WhatsApp i Telegram: per què val la pena tindre també Telegram

No cal deixar WhatsApp per a provar Telegram, i quasi ningú no ho fa: la gent afig aplicacions, no en canvia. Les dues servixen per a coses distintes. WhatsApp és el lloc de la gent que ja coneixes, i és més privat per defecte: totes les converses, també les de grup, van xifrades d’extrem a extrem. Telegram és el lloc per a trobar gent que encara no coneixes: grups públics de fins a 200.000 persones, canals sense límit de subscriptors i un nom d’usuari que permet parlar amb desconeguts sense ensenyar-los el telèfon. El preu d’afegir Telegram és una aplicació més al mòbil. El que no convé és passar-hi les converses privades, perquè allí els grups no van xifrats d’extrem a extrem.

WhatsApp, la gent que ja coneixes; Telegram, la gent que encara no coneixes. No cal triar.
WhatsApp, la gent que ja coneixes; Telegram, la gent que encara no coneixes. No cal triar.

La comparació, en una taula

WhatsApp Telegram
Qui el porta Meta (Facebook) des de 2014 Telegram, fundat per Pavel i Nikolai Durov, amb l’equip a Dubai
Usuaris al mes més de 3.000 milions (2025) més de 1.000 milions (2025)
Xifratge d’extrem a extrem sí, en totes les converses i grups, per defecte només en els «xats secrets», d’u a u, i en les trucades; mai en grups ni canals
Grups fins a 1.024 persones fins a 200.000 persones
Canals (de només lectura) sí, des de 2023, sense xifratge d’extrem a extrem sí, sense límit de subscriptors
Grups oberts a qualsevol amb un enllaç d’invitació que algú publica o et passa grups públics: qualsevol pot llegir-los i entrar-hi, i n’hi ha directoris
El teu número de telèfon el veu qui comparteix grup amb tu (els noms d’usuari s’estan desplegant ara) pots amagar-lo i usar un nom d’usuari
Altres dispositius el telèfon i fins a quatre més tots els que vulgues: l’historial és al núvol
Codi tancat aplicacions de codi obert; el servidor, tancat

Les xifres i les característiques són les que publiquen les mateixes empreses; les fonts són en cada apartat i al final.

Per què ningú no es passa: l’efecte xarxa

Una aplicació de missatgeria val el que val la gent que hi trobes. Si tots els teus contactes són a WhatsApp, WhatsApp et servix molt; si en Telegram no tens ningú, et servix de poc, encara que t’agraden més les seues funcions. Els economistes en diuen efecte xarxa —el valor d’un servei creix amb el nombre de persones que l’usen— i el van formalitzar Michael Katz i Carl Shapiro en un article de 1985 que és el punt de partida de tot el que s’ha escrit després sobre el tema.

L’experiment més gran es va fer sense voler el gener de 2021. WhatsApp va anunciar una política de privacitat nova, molta gent va entendre que compartiria més dades amb Facebook, i en una setmana hi va haver una desbandada: Pavel Durov, el fundador de Telegram, va escriure el 12 de gener que «25 million new users joined Telegram in the last 72 hours alone», i Signal va tindre uns 7,5 milions d’instal·lacions en cinc dies, segons les dades de Sensor Tower que va publicar CNBC. WhatsApp va ajornar la política i va insistir que «This update does not expand our ability to share data with Facebook».

Què va passar després ho va estudiar un equip de la Universitat d’Aarhus, que va seguir durant mesos 1.525 usuaris de Mèxic, Espanya, Sud-àfrica i el Regne Unit (Griggio, Nouwens i Klokmose, 2022):

Over a quarter wanted to switch at least part of their communication to other apps, but 74% of them failed to do so. By May, 27% had increased their use of other apps, and only 16% used WhatsApp less.

Més d’una quarta part volia passar almenys una part de les seues converses a altres aplicacions, però el 74 % no ho va aconseguir. Al maig, el 27 % havia augmentat l’ús d’altres aplicacions, i només el 16 % usava menys WhatsApp.

O siga: la gent no va canviar d’aplicació, en va afegir una. És el que els economistes de plataformes, a partir de Jean-Charles Rochet i Jean Tirole, anomenen multihoming: estar en diverses plataformes alhora. I és el més normal del món. L’enquesta del regulador europeu de telecomunicacions, el BEREC, a més de 12.000 usuaris de dotze països, Espanya inclosa, trobava ja en 2020 que només un 18 % usava una sola aplicació: més del 82 % en feia servir dues o més cada mes. A Espanya, segons el Panel de Hogares de la CNMC —la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, el regulador espanyol— de finals de 2025, usa WhatsApp habitualment el 94,6 % de qui navega per Internet, i Telegram el 17,4 %.

La conclusió pràctica és que la pregunta «WhatsApp o Telegram?» està mal plantejada. La bona és: què em dona Telegram que WhatsApp no em dona, i quant em costa tindre’l?

