Abril de 1978: dos alumnes de la Universitat Laboral de Cheste mecanografien vint pàgines en esperanto, i en una d’elles pregunten als seus companys què els pareix la llengua
L’abril de 1978 va eixir a la Universitat Laboral de Cheste el primer —i, pel que sembla, únic— número de Zodiako. Internacia Esperanta Revuo: vint pàgines mecanografiades, amb els títols i els dibuixos fets a mà, escrites pels alumnes del curs d’esperanto que hi donava Félix Navarro Clemente. El que la fa valuosa no és la seua qualitat literària, que és la que es pot esperar de qui encara està aprenent, sinó una pàgina concreta: una enquesta on els alumnes responen, en esperanto, què és per a ells la llengua que estan estudiant. És el testimoni directe més antic que tenim d’aquell curs, i les respostes no són totes entusiastes.
Portada del primer número de Zodiako (abril de 1978), amb la roda del zodíac dibuixada a mà i, al centre, l'adreça de la redacció: «Labora Universitato, Kolegio MEVO, ĉambro n-ro 5, Cheste (Valencio), Hispanio».
Qui la va fer
Els crèdits són escarits i no deixen dubte. Com a direktoroj i com a redakta komitato hi figuren els mateixos dos noms, José E. Hernández Sánchez i José J. Mateo Tolosa, que també consten com a redacció i administració. L’adreça és «Kolegio MEVO, ĉambro n-ro 5, Cheste (Valencio)» i, al peu, «Presita en Centro Orientación Universidades Laborales».
Félix Navarro Clemente hi apareix en una línia a part, al final del full, com a «Esperanta profesoro», amb la seua adreça particular de València —Calixto III, 36—. No consta com a director ni com a redactor: la revista es presenta com a cosa dels alumnes.
Els crèdits del número, amb els dos directors, l'adreça de la redacció al col·legi Mevo i, al peu, Félix Navarro Clemente com a «Esperanta profesoro».
L’adreça mereix una explicació, perquè no és la d’una redacció sinó la d’una habitació. La mateixa revista conta que els vint-i-quatre col·legis residència del complex duien noms d’animals i de plantes agrupats per allotjaments: peixos el primer (Tinuo, Palemono, Ŝarko, Angilo, Salmo, Barbio), aus el segon —i ahí està Mevo, ‘gavina’—, plantes el tercer i mamífers el quart. La redacció de Zodiako era, literalment, el quarto número 5 de la residència on dormien els seus dos directors.
L’enquesta: què en pensaven els alumnes
La pàgina 2 planteja dues preguntes —«Kio estas Esperanto?» i «Kion vi opinias pri ĝi?»— i alinea les respostes en parelles, separades per punts suspensius, sense firma. Se’n conten huit.
La pàgina de l'enquesta, amb les dues preguntes i les respostes dels alumnes.
Unes quantes són el que s’esperaria d’un full fet dins d’un curs: «Ĝi estas komuna lingvo per kiu oni komprenas nin pli bone» —és una llengua comuna amb la qual ens entenen millor—, o «Esperanto devus esti la dua idiomo de la tuta mondo».
Però n’hi ha unes altres que no fan propaganda:
«Ĝi estas bona lingvo. Tamen ĝi ne estas tre konata.» (És una bona llengua. Tanmateix, no és molt coneguda.)
«Ni devas koni ĝin kvankam ĝi ne estas oficiala.» (L’hem de conéixer encara que no siga oficial.)
Que dos alumnes de tretze o catorze anys, en la revista del seu propi curs, contesten que la llengua que estudien «no és molt coneguda» i «no és oficial» diu prou de com la veien: com una cosa bona però minoritària, no com la llengua del futur. Cap de les dues frases hauria fet falta en un full de propaganda, i ahí estan.
També n’hi ha una que expressa el somni màxim del moviment amb candidesa d’escolar: «Kun ĝi ni ne bezonis lerni alian lingvon» —amb ella no ens hauria fet falta aprendre cap altra llengua.
L’esperanto de les respostes és insegur i té errades de gramàtica, algunes repetides pàgina rere pàgina; les citem tal com estan escrites.
La Universitat Laboral contada des de dins
La pàgina 3 és un article firmat per un alumne sobre el centre on estudia, i val per tot un informe. Diu que a Cheste s’estudia gratis amb beca, que hi arriben xics de tota Espanya i que és «la més gran del país», amb vint-i-quatre col·legis i allotjament per a 6.000 alumnes.
La pàgina sobre la Universitat Laboral, amb el segell del Centro de Orientación de Universidades Laborales.
