L’octubre de 2001, una associació membre de la Federació Espanyola d’Esperanto va votar adherir-se a una entitat que es diu Ciutat i té Carta Constitucional, Parlament, Senat, cònsol i tribunal. Huit anys després, la junta de la HEF declarava per escrit que no tenia «cap relació ni contacte oficial» amb ella «ni pensa tindre’n en el futur». Tot el que va passar entremig està imprés en el butlletí de la mateixa federació.
Pàgina 3 del Boletín de la Hispana Esperanto-Federacio núm. 389, amb l'acta de la junta del 19 de setembre de 2009. La secció «2. Problemo kun la Civito kaj oficiala deklaro de la Estraro» conté els tres punts de la declaració.
L’acta de la junta de la HEF del 19 de setembre de 2009, amb la declaració sobre la Civito en tres punts.
És una història menuda, i eixa és bona part de la gràcia: un vocabulari d’estat —cònsol, senadors, Kortumo, ciutadania— aplicat a un cens que es compta per centenars, i la seua petjada espanyola cabent en un grapat de pàgines d’un butlletí. Però està tota documentada, i ningú l’ha contada.
Què és la Civito
L’Esperanta Civito és la institucionalització del raŭmisme —la idea que la comunitat esperantista és una minoria lingüística en diàspora i no un moviment en marxa cap a una victòria final—. El Pacte que la funda es va llançar el 10 d’agost de 1998; la Civito es va constituir el 2 de juny de 2001 a Sabloneto (Sabbioneta, Itàlia). El primer cònsol va ser el sociòleg polonés Walter Żelazny; el primer vicecònsol, Ljubomir Trifonĉovski; els senadors van jurar la Constitució a Le Locle el 23 de febrer de 2002. El nucli que la va impulsar és el de la revista Literatura Foiro i la seua cooperativa, i des de 1996 també el periòdic Heroldo de Esperanto.
Això és el que ja està escrit i es pot llegir en molts llocs. El que ve a continuació, no.
Octubre de 2001: Màlaga vota adherir-s’hi
Quatre mesos després de la fundació, l’assemblea general de la Andaluzia Esperanto-Unuiĝo —associació andalusa, membre de la HEF— es va convocar per al 13 d’octubre de 2001 al Centro Cívico de Màlaga. El punt 9 de l’orde del dia, publicat en el Boletín núm. 352, deia:
- Propono por aliĝo al Esperanta Civito.
L’acta, publicada dos mesos després en el núm. 353 i firmada per José María Rodríguez, ho despatxa en dos línies entre la loteria de Nadal i el servici d’informació per internet:
Oni voĉdonis pri la propono aligi la asocion al la nova Esperanta Civito. Oni aprobis la proponon.
«Es va votar la proposta d’adherir l’associació a la nova Esperanta Civito. Es va aprovar la proposta.»
Pàgina 7 del Boletín núm. 353, secció «Niaj Grupoj kaj Asocioj». L'acta de l'assemblea de la Andaluzia Esperanto-Unuiĝo del 13 d'octubre de 2001, amb els nou punts numerats; el huité és el de l'adhesió a la Civito.
L’acta de l’assemblea andalusa del 13 d’octubre de 2001, en el Boletín núm. 353. L’adhesió és el punt 8 de l’acta —era el 9 de l’orde del dia—, entre la loteria de Nadal i el servici d’informació per internet.
En la llista d’entitats adherides al Pacte que la mateixa Civito donava anys després —a data de 27 d’octubre de 2003— la Andaluzia Esperanto-Unuiĝo hi figura com l’única entitat espanyola.
2002: «¿i tindrem dos ciutadanies?»
La reacció no va tardar. En el núm. 356 (maig-juny de 2002), Salvador Aragay firma un article titulat «Esperantio kaj Esperantujo» que arranca reconeixent que els esperantistes usen eixes paraules per a dir «el país ideal dels esperantistes», i continua amb una llista del vocabulari nou que li resulta desconcertant —«identeca kolektivo, komuna vivostilo, neŭtrala teritorio, propra normaro, nacia identeco […] nova civitaneco»— per a acabar amb dos preguntes directes:
Ĉu la lernado, instruado, korespondado, verkado aŭ simpla uzado de Esperanto, rajtigas homon alpreni alian civitanecon? Ĉu la esperantistoj posedos du civitanecojn, unu ligitan al sia naskiĝlando kaj alian devenantan el ilia esperantisteco?
«¿Aprendre, ensenyar, mantindre correspondència, escriure o simplement usar l’esperanto dona dret a adoptar una altra ciutadania? ¿Els esperantistes tindran dos ciutadanies, una lligada al seu país de naixement i una altra que ve del seu esperantisme?»
Al costat mateix, un requadre pres d’Heroldo de Esperanto informa, sense comentari, de qui és el cònsol, qui el vicecònsol i quan van jurar els senadors.
Desembre de 2002: dos articles i una paella
El 15 de desembre de 2002, tretze esperantistes d’Alacant i Múrcia es van reunir en el restaurant Laura per a menjar una paella. Com cada any des de feia quatre, van entregar el seu «Premio Tago de Zamenhof», i eixa vegada va ser doble: els dos textos premiats van ser «La Esperanta Civito», de Marie-France Conde Rey, i «Akra Reago», de Jakvo Schram. En van repartir exemplars en esperanto i en castellà, «perquè trobàrem que tots dos mereixen el premi», conta Jesuo de las Heras en el núm. 359.
És el detall que millor mesura l’assumpte: a Espanya, l’any següent a la fundació, la Civito era un tema de sobretaula.
2009: quatre pàgines, una carta i una rèplica
Set anys més tard la discussió es va tornar seriosa i va ocupar tres números seguits.
En el núm. 386 (gener-març de 2009), Andrés Martín firma quatre pàgines que presenten la Civito com «la konsekvenca realigo de raŭmismo, unika pro sia institucia karaktero» —la realització conseqüent del raŭmisme, única pel seu caràcter institucional— amb la cronologia, l’estructura federal, la llista d’entitats adherides i la documentació bàsica.
En el núm. 388 (juliol-setembre de 2009) contesta Jorge Camacho amb una carta que qualifica el raŭmisme de «pseŭdoideologio», descriu la Civito com una imitació formal d’estat —«iom tro da instancoj» per a uns quants centenars d’adeptes— i acaba assenyalant que l’autor de l’article era membre del Kortumo, el tribunal de la Civito.
Immediatament davall, i en el mateix número, respon Ángel Arquillos López, que era alhora redactor en cap del Boletín i president de la Andaluzia Esperanto-Unuiĝo. Diu que la seua associació es va adherir al Pacte «libere kaj spontane», que ho recomana a altres societats espanyoles, i enumera què n’ha tret: visibilitat internacional, sessions d’examen i un curs per correspondència amb el Kultura Centro Esperantista, contactes públics, el projecte d’una Casa de l’Esperanto a Andalusia i col·laboració amb una societat de Burundi. Tanca dient que de la Civito «neniam venis eĉ minimuma malafablaĵo kontraŭ HEF» —mai no ha vingut ni la mínima descortesia contra la HEF.
19 de setembre de 2009: la declaració
Eixe estiu, del 2 al 5 de juliol de 2009, el 68é Congrés Espanyol d’Esperanto es va celebrar a Màlaga. L’acta de la junta de la HEF del 19 de setembre de 2009, publicada en el núm. 389, obri l’apartat segon així: «Ĉar evidentiĝas finfine problemoj pro la partoprenado en Malago de homoj apartenantaj al la Civito, la Estraro decidas fari la jenan deklaron» —com que finalment es fan evidents problemes per la participació a Màlaga de persones pertanyents a la Civito, la junta decidix fer la declaració següent:
La Estraro de la Hispana Esperanto Federacio deklaras, ke HEF havas neniun oficialan rilaton aŭ kontakton kun la Esperanta Civito, kaj ne intencas havi ilin estonte.
La Esperanta Civito reprezentas ekskluzive siajn proprajn membrojn. HEF agnoskas al la Esperanta Civito neniun rajton paroli nome de, aŭ reprezenti la esperantistaron, krom siajn proprajn membrojn.
HEF estas la landa asocio de UEA en Hispanio. Tial, HEF defendas kaj defendos la interesojn kaj agadon de UEA.
«1) La junta de la Federació Espanyola d’Esperanto declara que la HEF no té cap relació ni contacte oficial amb l’Esperanta Civito, i no pensa tindre’n en el futur. 2) L’Esperanta Civito representa exclusivament els seus propis membres. La HEF no li reconeix cap dret a parlar en nom de l’esperantisme ni a representar-lo, fora dels seus propis membres. 3) La HEF és l’associació nacional de la UEA a Espanya. Per això la HEF defén i defendrà els interessos i l’activitat de la UEA.»
El tercer punt continua fixant que la HEF només reconeixerà els exàmens de la UEA i d’ILEI.
I unes línies més avall, en la mateixa acta:
La Estraro akceptas la demision de Ángel, okazinta ĵus antaŭ la hodiaŭa kunsido kaj provokita, laŭ Ángel, por la punkto de la tagordo rilate al la deklaro de HEF pri la Esperanta Civito. La estraro bedaŭras la miskomprenon inter li kaj la aliaj estraranoj, afero pri kiu la estraro sendos leteron al Ángel.
«La junta accepta la dimissió d’Ángel, ocorreguda just abans de la reunió d’avui i provocada, segons Ángel, pel punt de l’orde del dia relatiu a la declaració de la HEF sobre l’Esperanta Civito. La junta lamenta el malentés entre ell i els altres membres de la junta, assumpte sobre el qual li enviarà una carta.»
L’acta la firma el secretari Félix Jiménez Lobo. El motiu de la dimissió, doncs, no és una deducció nostra: és el que l’acta atribuïx al mateix Arquillos. La junta, per la seua banda, ho qualifica de malentés.
La carta que va tancar el fil
El mateix número 389 s’obri amb una segona carta de Camacho, titulada «Cenzurema redaktisto» —redactor censor—, que acusa Arquillos d’haver censurat la primera: diu que li van canviar el títol —d’«Ekstravaganca «Civito»» a «Letero al la redakcio»— sense consultar-lo, que li van llevar tres enllaços que ell havia demanat expressament de mantindre, i que li van afegir un text de resposta que, segons ell, «laŭ la enhavo kaj stilo plej probable» havia escrit Perla Martinelli o Giorgio Silfer. La resposta a què es referix anava firmada per Arquillos; l’atribució a Martinelli o Silfer és una conjectura de Camacho, i ell mateix la marca com a tal.
Convé dir també què fa el butlletí ací: publicar l’acusació de censura contra el seu redactor en cap anterior, en la primera pàgina del número següent, ja amb l’equip nou.
Després d’això, la Civito no torna a eixir en el butlletí de la federació.
Què en queda
Per ací, poca cosa. Valencia Luno havia pres partit sense dir-ho l’octubre de 1998, quan va reproduir sencera en la pàgina 12 del número 47 la declaració amb què Gian Carlo Fighiera li llevava Heroldo de Esperanto a la redacció raŭmista, i que descriu els raŭmistes com «un grup xicotet i tendenciós, quasi només europeu». Fora d’això, la petjada valenciana és una menció de passada.
La traça més duradora és una altra, i no és espanyola: els cinc membres del comité de FEM, la revista feminista en esperanto de 2007, eren senadors de la Civito. Ho contem a «Una revista feminista en esperanto».
Vegeu també
- «Finvenkisme i raŭmisme: la victòria final o la comunitat», la discussió doctrinal de la qual ix la Civito.
- «La llengua zombi», sobre Jorge Camacho i el debat que va obrir en 2013.
- «Una revista feminista en esperanto», on tornen a eixir els senadors de la Civito.
Fonts
- Hispana Esperanto-Federacio, Boletín: núm. 352 (setembre-octubre de 2001), p. 8, orde del dia de l’assemblea de la Andaluzia Esperanto-Unuiĝo; núm. 353 (novembre-desembre de 2001), p. 7, acta de l’assemblea, firmada per José María Rodríguez; núm. 356 (maig-juny de 2002), p. 29, «Esperantio kaj Esperantujo», de Salvador Aragay; núm. 359 (gener-febrer de 2003), crònica del Dia de Zamenhof d’Alacant i Múrcia, de Jesuo de las Heras; núm. 386 (gener-març de 2009), «Esperanta Civito», d’Andrés Martín; núm. 388 (juliol-setembre de 2009), carta de Jorge Camacho i resposta d’Ángel Arquillos López; núm. 389, p. 2-3, «Cenzurema redaktisto», segona carta de Jorge Camacho, i acta de la junta del 19 de setembre de 2009, firmada pel secretari Félix Jiménez Lobo.
- Pakto por la Esperanta Civito (1998) i Konstitucia Ĉarto (2001), en el lloc de la Civito.
- Valencia Luno núm. 47 (octubre de 1998), p. 12: «HEROLDO REIROS AL SIA LEGITIMA POSEDANTO», declaració de Gian Carlo Fighiera. Facsímil a Internet Archive i transcripció completa.
Llegir en:
Aquesta entrada encara no té cap comentari. Sigues la primera persona a comentar-la des del fedivers.