Què guanyes afegint Telegram

Trobar gent que no coneixes. És la diferència gran. En WhatsApp entres en un grup quan algú t’hi convida o et passa l’enllaç d’invitació, i des d’eixe moment tots els membres veuen el teu número. En Telegram un grup pot ser públic: segons la seua ajuda, «anybody can view the group’s entire chat history and join to post messages». Pots llegir què s’hi diu abans d’entrar, i hi ha directoris per temes. Un grup pot arribar a 200.000 membres, i un canal —on escriu només qui el porta i la resta llig— no té límit de subscriptors. Per a una afició, una llengua que aprens, una associació o un barri, això canvia les coses: la comunitat es pot trobar sense padrí.

No ensenyar el teu número. En Telegram et pots posar un nom d’usuari, i segons la mateixa empresa «people can contact you on Telegram without knowing your phone number»; si algú et troba pel nom d’usuari, cap dels dos veu el número de l’altre, llevat que la teua configuració de privacitat ho permeta. En un grup de WhatsApp, en canvi, tots els membres veuen el teu telèfon. Açò està canviant: des del 29 de juny de 2026 WhatsApp deixa reservar un nom d’usuari i el va activant «gradually over the coming months». En les dues aplicacions, això sí, cal un número per a registrar-se.

Tot al núvol, en tots els aparells. Les converses normals de Telegram es guarden als seus servidors, i per això les tens senceres al mòbil, a la tauleta i a l’ordinador, sense dependre de cap d’ells. WhatsApp permet el telèfon i fins a quatre dispositius més, que funcionen encara que el telèfon estiga apagat. La comoditat de Telegram té un preu, i és el de l’apartat següent.

Fitxers grans i bots. Telegram accepta fitxers de fins a 2 GB (4 GB amb la versió de pagament, Premium) i té una plataforma de bots, programes que contesten dins d’un xat: per a moderar grups, fer enquestes o rebre avisos.

Què hi perds: la privacitat no és la mateixa

Ací convé no fer-se il·lusions, perquè és el punt on més es confonen les dues aplicacions.

WhatsApp xifra d’extrem a extrem totes les converses des del 5 d’abril de 2016: «every message, photo, video, file, and voice message you send, is end-to-end encrypted by default, including group chats». Usa el protocol de Signal, que és el mateix Signal qui ho va anunciar. D’extrem a extrem vol dir que el missatge només el poden llegir els aparells de qui l’envia i de qui el rep: ni WhatsApp ni ningú pel camí. Hi ha dues excepcions que convé saber: els canals de WhatsApp «are not end-to-end encrypted by default», i les còpies de seguretat a Google Drive o iCloud només van xifrades d’extrem a extrem si ho actives tu.

Una tercera cosa convé tindre-la clara: el xifratge protegix el camí, no els extrems. El programa que xifra i desxifra els missatges al teu telèfon el fa i l’actualitza la mateixa empresa, i qui l’usa no pot comprovar què fa amb ells una vegada desxifrats. Ho desenvolupa «WhatsApp és realment segur? El problema dels extrems que no controles», un article d’un blog personal, no d’una web del grup.

Telegram no xifra d’extrem a extrem els xats normals. La seua pròpia explicació ho diu així: «Server-client encryption is used in Cloud Chats (private and group chats), Secret Chats use an additional layer of client-client encryption.» Els xats normals van xifrats entre el teu aparell i el servidor, però al servidor Telegram els pot llegir. Els xats secrets sí que van d’extrem a extrem, però només són d’u a u, s’han d’obrir a propòsit i viuen només en els dos aparells on es van crear. Les trucades de veu i de vídeo sí que van xifrades d’extrem a extrem. Els grups i els canals, mai.

Això té conseqüències pràctiques. Pavel Durov va ser detingut a França el 24 d’agost de 2024 i, segons el comunicat de la fiscalia de París, imputat entre altres coses per complicitat en delictes comesos a través de la plataforma i per negar-se a facilitar informació per a interceptacions autoritzades. El 23 de setembre, Telegram va canviar la seua política de privacitat per a dir que pot donar «your IP address and phone number to the relevant authorities» quan rep una petició judicial vàlida. Durov va precisar que en la majoria de països ja ho feia des de 2018. El que Telegram té al servidor, en resum, és accessible per a Telegram, i per a qui li ho puga exigir legalment.

Telegram usa un xifratge propi, MTProto, en lloc d’un protocol estàndard. Els criptògrafs l’han estudiat a fons. Martin Albrecht, Lenka Mareková, Kenneth Paterson i Igors Stepanovs hi van trobar quatre atacs, de gravetat pràctica molt desigual, que Telegram va corregir en 2021, i van demostrar que, amb eixes correccions, MTProto pot oferir un canal confidencial, però sota unes suposicions que ells mateixos qualifiquen d’inusuals. En 2025, el mateix grup va demostrar formalment que l’intercanvi de claus amb el servidor és segur. La lectura raonable no és que Telegram estiga «trencat», sinó que és un disseny fet a casa, que ha costat anys validar, i que la gran diferència amb WhatsApp no és la criptografia sinó què es xifra i què no.

