Del 21 al 23 de juny de 2013, Oliva va acollir la Trobada Valenciana d’Esperanto, organitzada pel Club d’Esperanto d’Oliva. Hi va haver esperantistes d’Itàlia, d’Alemanya i de molts punts d’Espanya.
La crònica que en va publicar El Periòdic el 2 de juliol de 2013 detalla un cap de setmana ben ple: jocs, xarrades, balls, cursos i una visita guiada per la ciutat, moltes de les activitats a la Casa de Gregori Maians i al Casal Jove.
L’organitzador era el Club d’Esperanto d’Oliva, fundat un any abans per un grup de jóvens que hi feia activitats cada setmana. La crònica remata amb una observació que val la pena guardar: la trobada va servir per a constatar que al País Valencià hi ha molts parlants d’esperanto, de totes les edats i procedències, que sovint es coneixen per internet i per les xarxes. Per a més informació remetia a esperantoval.com, el web del moviment valencià d’aquells anys.
Com les altres trobades valencianes, l’edició de l’any següent es va celebrar en una altra localitat.
Qui la va proposar: el grup de València, el 2012
La trobada no va nàixer a Oliva. La va proposar el Grupo Esperanto de Valencia i el club d’Oliva la va rebre sense esperar-se-la. Ho diuen dos documents independents del mateix any.
El 8 de setembre de 2012, la pàgina de l’Oliva Esperanto-Klub’ publicava un cartell encapçalat amb la paraula «NOTICIA»: «La asociación de esperanto de Valencia nos ha propuesto que se lleve a cabo el congreso valenciano de esperanto del año 2013 en Oliva». A sota, una cara de sorpresa —O__o— i una pregunta oberta als seguidors: «¿Qué opináis? ¿Es buena idea? ¿Tenéis dudas, sugerencias, comentarios?».
Eixe mateix any, Enric Baltasar, president del club, ho contava al Boletín de la Federació Espanyola d’Esperanto, número 399, en un article titulat «Oliva Esperanto-Klub’: nova asocio, ĝia stato kaj rivelo»:
Aparte sed rilate, Valencia Esperanto-Grupo proponis al ni aranĝi en Oliva la venontan Valencia Esperanto-Renkontiĝo en junio de la jaro 2013, sed… divenu, ni bezonas oficialecon por povi fari tion!
A banda, però relacionat: el Grup d’Esperanto de València ens ha proposat organitzar a Oliva la pròxima Trobada Valenciana d’Esperanto el juny de 2013, però… endevineu, necessitem ser oficials per a poder fer-ho!
Pàgina 6 del Boletín 399 de la HEF, amb l'article d'Enric Baltasar sobre l'Oliva Esperanto-Klub' i una foto aèria del castell de Santa Anna d'Oliva.
El problema: un club que no era oficial
El mateix article explica per què allò era un problema. El club era nou —«2011, tie ĉi tio estas pli morta ol viva. 2012, du esperantistoj en Olivo (Valencio). Post sep monatoj, nova Esperanto-asocio kun 20 membroj nun»— i no estava registrat, i una norma local impedia que les associacions no oficials usaren locals de l’ajuntament. Havien provat de fer-la canviar, sense resultat. Mentrestant es reunien, escriu Baltasar, «en la domo de mia avo», a casa del seu iaio, i l’espai sempre faltava. L’eixida que hi veia era «provi oficialigi la asocion, sed tio daŭras pli ol necese» —provar d’oficialitzar l’associació, però això dura més del que caldria.
El 10 de juliol de 2012 la pàgina del club ja havia anunciat que l’associació estava «preoficializada». Al Directori d’Associacions de la Generalitat l’Oliva Esperanto-Klub’ no hi consta: l’única entitat esperantista inscrita a Oliva és l’Associació Valenciana d’Esperanto, amb data del 27 de febrer de 2013, quatre mesos abans de la trobada.
Oliva i el grup de València, l’estiu del 2012
La proposta no va caure en el buit, perquè els dos grups ja es tractaven. El dimecres 18 de juliol de 2012, huit membres del club d’Oliva van pujar al tren per a anar a la sessió setmanal del Grupo Esperanto de Valencia. El cartell que ho convocava citava la gent a les 6:40 de la vesprada a l’Estació del Nord, amb l’advertiment «sed puntuales, que no llegaremos xD», i demanava que qui no anara es llevara l’etiqueta de la foto. Un comentari posterior a la mateixa publicació ho resumia: «Charlamos, compramos libros, incluso nos regalaron un posabanderas».
Cartell de la quedada del 18 de juliol de 2012 davant de l'Estació del Nord de València, amb el lloc i l'hora de la cita.
Dos programes que no diuen el mateix
Se’n conserven dos, i no coincidixen. El que anunciava el web el 13 de juny, huit dies abans, i el «Programa definitivo» que el club va repartir en PDF, conservat també a l’Arxiu d’Internet. Entre l’un i l’altre cauen nou activitats, n’entren unes altres i el diumenge canvia de dalt a baix.
El definitiu, per dies:
- Divendres 21. Obertura no oficial a la Casa de Gregori Maians; inauguració d’una exposició de quadros al Casal Jove, amb les obres a la venda; mostra d’indumentària valenciana a la plaça de l’Ajuntament; «Què és l’esperanto?», per als qui no el parlaven; curs introductori; obertura oficial amb la corporació municipal, donació a la Biblioteca Municipal i vi d’honor, amb taula redona «Per què parlem l’esperanto?» en diverses llengües; joc de rol «l’home llop»; i sopar de tapes a la Fira Gastronòmica d’Oliva —tapa i beguda, dos euros.
