Alberto Granados i Ángeles Polo al photocall d’Onda Cero.
Foto: Onda Cero.
Transcripció de l’entrevista (min. 3:46-12:56)
Transcripció automàtica del fragment dedicat a l’esperanto dins del programa, traduïda al valencià; pot contindre alguna imprecisió.
[3:46] Ángeles Polo: Et saludaré d’una manera molt singular que té a veure amb el llenguatge, amb la llengua, que ens contarà el nostre convidat de hui, que és Alberto Granados, que és esperantista, professor d’esperanto, el president de l’associació d’esperanto a la nostra província, i a qui ja salude: bon dia, Alberto.
[4:11] Alberto Granados: Bonan matenon, Angelines.
[4:13] Ángeles Polo: Bonan matenon, Alberto. Bonan matenon, Cristina.
[4:17] Ángeles Polo: Bonan matenon. Havies estudiat durant tot el cap de setmana per a eixa bona pronunciació. Molt bé, quina nota li posem,
[4:24] Alberto Granados: professor? Ui, molt bé, va avançant, progressa adequadament.
[4:28] Ángeles Polo: Progressa adequadament, em pareix genial. Vinga, doncs ja tens el capítol número u de l’esperanto: saps saludar.
[4:33] Ángeles Polo: Val, i jo, com els nostres amics que estem ací escoltant el programa i jo parlant, li pregunte a Alberto. Alberto, què és l’esperanto? En què consistix l’esperanto?
[4:46] Alberto Granados: Doncs mira, l’esperanto són dues coses. En primer lloc és un idioma, però un idioma amb vocació universal, amb vocació que siga una llengua de comunicació internacional. No que substituïsca els idiomes, sinó que la gent parle el seu propi idioma i l’esperanto com per a les relacions internacionals. És un idioma fàcil, fàcil d’aprendre. Diguem que s’aprén moltíssim més ràpid que qualsevol idioma normal, que el francés o que l’anglés o que el castellà, perquè està ple de trucs perquè no existisca cap tipus d’irregularitat. Però a banda de ser un idioma, l’esperanto, com he dit, és una altra cosa, són dues coses. L’esperanto és un instrument, perquè tots els esperantistes, d’una manera o d’una altra, compartim un ideal que la humanitat és una i indivisible, que l’única nació que existix és el planeta Terra, que l’única pàtria nostra és la humanitat, i un sentiment de fraternitat i de gran desig que s’incremente la cooperació internacional i que desapareguen les fronteres. Però no em referisc només a les fronteres que existixen entre els països i els murs, sinó sobretot a les fronteres que existixen dins dels nostres caps. A les fronteres que fan que ens dividim i que diguem que això és el nostre i que això és el d’ací i que allò altre és el de fora i que són altres persones. Nosaltres tenim l’ideal que tota la humanitat és una i que no hem de dividir-la, que l’hem d’unir.
[6:08] Ángeles Polo: Podríem dir que és una llengua integradora.
[6:11] Alberto Granados: Sí, fem tot el possible perquè l’esperanto servisca com a instrument de cooperació internacional i sobretot per a agermanar-nos entre les persones, per a saltar les barreres.
[6:22] Ángeles Polo: Escolta, i qui l’inventa? Quan sorgix? Qui l’idea? Qui el projecta? Conta’ns un poquet.
[6:27] Alberto Granados: Doncs va sorgir a finals del segle XIX quan un metge polonés, Ludwig Zamenhof, vivia en una ciutat on hi havia una autèntica babel lingüística. Hi havia comunitat de russos, de polonesos, d’alemanys, de jueus que parlaven ídix, de lituans, de bielorussos. Cada comunitat vivia per separat. Era molt escassa la comunicació entre les persones de diferents comunitats. I ell va arribar a la conclusió que era molt interessant que, a banda que cadascú parlara el seu idioma, tothom aprenguera un idioma comú fàcil d’aprendre i que es poguera utilitzar per a afavorir la comunicació entre les diverses comunitats.
[7:08] Ángeles Polo: Escolta, i a Terol? L’esperanto, Terol? Terol ha sigut un lloc on hi ha hagut esperantistes anteriorment, en eixe moment quan algú el projecta, l’idea?
[7:20] Alberto Granados: Doncs la realitat és que l’esperanto va arribar molt prompte a Terol, molt abans que a altres ciutats com a Saragossa o com a València, perquè en 1903, ni més ni menys, els escolapis d’Albarrasí van formar el tercer grup esperantista que hi va haver a Espanya. De seguida van crear una sucursal a Terol capital i l’associació de Terol capital la va protagonitzar fonamentalment un gran esperantista que es deia Julio Belenguer. Era un home enormement avançat al seu temps, era un home molt polifacètic que va crear una escola d’esperantistes a Terol i que lamentablement va morir prematurament. A partir de cert moment l’esperanto va començar a afluixar a Terol i podem dir que quasi va desaparéixer amb la guerra civil. Però fa 12 anys, un grup de persones ens vam entestar a ressuscitar l’esperanto a Terol i vam crear una associació que es diu Liberanimo. Liberanimo significa Esperit de Llibertat, i és una associació en la qual realitzem diverses activitats, fem cursets. Un poc hem aconseguit ressuscitar l’esperanto a Terol.