WhatsApp, a canvi, és de Meta. El contingut dels missatges no el veu, però segons la seua política de privacitat recull dades del dispositiu i de la connexió, entre elles l’adreça IP, i treballa amb «Meta Companies that act as our service providers». La guia de privacitat de la Fundació Mozilla li posa un 6 sobre 10: bé en xifratge, pitjor en el que fa amb les dades del voltant. A Telegram no li fa cap ressenya vigent. L’organització alemanya de consumidors Stiftung Warentest, en la seua comparativa de 2022, no li va posar nota perquè ja no el considerava una aplicació de missatgeria pura, sinó també una xarxa social. L’observació és exacta, i és precisament per això que servix per a una cosa distinta.

Si el que vols és privacitat: Signal

Si el que busques és que ningú puga llegir res, ni les converses ni els grups, l’aplicació que millor puntuen les avaluacions independents no és cap de les dues: és Signal. La porta una fundació sense ànim de lucre, xifra d’extrem a extrem absolutament tot —«Privacy isn’t an optional mode», diu la seua web— i Mozilla li dona un 9 sobre 10. El seu problema és el mateix que el de Telegram: l’efecte xarxa. Per a les converses privades amb gent que ja el té, és la millor opció; per a trobar comunitats, Telegram té molta més gent.

El que pot canviar: la interoperabilitat europea

L’efecte xarxa és tan fort perquè les aplicacions no es parlen entre elles: un missatge de Telegram no arriba a WhatsApp. La Unió Europea ho ha volgut canviar. El 6 de setembre de 2023 la Comissió va designar Meta com a guardià d’accés (gatekeeper) per WhatsApp i Messenger, i l’article 7 de la Llei de Mercats Digitals l’obliga a obrir-los a altres aplicacions que ho demanen. El novembre de 2025 Meta va anunciar els primers xats amb tercers, amb dues aplicacions menudes, BirdyChat i Haiket; la primera, rebatejada Balsio, està oberta a tot Europa des de maig de 2026, i només arriba als contactes de WhatsApp que ho han acceptat. Els grups vindran després. Telegram no és a la llista de guardians d’accés, així que l’obligació no l’afecta. És, de moment, un començament.

On es nota més: les comunitats d’afició

Tot açò es veu molt bé en una comunitat menuda i escampada pel món, com la de la gent que parla esperanto. Les converses entre amics i els grups de cada club van per WhatsApp, com tot. Però qui comença a aprendre la llengua i vol trobar amb qui practicar no té ningú que l’invite a un grup de WhatsApp, i on acaba trobant-los és a Telegram. El directori Telegramo.org llistava el 3 d’octubre de 2026 216 grups en esperanto —per temes, per ciutats i en parelles de llengües, del castellà al català— i 34 canals. La mateixa aplicació es pot posar en esperanto, amb una traducció feta per voluntaris que encara no és oficial i que Telegram oferix com a beta.

El mateix passa amb qualsevol afició que tinga poca gent a cada ciutat: la comunitat sencera només es troba si es pot buscar. El nostre grup és a les dues aplicacions, i tens els enllaços a la pàgina de contacte.

Com començar sense embolic

  1. Instal·la Telegram i registra’t amb el teu número: és obligatori, però no l’has d’ensenyar a ningú.
  2. Posa’t un nom d’usuari. És el que donaràs a la gent en lloc del telèfon.
  3. En la configuració de privacitat, tria qui pot veure el teu número i qui et pot trobar per ell. «Ningú» és una resposta vàlida.
  4. Busca els grups del que t’interessa o entra pels enllaços que publiquen les associacions.
  5. Les converses íntimes, deixa-les on eren: a WhatsApp, o a Signal. I si en Telegram vols parlar d’u a u amb privacitat de veres, obri un xat secret.

Fonts

Les empreses

Premsa, autoritats i avaluacions

Recerca

  • Katz, Michael L., i Shapiro, Carl. «Network Externalities, Competition, and Compatibility». The American Economic Review, 75(3), 1985, pp. 424–440. JSTOR · RePEc
  • Rochet, Jean-Charles, i Tirole, Jean. «Platform Competition in Two-Sided Markets». Journal of the European Economic Association, 1(4), 2003, pp. 990–1029. doi:10.1162/154247603322493212
  • Nouwens, Midas; Griggio, Carla F., i Mackay, Wendy E. «»WhatsApp is for family; Messenger is for friends»: Communication Places in App Ecosystems». CHI 2017. doi:10.1145/3025453.3025484
  • Griggio, Carla F.; Nouwens, Midas, i Klokmose, Clemens N. «Caught in the Network: The Impact of WhatsApp’s 2021 Privacy Policy Update on Users’ Messaging App Ecosystems». CHI 2022. doi:10.1145/3491102.3502032 · text a la Universitat d’Aarhus
  • Albrecht, Martin R.; Mareková, Lenka; Paterson, Kenneth G., i Stepanovs, Igors. «Four Attacks and a Proof for Telegram». IEEE Symposium on Security and Privacy 2022. doi:10.1109/SP46214.2022.9833666 · pàgina del projecte
  • Albrecht, Martin R., i altres. «Analysis of the Telegram Key Exchange». Eurocrypt 2025. Text a l’IACR

Telegram i l’esperanto

Vegeu també

Llegir en:

Etiquetes