- Dissabte 22. Voleibol i arts marcials a la platja de Mitja Galta; tast de vi; dinar d’arròs al forn amb aperitius i meló d’Alger, quatre euros i mig; peĉakuĉo de presentacions breus, amb els temes al fullet —maçoneria, banca ètica, anarquisme, cultura valenciana, videojocs i «els fills dels esperantistes són genis»—; curs de ball; fotografia de grup; «Nou punt de vista del moviment esperantista valencià»; «L’esperanto està en l’aire: una sorpresa original»; concurs de poesia en esperanto i en català, obert a tothom i de temàtica lliure, amb poemes propis o d’altri; i sopar de variants, coques i entrepans amb rifa de productes de la Safor i la Marina Alta, sis euros.
- Diumenge 23. Visita turística guiada; xarrada sobre TEJO, l’associació mundial dels jóvens esperantistes; xarrada sobre KEJ, l’organisme juvenil d’una associació esperantista; comparativa del vocabulari de l’esperanto amb diverses llengües; presentació de la federació espanyola i de la seua secció juvenil; i dinar de clausura.
Participar costava cinc euros per dia i quinze els tres. El fullet marca en verd les activitats obertes i gratuïtes i en taronja les que eren només per als qui pagaven quota, i acaba amb dos mapes: el dels llocs de la trobada i el dels participants, un punt per cada localitat d’on venia almenys un esperantista.
El que se’n va caure és igual de descriptiu. Desapareixen el torneig d’escacs i els monòlegs —que ja s’anunciaven com a «possibilitat»—, les rondalles valencianes i el taller de carasses, i el concurs de paelles, substituït per un dinar d’arròs al forn. I el diumenge anunciat —«Política i esperanto a la Unió Europea», el taller d’escriptura kanji i «Els esperantistes viuen a una altra galàxia»— deixa lloc a quatre presentacions d’associacions esperantistes.
Com es va organitzar
El projecte venia de l’estiu anterior, però la xarxa que el va executar es va muntar en cinc mesos. El 28 de gener de 2013 es creava la llista de correu valencia-esperantistaro, al servidor del col·lectiu Riseup, precisament per a coordinar-la, i un wiki obert on qualsevol podia editar el programa i repartir tasques. El 7 de febrer el club d’Oliva convocava la que anomenava la seua «primera reunió extraordinària», per al divendres 15 i només per a membres, amb un orde del dia que és directament el de la trobada: programa, allotjament, vídeo promocional, concurs, dates i preus.
Dos de les activitats anunciades venien d’ahí. La xarrada sobre quants esperantistes valencians hi ha era el resultat d’un cens que Enric Baltasar, president del Club d’Esperanto d’Oliva, anava fent poble a poble: al febrer preguntava per la llista si algú coneixia esperantistes de Xest i de Burjassot, i un antic membre d’Esperanto Rondeto li contestava que a Xest seria fàcil, perquè «tot lo poble coneix algo d’este tema». I el concert eixia d’un grup punk que s’estava formant a Oliva per a l’ocasió, que traduïa cançons a l’esperanto i buscava cantant amb un anunci alliberador: no calia saber esperanto, n’hi havia prou d’aprendre’s les lletres. Cap de les dos va arribar al programa definitiu.
La trobada havia de servir també per a presentar en públic l’Associació Valenciana d’Esperanto, inscrita al registre el 27 de febrer d’aquell any. Si la presentació pública es va arribar a fer, no ens consta enlloc; el que sí que consta és que el grup impulsor ja s’havia trencat, perquè la llista que l’havia coordinada es va tancar el 28 d’abril, set setmanes abans de la trobada.
Fonts
- Boletín de Hispana Esperanto-Federacio, núm. 399 (2012), p. 6: Enric Baltasar, «Oliva Esperanto-Klub’: nova asocio, ĝia stato kaj rivelo». El número no és a la col·lecció de Gazetoteko, que salta del 396 al 400; sí que és complet a la Bitoteko de la federació.
- Pàgina de l’Oliva Esperanto-Klub’ a Facebook, publicacions del 10 i del 12 de juliol de 2012, del 8 de setembre de 2012 i del 7 de febrer de 2013. Se’n conserva captura.
- El Periòdic, «Encuentro Internacional de Esperanto en Oliva», 2 de juliol de 2013.
- Programa de la trobada, a
esperantoval.com, còpia de l’Arxiu d’Internet, del 13 de juny de 2013. - «Programa definitivo», fullet en PDF del Club d’Esperanto d’Oliva, còpia de l’Arxiu d’Internet. Se’n conserva còpia.
- Directori d’Associacions de la Comunitat Valenciana, dades obertes de la Generalitat.
Sobre la data d’aquesta entrada
L’entrada va datada el 21 de juny de 2013, el dia en què va començar la trobada, i no el 2 de juliol, que és quan va eixir la crònica de premsa.
Entrada incorporada retrospectivament el 13 d’agost de 2026 i ampliada l’11 i el 17 de setembre de 2026. La data de l’entrada correspon al document o activitat original.
Llegir en: