Sis fotos i seixanta anys: busquem els joves esperantistes de València (1965-1968)

Un testimoni sobre classes, ràdio, teatre, fotografies i memòria esperantista juvenil en la València dels anys seixanta.

Introducció del Grup Esperanto de València

Des del Grup Esperanto de València volem compartir un testimoni que ens ha arribat recentment i que considerem d’un gran valor humà i històric. Pedro García Domínguez, valencià de 81 anys —nascut, per tant, cap a 1944-1945—, conserva records i fotografies relacionats amb l’activitat esperantista juvenil a València entre els anys 1965 i 1968.

Pedro va contactar amb nosaltres telefonant al telèfon de l’esperanto a València, i el 3 de juny de 2026 vam mantindre amb ell una primera entrevista de dos hores. Ens va contar el seu cas, ens va entregar sis fotografies d’època —amb explicacions manuscrites seues al dors— i ens va demanar ajuda per a localitzar els companys esperantistes que va conéixer fa més de seixanta anys. Publiquem ara el seu testimoni i les fotografies.

El seu relat ens parla d’un ambient juvenil en què l’esperanto apareixia vinculat a classes, amistats, excursions, ràdio i teatre. També ens recorda que la història d’un moviment no es conserva només en actes oficials, congressos o juntes directives, sinó també en fotografies familiars, records personals i testimonis de persones que, sense haver sigut necessàriament dirigents, ajudaren a fer possible aquella activitat.

Pedro García explica que, en aquells anys, un grup juvenil esperantista buscava un espai on impartir classes d’esperanto. Ell, vinculat a l’Associació d’Antics Alumnes de l’Escola de Formació Professional «San Vicente Ferrer», va facilitar l’ús d’un local. D’aquesta manera entrà en contacte amb joves esperantistes valencians, entre els quals recorda especialment Amparo Asensi i Adolfo.

Aquest article té, per tant, una doble finalitat. D’una banda, volem deixar constància del testimoni de Pedro García. De l’altra, volem fer una crida pública per intentar localitzar antics participants d’aquell grup juvenil esperantista, o familiars de persones que hi participaren.

A continuació reproduïm les fotografies i el text de Pedro García, revisat només pel que fa a ortografia, puntuació i format, però respectant-ne el contingut, el to personal i la memòria pròpia.

Les fotografies

Les sis fotografies que ens va entregar Pedro corresponen a les obres de teatre que el grup juvenil va representar. Totes porten al dors el segell del fotògraf —Foto-Reportaje Badía, Pintor Gisbert 8, València— i, en la majoria, una explicació manuscrita del mateix Pedro, que reproduïm literalment (en el castellà original) en cada peu de foto. Els personatges que menciona (la seua «mujer» Lola, la seua «hija», el «pretendiente», el «Dr. Conde», el «Dr. Regulez», «Ruperto») són personatges de les obres, no persones reals.

Els intèrprets saluden el públic al final de la funció. Al dors, només un número i el segell del fotògraf.
Els intèrprets saluden el públic al final de la funció. Al dors, només un número i el segell del fotògraf.

«Yo buscando a mi mujer Lola y su padre, con Ruperto, amigo del Dr. Regulez», va escriure Pedro al dors.
«Yo buscando a mi mujer Lola y su padre, con Ruperto, amigo del Dr. Regulez», va escriure Pedro al dors.

«Yo con mi hija y su pretendiente, al cual le estoy dando coba [lectura insegura] por los 8.000.000 pts», va escriure Pedro al dors.
«Yo con mi hija y su pretendiente, al cual le estoy dando coba [lectura insegura] por los 8.000.000 pts», va escriure Pedro al dors.

«Yo con el pretendiente de mi hija y el Dr. Conde, médico americano», va escriure Pedro al dors.
«Yo con el pretendiente de mi hija y el Dr. Conde, médico americano», va escriure Pedro al dors.

Escena amb la criada. El dors només porta un número i el segell del fotògraf.
Escena amb la criada. El dors només porta un número i el segell del fotògraf.

«Yo junto con mi hija y su pretendiente», va escriure Pedro al dors.
«Yo junto con mi hija y su pretendiente», va escriure Pedro al dors.

El text de Pedro García

El reproduïm en el seu castellà original.

El esperanto en los jóvenes de Valencia en los años 1965-1968

Me han encargado que me dirija a todos los esperantistas de España para explicarles una historia sobre el esperanto de hace aproximadamente 61 años.

Me llamo Pedro García. Nací en Valencia hace 81 años. Estoy casado, tengo una hija y una nieta que estudia Magisterio. Mi vida profesional ha estado vinculada a la Formación Profesional en la rama del metal. Posteriormente trabajé en el M.O.P.; de allí pasé a la empresa de muebles de oficina Pallardó y, por último, a la empresa valenciana Teleurge, en la cual me jubilé a los 65 años.

Después de haberme dado a conocer, os cuento la historia.

