Què és el programari lliure, explicat sense tecnicismes

Un programa lliure és el que pots usar per al que vulgues, mirar per dins, arreglar i copiar a qui et parega. No cal saber informàtica per a usar-lo, ni canviar d’ordinador: en el que tens ara, amb Windows o amb Mac, funcionen Firefox, LibreOffice o VLC des de hui mateix. Ací va què són, què es guanya amb ells i quins usa ja quasi tot el món sense saber-ho.

Què és el programari lliure?

Pensa en una recepta de cuina. Un programa dels tancats és com un plat precuinat: te’l menges i ja està, però no saps què porta dins, no pots posar-li menys sal i no li’l pots passar a la teua veïna.

Un programa lliure ve amb la recepta escrita al costat. I amb la recepta vénen quatre permisos:

• Usar-lo per al que vulgues, a casa o a la faena, en un ordinador o en deu.
• Mirar com està fet per dins.
• Canviar-lo, si en saps, o pagar a qui en sàpiga perquè el canvie per tu.
• Donar còpies, tal com està o amb els teus canvis.

Lliure no vol dir gratis, encara que quasi tots ho siguen. El que es regala no és el preu: és el permís. Ningú et pot dir en quants ordinadors el poses ni a qui li’l deixes.

El contrari es diu programari privatiu: el programa tancat, el que es compra o es lloga i del qual només tens la caixa. Windows, el paquet Office o Photoshop són privatius.

Què es guanya davant d’un programa tancat?

• No caduca i no demana quota. L’instal·les i és teu. No hi ha subscripció anual ni un dia en què deixa d’obrir-se.
• Els teus arxius continuen sent teus. LibreOffice guarda en formats oberts i documentats, així que d’ací a vint anys aquell text encara s’obrirà, amb aquell programa o amb un altre.
• No va comptant el que fas. Com que qualsevol pot mirar dins, un programa que enviara dades per ahí se sabria de seguida.
• Va bé en ordinadors vells. Molts programes lliures demanen poc, i hi ha sistemes sencers pensats per a màquines de fa deu anys.
• No depén d’una empresa. Si l’empresa tanca o decideix deixar de fer-lo, la recepta està publicada i altra gent el continua. Amb un programa tancat, quan s’acaba, s’acabà.
• Es tradueix a llengües menudes. I això ens toca de prop: Firefox està en esperanto i LibreOffice també, i a més en valencià, perquè qualsevol grup de voluntariat pot traduir-lo sense demanar permís a ningú. Amb un programa tancat, una llengua menuda només es tradueix si l’empresa hi veu negoci.

I el que no es guanya, que també cal dir-ho: no hi ha una empresa amb un telèfon d’atenció al client. L’ajuda són fòrums, manuals i gent. I algun programa molt concret de la faena pot no tindre equivalent lliure.

Totes les llicències són iguals?

No, i convé saber-ho encara que siga de passada. La llicència és el paper on posa què et deixen fer amb el programa. N’hi ha moltes, i quasi totes cauen en dues famílies:

• Les de tipus GPL: pots fer de tot, però si repartixes el programa canviat, ha de continuar sent lliure. La llibertat s’hereta.
• Les de tipus MIT, BSD o Apache: deixen quasi tot, fins i tot ficar aquell tros dins d’un programa tancat i vendre-te’l.

Per a textos, fotos o música no s’usen estes, sinó les Creative Commons, que són la mateixa idea aplicada al que no és un programa.

Per a usar un programa lliure no cal llegir la llicència: això importa a qui el repartix o el modifica.

Cal deixar Windows o Mac per a usar-lo?

No. Esta és la confusió més comuna. El programari lliure no és un món a banda on cal entrar: són programes normals que s’instal·len com qualsevol altre, amb el seu doble clic, i que conviuen amb els que ja tens posats.

Pots tindre Windows i obrir els textos amb LibreOffice. Pots tindre un Mac i vore les pel·lícules amb VLC. Ningú t’obliga a triar.

Una altra cosa és canviar el sistema sencer per Linux, que també és lliure. Això és un pas més gran, i és voluntari. Es pot provar sense instal·lar res, arrancant l’ordinador des d’un llapis de memòria.

Quins són els programes lliures més coneguts?

Estos funcionen igual en Windows, en Mac i en Linux, i es descarreguen gratis de la seua pàgina:

• Firefox — per a navegar per internet, en lloc de Chrome o Edge.
• LibreOffice — textos, fulls de càlcul i presentacions. Obri i guarda els arxius de Word i Excel.
• VLC — el del con taronja: reproduïx qualsevol vídeo i qualsevol música, sense instal·lar res més.
• Thunderbird — per a llegir el correu des de l’ordinador.
• GIMP — per a retocar fotos.
• Audacity — per a gravar i netejar so.
• Signal — per a parlar pel mòbil, en lloc de WhatsApp.

I algun que va per sistemes:

• En Windows: 7-Zip, per a obrir i fer arxius comprimits.
• En Mac: Keka, que fa el mateix.
• En Linux: el sistema sencer és lliure. Ubuntu i Linux Mint ja vénen amb quasi tot el de la llista de dalt posat.

I un que no s’instal·la a casa però l’uses cada dia sense saber-ho: WordPress, amb el qual està feta una de cada tres pàgines web del món. Esta que estàs llegint, també.

I això què té a vore amb nosaltres?

Més del que pareix. L’esperanto i el programari lliure van nàixer de la mateixa idea: una cosa que és de tot el món i de ningú en particular, que qualsevol pot aprendre, usar i millorar sense demanar permís ni pagar peatge.

Per això esta web està feta amb programari lliure i allotjada en komun.org, un col·lectiu de programari lliure. I per això pots tindre el navegador en esperanto: no el va traduir cap empresa, el va traduir gent que va voler.