[8:28] Ángeles Polo: Escolta, per als nostres amics que ens estan escoltant i que ara mateix pot despertar-los curiositats, interés, si volen aprendre, estudiar esperanto o sumar-se a esta associació, on, com i quan s’hi poden dirigir?
[8:44] Alberto Granados: Doncs ara mateix les dues vies més interessants: la primera és la UNED. La UNED, la Universitat Nacional d’Educació a Distància, és el seu centre d’idiomes. Té l’esperanto com un idioma més. Ara mateix s’estudien els nivells A2 i B1; el nivell A1 no s’impartix, pel que us deia abans: l’esperanto és més fàcil que qualsevol altre idioma, amb la qual cosa el nivell A1, de lletrejar i familiaritzar-se amb l’idioma i tal, el donem per sabut, tothom té eixos coneixements. Ara mateix s’ha obert la matrícula a la UNED, el termini de matrícula és el 22 d’octubre, i a més m’agrada un poc contar que la UNED i la Federació Espanyola d’Esperanto han arribat a un conveni de col·laboració, de tal manera que els socis de la Federació Espanyola d’Esperanto tenen un descompte de 80 euros en fer la matrícula a la UNED. La segona via que se m’ocorre i que és bo oferir als oients d’Onda Cero són els cursets que fem a Terol. Enguany encara no tenim dissenyat si farem cursets i quan començarem, però qui tinga interés i vulga dirigir-se a nosaltres pot escriure a l’adreça Esperanto Teruel, tot en minúscules i tot junt, esperantoteruel@gmail.com. Si ens envia un correu ens posarem en contacte amb ell ràpidament.
[10:14] Ángeles Polo: Perquè els interessats, doncs ja ho saben, es posen en contacte amb Alberto Granados i encantat de poder formar part d’eixa ensenyança per a qualsevol terolenc que tinga este interés d’aprendre esperanto, amb l’opció també de la UNED damunt de la taula, en la qual, clar, supose que el terolenc no té vincle més enllà del propi coneixement i després poder entrar en la relació amb els alumnes que formen. És a dir, ets professor d’alguna manera a la UNED? Tenen contacte amb tu? O, bé, simplement han de tindre eixa opció directa de les activitats i cursets que realitzeu ací a Terol?
[10:46] Alberto Granados: No, jo no sóc professor a la UNED, jo sóc professor a banda a Terol, en el grup que fem a Terol.
[10:51] Ángeles Polo: Per això t’ho he preguntat, perquè no sabia si també estàvem vinculats a la UNED per això o no.
[10:54] Alberto Granados: No, no, no. El que sí que tenim els esperantistes a Espanya és una associació, la Federació Espanyola d’Esperanto, i així un poc contactem. Clar, la millor manera de contactar és fer un congrés anual. Fa pocs dies hem fet el congrés anual a Cheste, a València. El congrés de l’any que ve el farem a Sòria. També ens reunim pràcticament totes les setmanes els esperantistes de Terol.
[11:16] Ángeles Polo: I quan arribarà ací el congrés? En eixe tour Cheste-Sòria.
[11:20] Alberto Granados: Ací va arribar l’any 2017. Ja vam organitzar un congrés que va ser un èxit perquè hi van participar 155 persones que venien de 18 països diferents.
[11:30] Ángeles Polo: Què interessant, no?
[11:31] Alberto Granados: Podria passar que tornàrem a llançar-nos a organitzar el congrés. Sí, eixa és la pregunta següent. A repetir la segona. Podria ser.
[11:37] Ángeles Polo: Ja que teniu experiència, no? Doncs més fàcil que organitzar-ne una primera.
[11:41] Alberto Granados: Lògicament hi ha més ciutats que es proposen a si mateixes per a organitzar-lo. Però bé, no és descartable en absolut que tornem a organitzar el Congrés Nacional a Terol.
[11:50] Ángeles Polo: Bé, de moment ja saben que tenen l’opció damunt de la taula de, de manera directa, contactar amb el col·lectiu terolenc o, si volen, també formar-se a la UNED sobre l’esperanto. Hem aprés la salutació, Ángeles Polo. Què més has estudiat este cap de setmana? El comiat? El coneixes o no? No, perquè ens acomiadarà el professor. Vinga.
[12:09] Alberto Granados: Però Angelines, i t’ho he dit moltes vegades, ĝis la revido. Ĝis la revido vol dir fins a la vista. Ĝis la revido, la revido, revido, o siga, tornar a veure’s, ens tornem a veure, fins a la pròxima.
[12:24] Ángeles Polo: Jo m’havia buscat un que potser és un poc més directe i desagradable i que pronunciaré malament, però vinga, que sóc una atrevida, hi vaig. Jo he buscat ací un comiat que seria com un adéu i gràcies, seria un adéu… dankon.
[12:38] Alberto Granados: El dankon quasi sona a alemany.
[12:41] Ángeles Polo: Dankon, ve un poc de l’estil. Progressem adequadament, professor.
[12:48] Alberto Granados: Necessitem millorar. Adéu i moltes gràcies als oients d’Onda Cero.
