Carta de Humphrey Tonkin:

Celebració El 26 de juliol, Dia Internacional de l’Esperanto, s’acosta. Cal planificar ara!

Què faràs aquest dia?

Sens dubte, informaré als meus amics no esperantistes que és un dia especial al calendari esperantista, el dia de l’any 1887 en què Zamenhof va publicar un petit fullet que va introduir l’esperanto per primera vegada al món. No els imposaré l’esperanto, com si presentés una solució a tots els problemes del món, però esmentaré algunes novetats recents. Per exemple: potser el fet que l’any vinent tindrem un congrés a l’Àfrica, on l’esperanto va acumulant progressivament els seus seguidors i usuaris. O potser el fet que milers de persones utilitzen l’esperanto en entorns socials; o cantar en la llengua, fins i tot en cors internacionals; o llegir en la llengua; o ensenyar-ho a altres persones. Els enviaré enllaços a presentacions que els puguen interessar, a YouTube per exemple.

Entre els meus amics espere que hi haja un o dos polítics locals, o professors, o persones que viatgen a l’estranger.

Potser fins i tot em posaré en contacte amb el nostre alcalde, o enviaré un missatge al nostre senador o membre del parlament, o contactaré amb un retor local. Potser ho farà ara, per avisar-los que aviat arribarà el Dia de l’Esperanto.

No per imposar, sinó per informar. No per convèncer immediatament sinó per interessar. No per demostrar que els parlants d’esperanto són estranys, sinó per demostrar que són savis, que estan ben informats sobre el món, que treballen per l’enteniment entre les persones.

En canvi, si treballar per entendre és estrany, digueu-me estrany…

Potser els comentaré que aviat aniré a un congrés d’esperanto a Itàlia, on tota la gent parlarà la mateixa llengua. Podria mentir que sempre aconseguim molt als nostres congressos, o almenys fer-me una nota per treballar amb més diligència per aconseguir realment molt a Torí -si no fos només per demostrar que amb un llenguatge comú sí que és possible aconseguir molt- i preparar-me per al congrés de l’any vinent.

Potser fins i tot beuré una copa de vi en honor a la llengua i al seu creador… Però només després d’un petit esforç, perquè aquella copa esdevinga una compensació, no una fugida.

Això sí, enviaré bons desitjos als meus amics esperantistes, amb qui acostume a contactar els dies festius (per Nadal, per exemple). Els agrairé la seva feina per l’esperanto; els recordarà que no estan treballant de manera aïllada; els animaré a fer més, promet fer més jo mateix.

Comprèn: si volem que el món celebri el Dia de l’Esperanto, comencem per nosaltres mateixos. Siguem orgullosos del nostre esperanto, però sàviament, amb dignitat, de manera convincent.

Feliç dia de l’esperanto! Món feliç!

Humphrey Tonkin
Representant de l’Associación Universal de Esperanto a les Naciones Unidas (Nova York)