I aclarix una cosa que els documents administratius no diuen tan clar:
«Ĉe tiu ĉi Universitato nur studas gelernantoj de la 6ª, 7ª kaj 8ª kursoj de Generala Baza Edukado kaj de B.U.P. La gelernantoj de B.U.P. estas eksteruloj.» (En esta Universitat només estudien alumnes de 6é, 7é i 8é d’EGB i de BUP. Els de BUP són externs.)
Els interns, per tant, eren xiquets d’entre onze i catorze anys. Els que van fer Zodiako eren això: alumnes de segona etapa d’EGB, o poc majors.
L’article acaba amb una frase que situa qui escriu: «En ĉi tiu tago en kiu mi skribas la artikolon mi jam pasis la «EKVADORON» de mia restado» —el dia que escric este article ja he passat l’equador de la meua estada.
Què més hi ha dins
La resta del número és el que es fa en una classe: exercicis convertits en pàgines.
Hi ha redaccions de ciències naturals traduïdes —el conill, l’esparver—, la faula de la llebre i la tortuga amb la seua moral, un poema sobre l’amistat, acudits, un truc de màgia amb una taula de números, mots encreuats, una sopa de lletres i les solucions al final. Hi ha una pàgina sobre Salamanca dins d’una sèrie titulada «Hispanaj provincoj».
Dues coses destaquen sobre la resta.
La primera és una pàgina sencera dedicada a Martin Luther King, presentat com el «pastor protestant que va defendre els drets dels negres», amb un relat de la segregació als autobusos i a les esglésies, de les manifestacions no violentes, de Gandhi i de l’assassinat de Kennedy. Porta dates equivocades —diu que King va morir el 4 d’abril de 1967, quan va ser el 1968— però el tema, en un centre escolar espanyol de 1978, no és trivial.
La segona és una cançó popular basca traduïda a l’esperanto amb la partitura copiada a mà: «Mi de Santurco Bilbaon venas laŭ longe la randon», és a dir, «Desde Santurce a Bilbao vengo por toda la orilla». Qui conega les partitures que Félix Navarro Clemente copiava a mà, amb lletra gòtica, per al butlletí Valencia Luno reconeixerà d’on ve el costum.
La cançó de la sardinera de Santurce, traduïda a l'esperanto i amb la partitura copiada a mà.
I, a la secció d’humor, un acudit que només fa gràcia a qui estudia la llengua: un home posa a la seua barraca de fira el rètol «EL CANARI PARLA ESPERANTO», cobra l’entrada a deu persones, i quan li pregunta a l’ocell si vol un cigar o una pipa, l’animal contesta «pip, pip». «La akuzativon ankoraŭ ne lernis la kanario» —l’acusatiu encara no se l’ha aprés, el canari.
Les onze avantatges: la propaganda de 1978
La pàgina 1 explica què és l’esperanto i enumera onze avantatges d’aprendre’l. La llista mescla tres coses distintes: propietats de la llengua (servix per a conéixer millor la gramàtica de qualsevol idioma, és una bona base per a aprendre’n d’altres), possibilitats que oferia la comunitat (fer amics, cartejar-se, assistir als congressos, conéixer altres països) i arguments d’autoritat sobre el moviment (els «més de 4.000 delegats en 84 països» i les relacions consultives amb la UNESCO).
Abans de la llista fa tres afirmacions que convé mirar amb calma:
«Li esta tiel facila ke je 30 horoj oni povos lerni ĝin. Ĝia gramatiko konsistas el 16 reguloj sen escepcioj. Estas pruvita ke en tri monatoj oni akiras la saman resultaton ke se oni studas alian lingvon dum 3 aŭ 4 jarojn.» (És tan fàcil que en 30 hores es pot aprendre. La seua gramàtica consta de 16 regles sense excepcions. Està demostrat que en tres mesos s’obté el mateix resultat que estudiant una altra llengua durant 3 o 4 anys.)
Les setze regles existixen: són la gramàtica breu del Fundamento de Esperanto. Ara bé, són la base del sistema, no l’inventari complet del que cal saber per a usar la llengua, i presentar-les com si ho foren és el que convertix una dada certa en un reclam.
Les altres dues afirmacions són d’una altra classe. «Trenta hores» i «tres mesos equivalen a tres o quatre anys» són xifres rodones sense font: la revista diu «està demostrat» i no diu per qui. Que l’esperanto té una morfologia molt més regular que les llengües que aquells alumnes estudiaven al mateix centre és defensable; que això es traduïsca en eixes proporcions exactes és una altra cosa, i el full no aporta res per a sostindre-ho.
L’última avantatge té una imprecisió que val la pena assenyalar, perquè es repetix encara: «Esperanto estas en konsultaj rilatoj kun UNESKO». Una llengua no manté relacions consultives amb res. Qui les té és la Universala Esperanto-Asocio, l’associació. El mateix passa amb els «4.000 delegats en 84 països», que són la xarxa d’eixa associació i no una propietat de l’idioma. És una confusió freqüent, i ací la trobem mecanografiada per uns xiquets que la van copiar d’on la van llegir.
