500.000 contra 10.000: com pot proposar una llei la ciutadania

Quantes signatures calen, qui pot signar, quant de temps hi ha i què no es pot tocar en una ILP, al Congrés i a Les Corts Valencianes.

En curt: la gent pot portar una llei al parlament sense passar per cap partit. És la iniciativa legislativa popular, la ILP. Al Congrés calen 500.000 signatures en nou mesos; a Les Corts Valencianes, 10.000 en huit.

La ILP al Congrés

La regula la Llei orgànica 3/1984, modificada per última vegada en 2015.

  • Qui pot signar: les persones de nacionalitat espanyola, majors d’edat i inscrites en el cens electoral (art. 1).
  • Quantes signatures: 500.000 (Constitució, art. 87.3).
  • El que no pot tocar (art. 2): el que va per llei orgànica, els impostos, els tractats internacionals, l’indult, la planificació econòmica i els pressupostos.

Els passos

  1. Una Comissió Promotora presenta la iniciativa a la Mesa del Congrés, que en quinze dies l’admet o no (art. 5). La pot rebutjar si toca un tema prohibit, si barreja temes que no tenen res a vore, si ja n’hi ha una altra sobre el mateix en marxa o si en la mateixa legislatura ja se n’ha presentat una d’igual. Si no l’admet, es pot recórrer al Tribunal Constitucional (art. 6).
  2. Nou mesos per a arreplegar les signatures, i tres més si la Mesa veu causa major. Si no arriben, caduca (art. 7). Es pot signar en paper o amb signatura electrònica (art. 7.4).
  3. En paper, cada signatura s’ha de donar per bona davant notaria, el secretariat del jutjat o de l’ajuntament, o una persona fedatària que nomena la Comissió (art. 9 i 10).
  4. L’Oficina del Cens Electoral comprova que qui signa existix i pot signar, i la Junta Electoral Central fa el recompte final (art. 11 i 12).
  5. Amb les signatures bones, el Ple ha de decidir si la tramita —la presa en consideració— en sis mesos com a molt (art. 13.1). Abans, una persona de la Comissió l’explica en la comissió del tema; en el Ple no parla (art. 13.2).
  6. Si es dissolen les Corts, la ILP no cau: la Mesa decidix des de quin pas torna a començar (art. 14).

Els diners: si la ILP arriba a tramitar-se, l’Estat torna a la Comissió el que ha gastat en difusió i signatures, si ho justifica, fins a 300.000 euros, que pugen cada any amb l’IPC (art. 15).

La ILP a Les Corts Valencianes

La regula la Llei 10/2017. Comparada amb la del Congrés:

CongrésLes Corts Valencianes
Signatures500.00010.000 (art. 8.3)
Qui signaMajoria d’edat, nacionalitat espanyola i censMajoria d’edat, empadronament en la Comunitat i, a més, nacionalitat espanyola i cens, o ser de la UE, Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa (art. 2)
Termini9 mesos + 38 mesos + 2 (art. 8.4 i 8.5)
El que no pot tocarLlei orgànica, impostos, tractats, indult, pressupostosEl que no és de la Generalitat, impostos i pressupostos, el desplegament dels títols I, II, III i VIII de l’Estatut i la seua reforma (art. 4)
Quan decidix el Ple si la tramitaEn sis mesos com a moltDins dels quatre períodes de sessions següents (art. 16.2)
DinersFins a 300.000 eurosFins a 18.000 euros (art. 19.2)

I es pot tancar abans: si la Comissió ja té les 10.000, pot demanar que es tanque el termini (art. 8.6). Tampoc cau si es dissolen Les Corts (art. 17). I, una vegada presa en consideració, no admet esmenes a la totalitat (art. 16.3).

Quina toca, la de Madrid o la de València?

La del parlament que pot fer eixa llei. Si el tema és de la Generalitat, la valenciana demana cinquanta vegades menys signatures. Si és de l’Estat, només val la del Congrés.

En resum

  • Al Congrés: 500.000 signatures en nou mesos, i ni impostos ni lleis orgàniques.
  • A Les Corts Valencianes: 10.000 en huit mesos, i només el que és de la Generalitat.
  • En les dues, la ILP no cau si es dissol el parlament.

Fonts

Totes consultades el 3 de novembre de 2026.

Llegir en: