Quan i on: cada dijous a la vesprada, punt de trobada al vestíbul de l’estació del Nord de València. L’hora sol ser les cinc, però pot canviar: escriu-nos a valencia@esperanto.es i t’ho confirmem eixa setmana.
Cada dijous a les cinc de la vesprada un grapat de socis es cita al vestíbul de l’estació del Nord i se’n va a fer un café parlant esperanto. No hi ha ordre del dia, ni acta, ni quota: només la conversa. Funciona així des de 2022 i és, en volum d’hores parlades, l’activitat més constant del grup.
Cartell de la Kafo-Kunveno: cada dijous a la vesprada, a l'estació del Nord de València.
Com funciona
El punt de trobada és fix: el vestíbul de l’estació del Nord, a les cinc. Qui arriba tard o ve de fora va directament al bar. D’allí el grup es mou a peu, en metro o en autobús fins a la cafeteria triada eixa setmana. Al voltant de les set, els que han de tornar a Xest, a Cullera o a Bunyol agafen el tren; els altres solen allargar la vesprada en un segon bar.
Un barri distint cada setmana
La reunió és itinerant per disseny. Cada setmana li toca el barri d’un dels participants, que tria el bar: així la Kafo-Kunveno ha passat pel Carme, per Russafa, per la Rambleta, per la Finca Roja, per l’orxateria de Santa Catalina, per la cafeteria del MUVIM i per la del Palau de la Música. Té una conseqüència que no era l’objectiu però és potser el millor que té: quan a algú li costa desplaçar-se, és la reunió la que va a sa casa. Això és el que es va fer amb Juan Antonio Giménez, «Johano», després de l’operació d’esquena: eixa setmana el café va ser el seu, al seu barri, i l’elecció del lloc va ser seua.
La regla
Es parla esperanto. La paraula que ho diu tot és krokodili: passar-se a la llengua de casa entre esperantistes. Es krokodila, és clar —quan el tema es complica i ningú vol que se’l malentenga—, però la primera hora és en esperanto i la resta, en la llengua que faça falta. Per a molts socis és l’única hora de la setmana en què parlen la llengua en veu alta, i es nota: gent que va arribar amb un curs a mitges hi acaba discutint de política, de trens o de traducció automàtica.
Qui hi passa
En el primer any hi van passar més de vint persones. Alguns són fixos; altres van aparéixer una vegada i es van quedar. També és la porta d’entrada dels visitants: en 2022 hi van vindre Fatma, d’Istanbul, i Gabriel, de Salvador de Bahia, i cada primavera hi baixen els alumnes de l’Esperanto-Plaĝo que Dennis Keefe porta a Cullera —han vingut de la Xina, de Corea i del Japó—, que aprofiten el viatge per a conéixer València amb guies locals que parlen la seua llengua.
I és on tornen els que fa anys que no venien. En setembre de 2022 hi va tornar Pascual Pont Martínez, soci veterà, després de molt de temps sense passar pel grup: va contar que havia sigut fakdelegit de la UEA durant anys i va portar dos articles seus que ningú del grup sabia que existien.
No sempre és un bar
El format serveix per a més coses. Amb l’excusa del café, el grup ha visitat la seu de l’ONCE, les oficines de la Creu Roja —amb visita guiada inclosa—, la Casa del Voluntariat i la llibreria Ramón Llull, premiada eixe any com la millor d’Espanya. En 2024 les Kafo-Kunvenoj van servir també per a preparar sobre el terreny el 82é Congrés Espanyol d’Esperanto: moltes de les excursions del postcongrés es van decidir provant-les un dijous.
Vindre
No cal avisar, ni ser soci, ni saber esperanto: qui l’estiga aprenent hi és igual de benvingut. Si vols vindre un dijous i que algú t’espere a l’estació, escriu-nos a valencia@esperanto.es.
Llegir en:
