Falsos amics: les paraules de l’esperanto que no volen dir el que pareix

A un valencià o a un castellanoparlant l’esperanto li entra fàcil perquè mig vocabulari li sona, i eixa és exactament la trampa. Embaraso no és cap embaràs sinó un destorb; larĝa no és llarg sinó ample; tempo és el temps que passa i mai el que fa; sukceso és un èxit i no un succés; kolegio és un col·legi d’advocats o de cardenals, no una escola; i tendo és una tenda de campanya, no una botiga. No són quatre rareses: passen de cent, i quasi totes s’escapen perquè la frase queda bé i qui la diu se’n va convençut que ha encertat. Esta pàgina les arreplega, de la que més enganya a la que menys, amb el que en diuen els diccionaris.

Portada del quadern «Falsaj amikoj en Esperanto», de R. Bernard i A. Ribot, publicat per les Esperantaj Francaj Eldonoj de Marmande: tipografia negra sobre paper blanc, amb el títol al centre i el peu d'impremta a baix.

El quadern de 1971 que va inventar esta llista, per als francesos.

Esta pàgina creix. Si en fas classe o n’has patida alguna que no hi és, escriu-nos i l’afegim.

Què és un fals amic

Dues paraules de dues llengües que s’assemblen molt en la forma i volen dir coses distintes són falsos amics. L’anglés library no és una llibreria sinó una biblioteca; el francés entendre no és entendre sinó sentir. En l’esperanto en tenim molts perquè les arrels ixen de diverses llengües europees —sobretot llatines, germàniques i eslaves— i, quan dos mots pareguts hi van entrar tots dos, cadascú es va quedar amb una feina. En castellà i en valencià la paraula sovint en fa dos o tres; en esperanto, no. Per això el deure de qui la parla, escrivien Bernard i Ribot en 1971, és «conéixer el significat precís, exacte, o el matís de cada arrel» (koni la precizan, ekzaktan signifon aŭ nuancon de ĉiu radiko).

D’ahí ix el reflex que ens fa caure: inventar-se una paraula romànica quan no se sap la que toca, perquè l’esperanto en té tantes que pareix que sempre s’encerta. De vegades s’encerta. La resta de vegades ix una paraula que existix i vol dir una altra cosa, que és pitjor que equivocar-se, perquè ningú et corregix.

La regla pràctica és una sola: quan una paraula s’assembla massa a la teua, comprova-la. Els diccionaris són de franc i estan en línia —la Reta Vortaro, que definix en esperanto i tradueix a moltes llengües, i el Plena Ilustrita Vortaro (PIV), el diccionari de referència del moviment—, i per a les arrels més antigues hi ha el Universala Vortaro, la llista de 1905 que forma part del Fundamento, el text intocable que fixa les bases de la llengua.

Els que més enganyen

Quatre d’estes mereixen mig paràgraf.

Embaraso ve directament del Universala Vortaro de 1905, que el traduïx al francés com gêner, serrer i al rus com стѣснять: destorbar, estrényer. És el destorb i l’apuro, mai l’embaràs. «Està embarassada» és ŝi estas graveda, i confondre-ho és de les errades que més riure fan en un curs.

Atendi és el cas contrari i el més perillós, perquè la frase queda impecable: mi atendas vin no vol dir «t’atenc», vol dir «t’espere». Atendre una persona és prizorgi o servi; atendre el telèfon, respondi; parar atenció, atenti pri io. I al costat hi ha atenci, que és cometre un atemptat.

Tempo i vetero separen dues coses que en valencià i en castellà van juntes: bela tempo no és un dia bo, és una època bonica. Fa bon dia és estas bela vetero.

Kolegio és un cos de persones amb la mateixa dignitat —el col·legi de cardenals, el d’advocats—, tal com el definix la Reta Vortaro. L’escola on van els xiquets és lernejo, i el mestre, instruisto.

Una paraula nostra, dues o tres en esperanto

Ací no és que la paraula enganye: és que la nostra fa dos treballs i l’esperanto en dona un a cada mot.

