Quin nivell d’esperanto s’assolix amb Esperanto12?

Esperanto12 és el curs d’esperanto més recomanat per a començar de zero en castellà: dotze lliçons, gratis, sense registre i amb àudio. La pregunta que ningú contesta a la seua pàgina és la més òbvia: quan l’acabes, què saps fer exactament? Hem mesurat el curs sencer per a respondre-la.

La resposta curta és esta: en acabar les dotze lliçons s’arriba a un A2 de comprensió i a un A1 llarg de producció. És a dir, entens esperanto escrit i parlat senzill, però encara no saps parlar-lo. I això, lluny de ser una mala notícia, diu prou sobre què cal fer després.

Avís abans de seguir: el que ve és la nostra valoració comparant el contingut del curs amb els descriptors oficials del Marc Comú Europeu de Referència. No és una certificació, i ni el curs ni el mètode de Zagreb declaren cap nivell enlloc. Ho vam comprovar.

Què és Esperanto12

És la versió web del mètode de Zagreb, el curs clàssic de dotze lliçons que van escriure Zlatko Tišljar, Spomenka Štimec, Ivica Špoljarec i Roger Imbert. La pàgina la va programar Georg Jähnig, la veu és d’Emilio Cid i els dibuixos de Carlos Devizia. La versió en castellà la van digitalitzar Enric Baltasar, Alejandro Escobedo i Guillermo Molleda Jimena.

Què hi ha dins, contat una a una

Les dotze lliçons tenen totes la mateixa forma: un text amb àudio, les paraules noves, la gramàtica i tres exercicis amb solucions. Comptant el curs sencer ixen 2.302 paraules de text, 615 entrades de vocabulari, 789 exercicis i 48 apartats de gramàtica.

El salt està a les lliçons 11 i 12. El text passa de 155 paraules a 455 i 491, i deixa de ser el diàleg típic de manual: la 11, La sentimulo, és la noveleta que G. F. Cooper va escriure usant només eixes cinc-centes arrels, i la 12 és prosa literària amb frases llargues i subordinades. Qui arribe al final del curs haurà llegit literatura de veritat, no exercicis.

Per què 455 arrels cundixen tant

El curs ven «500 paraules». Comptades de veritat, les entrades distintes són 510, i no totes són paraules: 455 són arrels de veritat (144 verbs, 144 substantius, 68 adjectius, 86 partícules i 13 adverbis derivats), 23 són afixos, 13 són terminacions gramaticals i 19 són noms propis.

I ací està el truc de l’esperanto, que és el que explica que un curs tan curt arribe tan lluny. En valencià, «aprendre», «alumne», «alumna», «escola» i «llibre de text» són cinc paraules que cal memoritzar per separat. En esperanto són una arrel i quatre peces, i les peces ja les saps:

Per això 455 arrels en esperanto no equivalen a 455 paraules en francés o en anglés: amb els 27 afixos i les terminacions, cada arrel dóna entre cinc i quinze paraules que s’entenen sense haver-les vistes mai. Eixa és la raó real que dotze lliçons arriben on arriben, i no cap truc pedagògic.

El que això no arregla: si l’arrel no hi és, no hi és. Komputilo, trajno, flughaveno, kuracisto —ordinador, tren, aeroport, metge— no ixen al curs.

D’on ix el «95 %»

És la frase gran de la portada del curs, i té font real. Zlatko Tišljar va gravar al Congrés Universal de Lucerna, en 1979, converses corrents entre esperantistes: 60.000 paraules. En processar-les li van eixir 1.500 morfemes, i els 467 més freqüents cobrien el 95 % del corpus. Amb eixa dada es va decidir que el manual tinguera dotze lliçons com a màxim i només eixos cinc-cents morfemes.

Ara bé, «95 % de les paraules» no és «entendre el 95 %». Hi ha tres matisos que convé dir:

1. És cobertura de paraules soltes, no de significat. Si en una frase de vint paraules n’entens dènou i la que falta és el verb principal, t’has quedat sense la frase.
2. És un corpus de 1979, i de conversa entre esperantistes en un congrés. Ni internet, ni mòbils, ni el vocabulari d’avui.
3. Són morfemes, no paraules. La mateixa dada ho diu: lernanto compta com dos.

Encara amb els tres però, la xifra explica bé per què el mètode funciona: s’aprén primer el que de veritat ix tota l’estona, en compte de les deu fruites i els dotze colors dels manuals a l’ús.

