Quan hui algú conta que existix una llengua internacional pensada perquè ningú jugue a casa, el normal és que el miren com si parlara d’una excentricitat. Però durant trenta anys l’esperanto va ser una ferramenta obrera, i València està justament al mig d’eixa història: ací es va celebrar el primer congrés internacional de l’associació obrera esperantista que es va fer a l’Estat. Esta és eixa història, amb les dates comprovades i sense adorns.
Una llengua que el moviment obrer va fer seua
L’esperanto es va publicar en 1887 i, al cap de pocs anys, ja s’havia partit en dos mons que no sempre s’avenien: el de les associacions neutrals i el de la gent treballadora, que el veia com una cosa més que un passatemps culte. Qui primer li va trobar utilitat va ser gent obrera sense formació gramatical, que se’l va apropiar amb molt d’esforç i va ser qui el va difondre.
- 1905. Es funda a Estocolm el primer grup esperantista anarquista.
- 1906. Naix la lliga internacional Paco-Libereco —«Pau-Llibertat»—, creada per gent anarquista i anarcosindicalista. Va publicar fullets contra el militarisme, el nacionalisme i el clericalisme: van ser les seues primeres publicacions obreres en esperanto.
- 1910. Paco-Libereco s’unix amb l’associació Esperantista Laboristaro —«Obrers Esperantistes»— i passa a dir-se Liberiga Stelo, «Estrela alliberadora». Fins a 1914 va editar molta literatura revolucionària en esperanto.
1921: SAT, la internacional que no va voler ser de ningú
Aprofitant el Congrés Universal d’Esperanto de Praga, en 1921, el grup Liberiga Stelo celebra la seua primera conferència mundial i decidix canviar-se el nom: naix la SAT —Sennacieca Asocio Tutmonda, «Associació Mundial Anacional»—, fundada per Eugène Adam, conegut com Lanti, junt amb altres persones.
La idea era radical fins i tot per a l’època: una organització obrera internacional sense seccions nacionals, muntada directament sobre les persones. Perquè el nacionalisme no s’esmunyira en la seua direcció, el món es va dividir en sectors per fusos horaris en compte de per països. En el seu millor moment, entre 1929 i 1930, va tindre 6.524 membres en 1.674 localitats de 42 països.
SAT continua existint. El seu 99é congrés es va celebrar a Lleó, del 19 al 26 de juliol de 2026, amb el tema «Pau i guerres. Aniversari de la Guerra Civil espanyola».
1927: la FAI es funda en una platja de València
Ací convé separar el que se sap del que no. La Federació Anarquista Ibèrica es va fundar els dies 25 i 26 de juliol de 1927 en una platja de València —no se sap del cert quina: segons la versió, el Cabanyal, la Malva-rosa, el Saler o el Tremolar—.
No consta que en aquella reunió es parlara d’esperanto. El que sí que diu la dada és una altra cosa, i no és poc: en els mateixos anys i en la mateixa ciutat estaven passant les dos històries, la llibertària i l’esperantista obrera. Set anys després es creuarien.
1931: el Grup Obrer Esperantista de València
En 1931 apareix a València el Grup Obrer Esperantista —en els papers de 1936, Grup Laborista Esperantista—, lligat a SAT, que entenia la llengua internacional com una ferramenta de la classe obrera. El va impulsar Luis Hernández Lahuerta (València, 1906-1961), a qui algunes fonts anomenen «Hernández Huertas». I el seu primer president va ser el cartellista Manuel Monleón, que en 1933 va publicar Un idioma para el mundo proletario: el esperanto.
Està contat amb més detall en la nostra pròpia història del grup: Història de l’esperanto a València.
1934: el primer congrés internacional de SAT a l’Estat va ser ací
És el punt més alt d’esta història. L’1 de gener de 1934 la seu oficial de la Confederació Espanyola d’Esperanto va passar a estar a València, al carrer de la Sang, número 9. I del 3 al 8 d’agost d’eixe mateix any la ciutat va acollir el 14é Congrés Internacional de SAT, amb 432 persones inscrites, de les quals en van assistir 372, arribades de tretze països: el primer de SAT que es celebrava a l’Estat.
El comité local el va presidir Luis Hernández Lahuerta, amb vint-i-huit anys. I el cartell el va fer Manuel Monleón: la litografia es conserva hui al Museu Reina Sofia.
