades GPS del lloc on es va fer i el model de càmera, segons la seua guia sobre metadades.

La diferència amb el contingut és fàcil de vore amb una carta: el contingut és el que hi ha dins del sobre; les metadades, el que està escrit fora —a qui va, de qui ve, el matasegells amb la data i la ciutat—.

2 · On estan?

  • En les fotos i els vídeos: el lloc on es van fer, la data i l’hora, i el model i el número de sèrie de la càmera, com recorda la documentació de Tails.
  • En els documents —Word, LibreOffice, PDF—: el nom de qui els va escriure, el de l’organització, la ruta de la carpeta on estaven i, de vegades, els comentaris i els canvis que s’han anat fent. L’INCIBE avisa que enviar-los sense netejar pot destapar informació interna.
  • En les comunicacions: qui crida a qui, quan, quant de temps, amb quin aparell i des de quina antena. A Espanya, la Llei 25/2007 obliga les operadores a guardar estes dades dotze mesos (article 5), per si un jutjat les demana per a investigar un delicte greu. El que diu la conversa no es guarda: la mateixa llei ho prohibix (article 3.2).

3 · Per què importa, si no diuen el que he dit?

Perquè ajuntades diuen molt. En un estudi publicat en 2016, Jonathan Mayer, Patrick Mutchler i John Mitchell, de la Universitat de Stanford, van estudiar uns sis mesos de telefonades i missatges de persones voluntàries. Només amb les metadades van poder posar nom al 82 % de les persones i, mirant a qui cridaven —centres de salut, llocs de culte, serveis financers o legals—, van deduir coses tan delicades com una malaltia. Ho van publicar en la revista PNAS, i ho resumix la nota de Stanford.

Michael Hayden, que havia dirigit l’Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units i la CIA, ho va dir més cru en un debat en la Universitat Johns Hopkins en 2014: «We kill people based on metadata» (matem gent basant-nos en metadades), segons ABC News. Va matisar de seguida que parlava de l’estranger, no de les dades que es recollien dins del país.

4 · Com envie una foto sense dir on soc?

Hi ha tres moments per a fer-ho: en fer la foto, en compartir-la i abans d’enviar-la.

  • Que la càmera no guarde el lloc. En els mòbils Pixel, Google ho explica en la seua ajuda: en la càmera, els ajustos, «More settings» i desactivar «Save location». En altres marques el nom canvia, però l’opció sol estar en els ajustos de la càmera. En l’iPhone, en els ajustos de privacitat, «Localització», es posa la Càmera en «Mai», com explica Intego.
  • En compartir des de l’iPhone, el mateix article d’Intego explica que, en polsar compartir, dalt hi ha «Opcions», i allí es pot llevar la ubicació. L’iPhone no se’n recorda: cal fer-ho cada vegada.
  • En Google Fotos, els enllaços, els àlbums nous i les converses no porten la ubicació si no ho canvies, segons l’ajuda de Google Fotos. L’excepció és compartir la biblioteca amb la teua parella.
  • En WhatsApp, compte amb el document. En enviar una foto de la manera normal, WhatsApp la comprimix i li lleva les metadades; enviada com a document, va l’arxiu original, amb tot el que porta dins. Ho explica Citizen Evidence Lab, d’Amnistia Internacional.
  • Netejar-la abans en Android. Scrambled Exif és una aplicació lliure, en F-Droid: li compartixes la foto, li lleva les metadades i te la torna al menú de compartir, ja neta, per a enviar-la on vulgues.

5 · I en un document?

  • Word, Excel i PowerPoint porten l’inspector de documents. En l’Office en castellà, «Archivo» → «Información» → «Comprobar si hay problemas» → «Inspeccionar documento» → «Quitar todo», com explica l’INCIBE. Microsoft aconsella fer-ho sobre una còpia, perquè el que s’esborra no sempre es pot recuperar.
  • LibreOffice ho pot fer cada vegada que guardes: en el LibreOffice en valencià, en «Eines» → «Opcions…» → «LibreOffice» → «Seguretat» → «Opcions…» hi ha «Suprimeix la informació personal en guardar». Lleva el nom de qui escriu de les propietats, els comentaris i els canvis, i en el seu lloc hi posa un nom genèric numerat.
  • En l’ordinador, Metadata Cleaner neteja fotos, documents d’Office i de LibreOffice, PDF, àudios i vídeos. És programari lliure.

L’INCIBE desaconsella les webs que lleven les metadades en línia: per a netejar l’arxiu, primer l’has de pujar a un servidor d’altra gent. I Tails recorda un límit: en els formats complicats, com un Word amb fotos dins, no es pot garantir que s’haja llevat tot. Si pots, envia text pla.

6 · I les de les telefonades i els missatges?

Ací no hi ha cap botó: les guarda l’operadora perquè la llei l’obliga. El que sí que depén de tu és quantes en guarda cada aplicació de missatgeria. Signal publica en la seua pàgina les peticions de jutjats que ha rebut i el que va poder donar: el dia que es va obrir el compte i l’última vegada que es va connectar. Ni els missatges, ni els contactes, ni els grups.

7 · Què mire abans d’enviar alguna cosa?

  • Una foto: l’envie com a foto, no com a document, o la netege abans.
  • Un document: passe l’inspector o el guarde amb l’opció de llevar la informació personal.
  • Un PDF fet des d’un document: netege abans el document. El manual de LibreOffice avisa que, si no es lleva, la informació personal es queda també en el PDF.
  • Una web per a netejar: millor no; millor un programa en el meu ordinador.

Per a llegir més

Fonts

Totes consultades el 20 d’octubre de 2026.

Llegir en: