1.411 registres d’esperanto a la plaça de Magúncia: la biblioteca que va tornar del soterrani

El fons esperantista de la Biblioteca Històrica i l’Hemeroteca Municipal de València té signatura pròpia, 930 monografies i 480 capçaleres de revistes de mig món. 258 porten el segell del Grup d’Esperanto de València

**A la plaça de Magúncia, 1 —l’edifici que al barri es coneix com «Tres Forques»— hi ha catalogats 1.411 registres d’esperanto: 930 monografies a la Biblioteca Històrica —913 amb signatura pròpia, E/— i 480 capçaleres de publicacions periòdiques a l’Hemeroteca. 958 dels 1.191 registres datats són anteriors a 1930.

258 d’eixes fitxes porten escrita, pel catalogador municipal, la nota «Sello del grupo esperantista de Valencia». No ho diem nosaltres: consta al catàleg de l’Ajuntament. És la biblioteca del moviment esperantista valencià, la que va desaparéixer durant la Guerra Civil i va tornar a aparéixer, dècades després, dins de caixes velles en un soterrani de l’Ajuntament de València.

Este article conta què hi ha, com hi va arribar i com es consulta. La llista completa, amb enllaç a cada fitxa del catàleg municipal, està a la pàgina Catàleg: l’esperanto a la plaça de Magúncia.

Què hi ha

El catàleg municipal reparteix el fons en dos meitats, que són dos serveis distints dins del mateix edifici:

Les monografies formen un fons especial amb sigles pròpies, (E), com els de cartells o teatre. Es consulten en sala; no ixen en préstec.

Per dècada d’edició, dels 1.191 registres que porten any a la fitxa:

(N’hi ha un de 1700.) El 80 % del fons datat és d’abans de 1930: exactament els anys en què el grup, fundat en 1903, era una de les societats esperantistes més actives d’Espanya.

L’hemeroteca és la part que costa més de trobar en cap altre lloc. 480 capçaleres, la major part de 1900-1930, d’Algèria, el Perú, Veneçuela, Xile, Guatemala, Mèxic, el Brasil, Bulgària, Bòsnia, Finlàndia, Bohèmia, Bèlgica, el Japó. Entre les valencianes:

• La Suno Hispana, òrgan de la Hispana Societo por la Propagando de la Lingvo Internacia, impresa a la Tipografia Moderna: des del jaro 1, n. 1 (octubre de 1903) fins al n. 96 (1914), i la tercera època completa, n. 80 (1924) al n. 127 (desembre de 1927).
• Boletín [de la] Federación Esperantista Levantina, des del n. 1 (maig de 1914).
• Boletín de la Federación Esperantista Española, editat a València des de 1949 — els anys en què la federació espanyola tenia ací la seu.
• La Korrespondanto, setmanari, des del n. 1 (febrer de 1911).
• El Kongresa bulteno del 1r Congrés d’Esperantistes Ibèrics (València, maig de 1923) i el de 1924.
• Valencia Luno, el nostre butlletí, des de 1982, i Valencia Suno, del 78é Congrés Universal (1993).

Entre les monografies hi ha traduccions a l’esperanto de Cervantes, Benavente, Moratín i Luis de León impreses a València entre 1905 i 1914 —Tipografia Moderna de Miguel Gimeno, Pubul y Morales—, l’Alfabete Esperanta: Gramatiko de 1913, i 26 exemplars dedicats o firmats: un firmat per Ricardo Codorniu, un altre dedicat per Tony J. Guéritte, i dos dedicats expressament «al Grupo esperantista de Valencia» —les Rememoroj de Esperantista d’ADA en traducció japonesa i els Dekdu poetoj de Kálmán Kalocsay.

De la guerra a un soterrani de l’Ajuntament

La font més explícita és una nota d’Augusto Casquero al Boletín de la Federació Espanyola d’Esperanto, n. 355, de març-abril de 2002:

«La libroj, trovitaj en malnovaj skatoloj en kelo de la Valencia Urbodomo, konsistigis la iaman Bibliotekon de la Valencia E-asocio, malaperintan en la Hispana Intercivitana Milito (1936-39). Inter tiu materialo troviĝas unikaĵoj, ne nur libroj, sed muziko, gazetoj…»

«Els llibres, trobats en caixes velles en un soterrani de l’Ajuntament de València, constituïen l’antiga Biblioteca de l’associació esperantista valenciana, desapareguda en la Guerra Civil espanyola (1936-39). Entre eixe material hi ha peces úniques, no sols llibres, sinó música, revistes…»

La nota d'Augusto Casquero al Boletín de la HEF n. 355 (març-abril de 2002), on es diu on van aparéixer els llibres.