Quasi quatre-centes persones arribades de tretze països a la València de 1934, parlant entre elles en una llengua que cap tenia com a materna. Va passar ací, i quasi ningú ho conta.
1936: València i Barcelona publiquen en esperanto
Amb la guerra, l’esperanto obrer va passar de ser una ferramenta de formació a ser una ferramenta d’informació internacional. Era, senzillament, la manera que allò que passava ací es llegira fora sense dependre de la premsa estrangera.
- A València, des de novembre de 1936, el Grup Laborista Esperantista edita Popola Fronto —«Front Popular»—, un butlletí en esperanto per a contar fora la posició del govern republicà. El redactor en cap era Hernández Lahuerta, que a més l’il·lustrava. La premsa obrera d’altres països en reproduïa els textos, va arribar a tindre una edició en neerlandés i del número 10 se’n van tirar 5.000 exemplars. En acabar la guerra, Hernández Lahuerta va anar a la presó.
- A Barcelona, des de juliol de 1936 —el primer número és del dia 25—, ix l’Informa Bulteno de la CNT-FAI, un setmanari que redactava ILES —Ibera Ligo de Esperantistaj Senŝtatanoj, la Lliga Ibèrica d’Esperantistes sense Estat—.
- La ràdio de la CNT-FAI, també a Barcelona, emetia en esperanto tres vegades per setmana.
Eixe fil es va tallar en 1939 i no l’ha tornat a agafar ningú del tot.
El que continua viu
No tot es va quedar en el passat. Dins del sindicalisme d’hui l’esperanto continua apareixent cada cert temps:
| L’exposició confederal | La CGT de Catalunya va muntar una exposició dedicada a l’esperanto. Rojo y Negro ho va contar al desembre de 2012 en l’article La lengua como liberación: el esperanto, que es conserva a Bitoteko, l’arxiu digital de la Federació Espanyola d’Esperanto. |
| Rojo y Negro | El periòdic de la CGT va dedicar al tema una separata sencera en el número 272, d’octubre de 2013. |
| Materiales de Reflexión | La CGT va publicar el quadern Esperanto, lengua internacional y movimiento libertario. |
| SATeH | Esquerra i Esperanto, la branca espanyola de SAT, es va fundar en 2002 després del congrés de SAT a Alacant, i publica llibres propis sobre el moviment obrer esperantista. |
Per què contem això
Perquè l’argument habitual per a aprendre esperanto —que és regular, que és fàcil, que és neutral— es queda curt quan hi ha al davant una història com esta, i part d’ella va passar ací. I perquè d’eixa història quasi no se’n parla: qui viu hui a València no sol saber que a la seua ciutat es van reunir quasi quatre-centes persones de tretze països per a parlar en esperanto, set anys després que la FAI es fundara en una de les seues platges.
Hi ha a més un argument pràctic: amb una gramàtica regular, algú amb torns partits i poc de temps pot arribar a parlar-lo.
Fonts
- Esperanto workers movement — Wikipedia: els grups obrers de 1905-1908, Paco-Libereco, Liberiga Stelo i la fundació de SAT
- Sennacieca Asocio Tutmonda — Wikipedia: Lanti i les xifres de 1929-1930
- Esperanto y anarquismo, de Will Firth — Portal Libertario OACA: el grup d’Estocolm de 1905, Paco-Libereco i Liberiga Stelo
- El esperanto, un idioma para todos, d’Eduardo Vivancos: l’Informa Bulteno, ILES i la ràdio de la CNT-FAI
- Informa Bulteno, número 1 — 25 de juliol de 1936
- Federació Anarquista Ibèrica — Wikipedia: la fundació en una platja de València. Les versions sobre quina, en La conferencia de la fundación de la FAI
- Manuel Monleón — Wikipedia: primer president del Grup Laborista Esperantista i el llibre de 1933. El cartell, al Museu Reina Sofia
- SAT en Hispanio — Wikipedia: SATeH i el congrés d’Alacant
- 99é Congrés de SAT — Lleó, juliol de 2026
- Història de l’esperanto a València — la nostra pròpia història: el Grup Obrer Esperantista, el carrer de la Sang, les xifres del congrés de 1934 i Popola Fronto
Aquesta entrada encara no té cap comentari. Sigues la primera persona a comentar-la des del fedivers.