Al cumplir los 81 años, mi cabeza empieza a efectuar memorias retrospectivas, obviamente a través del pensamiento y otras veces con ayuda informática, dando un repaso de lo que fue —o, mejor dicho, de lo que ha sido— mi vida.

Ahí llego a la época del esperanto, en el año 1965, en la cual formé parte activa, como podréis comprobar. En Valencia estaba constituida la Asociación Juvenil Esperantista, presidida por la señorita Amparo Asensi.

En aquel año, en la Asociación de Antiguos Alumnos de la Escuela de F.P. «San Vicente Ferrer» —como en Barcelona «La Merced» o en Madrid «La Paloma»— teníamos un local que ocupaba toda una planta en un edificio situado en el centro de Valencia.

Un día por la tarde se presentaron Amparo y su novio, Adolfo, ambos esperantistas. Su visita tenía como motivo solicitarnos un aula donde impartir clases de esperanto a los jóvenes que así lo solicitaran.

A mí, personalmente, en aquel instante me dio hasta vergüenza, porque no sabía de qué me estaban hablando. Me nombraban al doctor Zamenhof y no sabía a qué se referían. Yo solo sabía que había una calle en Valencia con ese nombre. Me hablaban del esperanto y tampoco sabía de qué se trataba. A pesar de todo ello, me incliné por aquello, en un principio, por curiosidad.

En el local se disponía de cinco aulas para dar clases de este idioma y de una sala para reuniones o cine. Ellos rápidamente me preguntaron:

—¿De qué aula podemos disponer?

—De la que necesiten ustedes —respondí yo.

—Con esta que está aquí, en la entrada, nos es suficiente.

—Pues no se hable más. Simplemente, avísenme cuando vayan a empezar esas clases. Y otra cosa: ¿yo podría asistir como alumno para aprender ese idioma internacional del que ustedes me han hablado?

—Naturalmente que sí.

Se despidieron y se marcharon.

Y empezamos las clases. El profesor era un señor ya mayor, teniendo en cuenta la edad de los alumnos. No recuerdo su nombre; únicamente me ha venido a la mente que era ginecólogo y que asistía también su hija, como joven alumna. Seríamos en clase unos catorce o quince jóvenes.

Yo lo aprendí gracias a que solo tiene dieciséis reglas para fijar la gramática. Empecé, como mis compañeros, a intercambiar cartas con personas de otros países. Recuerdo que me escribí varias veces con una persona de China y con otra de Dresde, Alemania. Respecto a esta última, el profesor me insinuó que dejase de escribirme. Esto de la correspondencia venía muy bien, y creo que se seguirá practicando, aunque solo sea por conseguir sellos de correos.

Durante este periodo de clases se efectuaron algunas actividades:

  1. Algunos alumnos quedaban en el centro de Valencia para pasar un rato juntos.
  2. Se realizó una excursión, o quizá dos, a Cheste.
  3. Se realizó una excursión a la Albufera y la recorrimos en barca.
  4. Se realizaba el programa radiofónico «Esperanto por radio», que se emitía la noche de los miércoles y que grababan Amparo Asensi y Pedro García, un servidor.
  5. Ustedes hablan de una función de teatro, pero el año está equivocado. ¿Por qué?

La obra de teatro se celebró el día 15 de diciembre de 1967. Lo puedo decir con rotundidad, ya que ese año estaba efectuando el servicio militar. Cuando subieron todas las familias a felicitar a los compañeros que habían intervenido en las obras de teatro —que, como bien se ha dicho, fueron «Entre doctores» y «La cuerda floja»—, en ambas intervine y fui el director del grupo de teatro.

Uno de los que subió fue mi capitán de compañía. He repasado las fechas en mi cartilla militar; los más mayores se acordarán de aquello de «ya tengo la verde», que posteriormente fue la blanca. Existen fotos de esas obras, las cuales entregué a Raúl Salinas, presidente del Grup Esperanto de València, para que fueran subidas a la página web.

En el año 1968 no me gustaría afirmar con seguridad si se disolvió el grupo juvenil o si fui yo quien lo abandonó.

Nada más puedo decir, simplemente que, por razones personales, tomé otros rumbos. El local nos lo quitaron; se hicieron con él los sindicatos verticales, ya que antiguamente era una escuela sindical.

Volviendo al principio de esta narración, al venirme estos recuerdos a la memoria desde hace aproximadamente un año, hasta que finalmente me animé y llamé al teléfono del esperanto en Valencia, contacté con Raúl Salinas. Tuvimos una primera entrevista de dos horas. Yo quería, a través de la agrupación de Valencia, si era posible, localizar a algún compañero de los años 1965, 1966, 1967 o 1968.

Nada más. No sé si mi escrito habrá servido a algún esperantista. Yo, por mi experiencia, animo a los jóvenes que puedan estar interesados a que se informen, pues estoy seguro de que la agrupación tendrá los medios para enseñar este idioma, fácil para hablar con gente de todo el mundo.

Pedro García Valencia

El que ja hem pogut documentar

Els records de Pedro no estan sols: els butlletins de l’època, conservats en Bitoteko, la biblioteca digital de la Federació Espanyola d’Esperanto, confirmen bona part del seu relat i li posen noms i cognoms.