Es distingixen en una lletra

Els parells que segueixen són la segona font d’errades, i la més difícil de detectar: la paraula que has dit existix i té sentit en la frase.

Quan el valencià juga a favor

Hi ha una part d’esta llista que no afecta igual els dos idiomes, i que val la pena saber perquè estalvia errades.

El valencià t’estalvia dues trampes del castellà. Tablo és una taula, no una tabla —la post és tabulo—, i qui pensa en valencià no hi cau. I pomo és una poma, no el pom de la porta. En els dos casos la forma valenciana va directa i la castellana desvia.

Fora dels falsos amics, el valencià també regala vocabulari que el castellà no dona: paroli és parlar, fenestro és finestra, lito és llit, fromaĝo és formatge i vespero és el vespre. No cal aprendre-les: ja les saps.

I en posa tres de pròpies, que un castellanoparlant no patix:

Vazo i gusto enganyen els dos per igual: vazo és un recipient qualsevol —una gerra, un test—, i el got de beure és glaso; i gusto és el sabor i el sentit del gust, mentres que el gust de fer una cosa és plezuro o plaĉo.

Els verbs: el problema no és què volen dir, és qui fa l’acció

La segona part d’este assumpte no és de vocabulari. En valencià i en castellà un mateix verb val per a les dues direccions i el pronom «es» ho arregla tot: pare el cotxe i el cotxe es para, comence la classe i la classe comença. En esperanto cada verb té la transitivitat fixada, i per a canviar-la cal un sufix: -ig- fa que algú faça l’acció, -iĝ- fa que la cosa la patisca o s’hi torne.

Dos casos que es fallen sempre:

• Llogar. Lui és llogar quan el llogues tu, i luigi quan el llogues a un altre. El llogater és luanto; l’amo, luiganto.
• Faltar. No es diu mi mankas monon sinó al mi mankas mono: els diners falten a mi.

Taula de referència

D’on ix esta pàgina

El primer que va fer esta faena el va fer per als francesos. En 1971, Roger Bernard i André Ribot van publicar a Marmande Falsaj amikoj en Esperanto, un quadern de 39 pàgines amb 278 entrades i una segona part dedicada als verbs transitius i intransitius. En el pròleg diuen que volen ajudar «als qui no s’atrevixen a atacar de cara el diccionari» perquè eviten «les insídies» (la insidojn) de les arrels que s’assemblen massa a les paraules franceses sense ser-ne iguals. La traducció és nostra; l’original és en esperanto.

La llista d’ací no és eixa traduïda, i no ho podia ser. Un bon terç del quadern només té sentit en francés —blanketo i la blanquette, krepo i la crêpe, gurdo i la gourde— i, en canvi, no hi és res del que ens fa caure a nosaltres: tendo, neta, bruto, gasto o larĝa. El quadern ha servit de pista, com ha de servir qualsevol font: hem agafat les entrades que també enganyen ací, les hem comprovades en els diccionaris i hi hem afegit les nostres.

Fonts

• Reta Vortaro — diccionari lliure que definix en esperanto i tradueix a una vintena de llengües. Les definicions de la primera part d’esta pàgina hi estan comprovades una a una; l’article de cada paraula està en retavortaro.de/revo/art/<arrel>.html, amb l’arrel escrita en ics-convenció (larĝa → largx).
• Plena Ilustrita Vortaro — el diccionari de referència del moviment, en línia i de franc.
• Universala Vortaro, dins del Fundamento de Esperanto (1905) — la llista d’arrels originals amb la traducció al francés, l’anglés, l’alemany, el rus i el polonés. És la font de embaras' («gêner, serrer»), ordinar', sukces' i gust'.
• R. Bernard i A. Ribot, Falsaj amikoj en Esperanto, Esperantaj Francaj Eldonoj (Marmande, 1971), dipòsit legal del tercer trimestre de 1971, E.F.E. núm. 18. Treballem sobre l’exemplar en paper que tenim al grup; la portada és la fotografia de dalt.

Vegeu també

• Idiotismes, calcs i interferència: les errades del castellà i del valencià en esperanto
• Preguntes freqüents sobre l’esperanto
• Curiositats sobre l’esperanto