El curs que hi havia darrere
Zodiako no ix del no-res. El número de març-abril de 1978 de la revista Horizonto —el mes just anterior— publicava una nota titulada «Sukcesa kurso de Esperanto»:
«Ĉe la Labora Universitato de Cheste, pli ol 300 junuloj el pluraj hispanaj regionoj, lernas Esperanton. Gvidas la kurson S-ro Fèlix Navarro, instruisto apartenanta al la Esperanto-Grupo de Valencia.» (A la Universitat Laboral de Cheste, més de 300 joves de diverses regions espanyoles aprenen esperanto. Dirigix el curs el senyor Fèlix Navarro, mestre pertanyent al Grup Esperanto de València.)
La nota parla del curs com de «tiu nova kurso», un curs nou. Zodiako és, doncs, dels primers mesos de l’experiència.
El Boletín de la Federació concreta com funcionava. En un número de finals de 1979 informa que Navarro donava a Cheste tres cursos paral·lels, dimarts i dijous de tres a sis de la vesprada, amb més de 300 alumnes, i diu d’on trau la informació: del diari Levante i d’una carta del mateix Grup de València. Un número de principis de 1980 repetix la xifra: «300 alumnes de tots els punts cardinals de la península».
La revista es va notar fora. En un altre número del Boletín, un informe de la secció espanyola de la lliga de mestres esperantistes subratlla «la faena de Félix Navarro a la Universitat Laboral de Cheste i la seua revista «Zodiako»». És, de moment, l’única menció de Zodiako que hem trobat a la premsa esperantista de l’època.
Eixe mateix número dona una altra dada que situa Cheste al mapa: el 12 de maig de 1978, un mes després d’eixir la revista, la Universitat Laboral va acollir una trobada d’esperantistes de la regió valenciana, amb assistents de València i de Catalunya.
Dos esperantismes a Xest
L’esperantisme de Xest se sol associar a Francisco Máñez i al grup Lum-Radio. Zodiako recorda que als anys setanta n’hi havia un altre focus, dins de la Universitat Laboral, amb professor i alumnat propis.
I que la cosa va durar. El llibre del 47é Congrés Espanyol d’Esperanto, celebrat a Madrid el 1987, llista en el seu directori dos grups distints al mateix poble:
- Grupo Esperanto «Zamenhof». Universidad Laboral. 46380 Cheste (Valencia).
- Grupo Esperanto «Lumradio». c/ Antonio Machado, 6. 46380 Cheste (Valencia).
No hem trobat cap document que demostre que el grup Zamenhof de 1987 siga la continuació organitzativa dels alumnes que van fer Zodiako nou anys abans. El que sí que es pot afirmar és que l’esperantisme de la Universitat Laboral va ser un focus propi, diferenciat del grup del poble, i que encara ho era a finals dels huitanta.
Què no sabem
De José E. Hernández Sánchez i José J. Mateo Tolosa no hem pogut documentar cap activitat esperantista posterior. Això no vol dir que abandonaren la llengua: vol dir que els seus noms no tornen a aparéixer de manera identificable en la documentació que hem pogut consultar.
Tampoc sabem qui va escriure els textos sense firma, que són quasi tots, ni si es va arribar a preparar un segon número. El catàleg bibliogràfic que registra la revista apunta que probablement només en va eixir un.
Fonts: Zodiako. Internacia Esperanta Revuo, núm. 1, abril de 1978, 20 pàgines, exemplar digitalitzat consultat en la fitxa i els escanejos de BitArkivo (referència BPEAPE núm. 14127; la fitxa atribuïx la informació del registre a Ana Maria Molera). «Sukcesa kurso de Esperanto», Horizonto, any III, núm. 14, març-abril de 1978, p. 35. Boletín de la Federación Española de Esperanto núms. 225 (1978; informe de la secció espanyola de la LL.E.I. firmat per F. Zaragoza Ruiz, i notícia de la trobada del 12 de maig a Cheste), 235 (finals de 1979) i 237 (principis de 1980). 47.a Hispana Kongreso de Esperanto, Madrid, 1987, directori d’organitzacions, entrades 65 i 66. Les traduccions al valencià són nostres; les citacions en esperanto reproduïxen l’original amb les seues errades.
Vegeu també
Esperanto en Cheste, web documental sobre la tradició esperantista de Xest: la cronologia, els noms i la documentació arreplegada fins ara. No és el web oficial del grup Lum-Radio de Xest.
Entrada incorporada retrospectivament l’11 de setembre de 2026. La data de l’entrada correspon al document original.
Llegir en:
Aquesta entrada encara no té cap comentari. Sigues la primera persona a comentar-la des del fedivers.