En juliol de 1964 es va celebrar a València el XXV Congrés Espanyol d’Esperanto, i durant el congrés es va formar una comissió juvenil per a organitzar un grup juvenil esperantista a la ciutat. Així ho conta el butlletí núm. 40 de HEJS (Hispana Esperanto-Junulara Sekcio, la secció juvenil de la federació), de gener-febrer de 1965, que dedica la portada a una fotografia de la «Estraro kaj gemembroj de la Junulara Esperanto Klubo en Valencio» —la junta i socis del club juvenil valencià— i celebra les seues «activitats portentoses»: la creació d’una junta «completíssima», una gran funció teatral amb les obres «Entre doctores» de Joaquín Abati i «La cuerda floja» de José Estremera —exactament les dos obres que recorda Pedro—, una excursió a Cheste i cursos d’esperanto.

Portada del butlletí HEJS núm. 40 (gener-febrer de 1965), dedicada a la junta i socis del club juvenil esperantista de València. Font: Bitoteko, Federació Espanyola d'Esperanto.
Portada del butlletí HEJS núm. 40 (gener-febrer de 1965), dedicada a la junta i socis del club juvenil esperantista de València. Font: Bitoteko, Federació Espanyola d'Esperanto.

El mateix butlletí publica la junta completa del club:

  • Presidenta: Amparo Asensi
  • Vicepresident: Adolfo López de Silanes
  • Secretari: Armando Quiles
  • Vicesecretari: Juan Arturo
  • Caixera: Elena Asensi
  • Vocals: Pedro García, José Luis Hortelano, Ernesto Guillém, Alberto Llorens

Ací estan, amb càrrec i tot, l’Amparo i l’Adolfo —Adolfo López de Silanes— del relat de Pedro. I ací està el mateix Pedro García, com a vocal: el seu testimoni de memòria, seixanta anys després, coincidix amb el paper imprés. El butlletí també relata una excursió del club a Cheste el diumenge 8 de novembre de 1964, amb trenta-sis excursionistes, en què es menciona Salvador Deltoro, Conchita Tudela i María Victoria Torner.

Un any després, el butlletí núm. 45 de HEJS (1966) arreplega Amparo Asensi com a vicesecretària de la junta estatal de HEJS, encarregada de l’organització del grup, amb domicili al carrer Doctor Gil y Morte de València.

Queden fils pendents. Pedro recorda que el professor de les classes era un metge —ginecòleg— la filla del qual també assistia com a alumna. Els butlletins de la federació de finals dels anys quaranta i cinquanta mencionen repetidament dos metges esperantistes valencians, els doctors Tudela i Herrero, que impartien un curs d’esperanto per a metges i estudiants de Medicina; i en l’excursió juvenil de 1964 participava una jove de cognom Tudela. Són peces que encaixen, però de moment només com a hipòtesi. Tampoc no hem localitzat encara documentació del programa radiofònic Esperanto por radio dels dimecres de nit —que segons els records de Pedro podria estar relacionat amb Radio Alerta o La Voz de Levante— ni de l’acte teatral que Pedro data amb seguretat el 15 de desembre de 1967, possiblement al Centro Cultural de Ruzafa, al carrer Sueca. El butlletí de començaments de 1965 ja menciona una funció amb les dos mateixes obres, així que pot ser que es representaren més d’una vegada; ho deixem anotat com a memòria oral pendent de contrast documental.

Ens ajudes a trobar-los?

Si alguna persona conserva records, fotografies, cartes, programes, carnets, retalls de premsa o qualsevol informació relacionada amb l’esperantisme juvenil valencià dels anys 1964 a 1968, agrairem molt que es pose en contacte amb el Grup Esperanto de València. Ens interessen especialment:

  • persones que participaren en el club juvenil esperantista de València durant els anys seixanta;
  • familiars o coneguts d’Amparo Asensi, Elena Asensi, Adolfo López de Silanes, Armando Quiles, Juan Arturo, José Luis Hortelano, Ernesto Guillém, Alberto Llorens, Salvador Deltoro, Conchita Tudela o María Victoria Torner;
  • informació sobre els doctors Tudela i Herrero i sobre el professor de les classes del local de San Vicente Ferrer;
  • records del programa radiofònic Esperanto por radio;
  • identificació de les persones que apareixen en les fotografies d’aquest article.

Testimonis com el de Pedro ens ajuden a reconstruir una part poc coneguda de la història esperantista valenciana: la de les classes, les amistats, les excursions, la ràdio, el teatre i la vida quotidiana dels joves que, en plena dècada dels seixanta, s’acostaren a l’esperanto a València.

Grup Esperanto de València

Pedro García Domínguez ens va entregar les fotografies i el seu text en l’entrevista del 3 de juny de 2026.


Llegir en: Castellano  ·  Esperanto

Raúl Salinas Monteagudo
Raúl Salinas Monteagudo
Articles: 136