Quatre anys abans, el mateix Boletín n. 334 (gener-febrer de 1998) ja ho havia contat en calent:

«La tuta biblioteko de la valencia esperantista movado malaperis en la hispana intercivitana milito, sed antaŭ nelonge la direktorino de la Urba Publika Biblioteko informis la lokajn esperantistojn ke la libroj reaperis post multjara restado en kelo. Temas pri vera trezoro. Pli ol 850 titoloj, de antaŭ la jaro 1936, la plej multo el ili en ege bona stato.»

El que les fonts no diuen és qui va portar els llibres allí, ni quan, ni per què. Diuen «desapareguda en la guerra» i «reapareguda en un soterrani de l’Ajuntament». Que acabaren en dependències municipals admet més d’una explicació, i cap document del que hem vist en tria una. Ho deixem com està: el que consta és el lloc i el buit de dècades.

1997: catalogar-los

El 22 d’octubre de 1997, el cap del Servei d’Acció Cultural de l’Ajuntament, Carlos A. Precioso Estiguín, escriu al secretari del grup, Augusto Casquero. La carta va eixir en facsímil al Valencia Luno n. 44, d’octubre de 1997:

«Por la presente, le comunico con satisfacción la aceptación de la sugerencia de que D°. Florentino Lozano Arroyo, colabore con la Sección de Bibliotecas […] en la catalogación de los fondos bibliográficos en Esperanto con que cuenta la Biblioteca Municipal. […] se tratará, por tanto, de una mera colaboración del Grupo Esperanto de Valencia con este Ayuntamiento, sin que, en ningún caso, pueda generarse a partir de ella relación contractual o administrativa de carácter alguno.»

La postdata remet a Carmen Gómez-Senent, encarregada de la Biblioteca Municipal. Gómez-Senent Martínez, néta de Nicolau Primitiu Gómez Serrano, venia de catalogar la biblioteca del seu avi des de 1979. Va entrar a la Biblioteca Municipal en 1988 i en va ser bibliotecària i cap de la Secció de Biblioteques —vint-i-tres centres pels barris de la ciutat— fins a jubilar-se en 2010; va dirigir la Serrano Morales i després la Central de fons antics, i firma el Catálogo de obras impresas en el siglo XVII de la Biblioteca Municipal de Valencia (Ajuntament de València, 1996). El nostre butlletí escrivia el seu cognom «Gómez Senén»; el document municipal, «Gómez-Senent», i esta és la forma que documenta la seua obra publicada.

En gener de 1998 la faena estava feta. El Valencia Luno n. 45 ho anuncia sota el títol «Esperantista trezoro ĉe la Urba Publika Biblioteko», i acredita Florentino Lozano, la directora, Pascual Pont i Félix Navarro.

Qui va demanar ajuda a qui, no queda clar, i les tres fonts no diuen el mateix. La carta municipal parla de l’«aceptación de la sugerencia» —la iniciativa seria del grup—; el Valencia Luno n. 45 diu que Lozano va fer la faena «laŭ peto de la Direktorino», a petició de la directora; i el Boletín n. 334 escriu que «la estroj de la biblioteko petis helpon de la lokaj esperantistoj». Dos documents contra un.

Una altra via d’entrada: la col·lecció Navarro Cabanes

No tot el fons ve del grup. El llistat oficial de l’Hemeroteca Municipal marca set capçaleres com a procedents de la col·lecció Navarro Cabanes, entre elles el n. 84 de La Suno Hispana (juny de 1913) i la revista Esperanto impresa a València (desembre de 1909 – gener de 1910), més altres de Dresden, Nuremberg, Frankfurt, Londres i el Col·legi de Farmàcia de Toyama, al Japó.

José Navarro Cabanes (Ontinyent, 1875 – València, 1929) va ser periodista i bibliògraf, autor de Prensa Valenciana (1928). La seua col·lecció és un fons tancat de 1.845 títols que està a l’Hemeroteca Municipal i hui només es consulta digitalitzat. És a dir: part del material esperantista valencià va entrar a la casa per la porta d’un col·leccionista de premsa, no per la del moviment.

2024-2025: el fons del grup hi torna

El cercle es tanca vora noranta anys després. Per necessitats econòmiques, el grup va decidir llogar la seu de l’avinguda Peris i Valero: en novembre de 2024 ja s’estava preparant el local per al lloguer, i el tresorer del grup, Iván García, situa el començament de l’arrendament en l’exercici de 2025. El fons bibliogràfic que el grup havia anat reunint des dels anys huitanta havia de trobar lloc.

El destí va ser la mateixa biblioteca. El 28 de novembre de 2024 Luis Salag anunciava al grup que Ramón Diago i Iván García ja treballaven «kun Biblioteko Maguncia» en la distribució dels llibres, i que els exemplars repetits servirien per a formar biblioteques esperantistes en altres ciutats. En agost de 2025 Salag ho resumia així: «Granda parto de nia biblioteko estas en Publika Biblioteko Tres Forques» —una gran part de la nostra biblioteca està a la Biblioteca Pública de Tres Forques.

El 2 de juliol de 2025 el grup hi va organitzar una primera trobada de biblioteques per a ensenyar als visitants estrangers «la 120-jaran kolekton de libroj, revuoj kaj ĵurnaloj de nia Grupo deponitaj en la Publika Biblioteko de Placo de Maguncia».

Les xifres no quadren, i convé dir-ho

Quantes obres són, depén de qui compte i quan:

Cap d’estes xifres és exactament una altra, i no totes mesuren el mateix: 258 són els exemplars on el catalogador va veure el segell, no els que van pertànyer al grup; 913 és tot el que hui té signatura E/, incloent-hi el que ha entrat després. Les publiquem totes amb la seua font en lloc de triar-ne la més rodona.

Com consultar-lo

• Adreça: plaça de Magúncia, 1, 46018 València (L’Olivereta). L’Hemeroteca Municipal hi és des de 1979; la Biblioteca Històrica Municipal passa dels 130.000 volums.
• Catàleg en línia: www.valencia.es/opac, base «Biblioteca. Históricas-Hemeroteca». Cercant esperanto ixen els 1.411 registres.
• Consulta: en sala. Per als originals més delicats convé demanar cita.
• La nostra llista completa, amb enllaç directe a cada fitxa: Catàleg: l’esperanto a la plaça de Magúncia.

Vegeu també

• Biblioteca — la biblioteca del grup i la donació a la Municipal.
• Catàleg: l’esperanto en 108.009 llibres — un altre catàleg del grup, de mencions de l’esperanto en literatura.
• Don Félix Navarro, el mestre que ensenyava esperanto als seus alumnes — un dels catalogadors de 1998.

Fonts

• Catàleg de la Biblioteca Històrica i Hemeroteca Municipal de València, www.valencia.es/opac — consulta de setembre de 2026: 1.411 registres, 930 monografies, 480 publicacions periòdiques i un exemplar a la Serrano Morales.
• Llistat topogràfic d’exemplars i llistat de l’hemeroteca, PDF emesos per la Biblioteca Històrica i Hemeroteca Municipal el 14 de juny de 2023 i tramesos al grup.
• Augusto Casquero, nota «Valencio», Boletín de la Hispana Esperanto-Federacio n. 355, març-abril de 2002, p. 19 — gazetoteko.com/hef/bol355.pdf.
• Boletín de la Hispana Esperanto-Federacio n. 334, gener-febrer de 1998 — gazetoteko.com/hef/bol334.pdf.
• Boletín de la Hispana Esperanto-Federacio n. 335, memòria de 1997 — gazetoteko.com/hef/bol335.pdf.
• Valencia Luno n. 44 (octubre de 1997), facsímil de la carta del Servei d’Acció Cultural de 22 d’octubre de 1997, i n. 45 (gener de 1998), nota «Esperantista trezoro ĉe la Urba Publika Biblioteko» — transcrits ací.
• Hemeroteca Municipal de València i Biblioteca Històrica Municipal, fitxes oficials.
• Carmen Gómez Senent Martínez, Catálogo de obras impresas en el siglo XVII de la Biblioteca Municipal de Valencia, Ajuntament de València, 1996.
• Francesc Pérez Moragón, «Amb Carmen Gómez-Senent: Nicolau Primitiu al fons», eldiario.es, 19 de juny de 2025.
• Missatges al grup de WhatsApp del Grup d’Esperanto de València: Luis Salag (28 de novembre de 2024, 25 de juny i 19 d’agost de 2025) i Iván García (24 de juliol de 2026).