Què ensenya i què deixa fora

El que sí que ensenya és més del que sembla. Entren els sis temps i modes simples complets —infinitiu -i, present -as, passat -is, futur -os, condicional -us i imperatiu -u—, i amb això està tot el verb simple de l’esperanto: no n’hi ha més. Entra l’acusatiu, inclòs el de direcció. Entra la taula de correlatius sencera, els 45, que és la peça que més costa en altres mètodes i ací arriba de colp a la lliçó 5. I entren 27 afixos.

El que deixa fora és el que marca el sostre:

És una poda deliberada, no un oblit. El mètode es va dissenyar als anys setanta per a ficar en dotze lliçons només el que cal per a parlar, i qui el va escriure ho diu sense embuts: primer es parla, la resta s’aprén després.

El nivell, destresa per destresa

Contrastat amb els descriptors oficials, el resultat és este:

• A1 —«expressions quotidianes, presentar-se, donar informació personal bàsica»—: cobert de sobra ja a la lliçó 4.
• A2 —«frases i expressions d’ús freqüent sobre si mateix, la família, compres, llocs i ocupacions; descriure en termes senzills el passat i l’entorn»—: cobert. Amb el passat, el futur i el condicional donats, i amb 455 arrels de la vida corrent, ahí s’arriba.
• B1 —«comprendre els punts principals de textos clars; desenvolupar-se en la major part de les situacions d’un viatge; produir textos senzills i coherents; descriure experiències i justificar opinions»—: no, i no està a prop. Falla en tres llocs: el vocabulari, la producció (mai no has escrit un text teu) i la interacció (mai no has parlat amb ningú).

I damunt, no hi ha examen que ho certifique

El sistema oficial d’exàmens d’esperanto de l’Associació Universal, fet segons el Marc Comú Europeu, només té B1, B2 i C1, més un C2 una vegada a l’any. No existix examen A1 ni A2 d’esperanto.

Els certificats donats entre desembre de 2008 i desembre de 2025 són 2.888 en total: 864 de B1, 849 de B2, 1.106 de C1 i 69 de C2, en 90 convocatòries i 33 països.

Traduït: en acabar Esperanto12 no hi ha res a què et pugues presentar. El primer examen que existix està un nivell per damunt d’on et deixa el curs.

Què falta per a arribar a B1

Si la pregunta és «i després d’això, què?», açò és el que cal fer, i l’ordre importa:

1. Parlar amb gent. És el que més falta i el més barat. Sense això no es passa d’A2 encara que s’estudien mil paraules més.
2. Vocabulari, de l’orde d’unes altres 500 a 1.000 arrels. Ací servixen Lernu, llegir uea.facila i un diccionari.
3. Els participis complets i els temps compostos. És mitja vesprada de gramàtica, no un curs.
4. Escriure coses pròpies i que algú les corregisca.

Primer l’1, després el 2. Al revés és com es queda la gent amb molt de vocabulari i sense parla.

I ací entrem nosaltres

Val la pena dir-ho amb totes les lletres, perquè és la conclusió honesta d’haver mesurat el curs: Esperanto12 és un curs excel·lent i deixa exactament el buit que ompli una tertúlia presencial. Dotze lliçons, gratis, sense registre, amb àudio, i en acabar entens esperanto escrit senzill. Per a parlar-lo, cal vindre.

El Grup d’Esperanto de València es reunix a la Kafo-Kunveno tots els dimecres, de 11:00 a 13:00. No cal saber esperanto per a vindre, i no cal haver acabat cap curs. Les dates estan en el calendari, i la resta de materials per a començar de zero, en Aprén esperanto.

Fonts

Totes les xifres d’este article estan mesurades sobre el material del mateix curs, descarregat el 29 d’agost de 2026, inclòs el bolcat complet que el web d’Esperanto12 publica per als programes de lectura automàtica.

• esperanto12.net — el curs, la taula de correlatius i la pàgina d’autoria
• «Zagreba metodo», Viquipèdia en esperanto — l’estudi de Tišljar, el 95 % i la història del manual
• edukado.net — els exàmens oficials i les seues xifres
• Marc Comú Europeu de Referència — els descriptors d’A1, A2 i B1 amb què s’ha contrastat
• El codi i la llicència del curs