Nota (agost de 2026): este text és de juliol de 2023 i parla del Dia de l’Esperanto d’aquell any. La carta de Humphrey Tonkin continua valent per a qualsevol 26 de juliol. Eixe any també hi va haver cartell valencià del Dia de l’Esperanto; i l’altra data assenyalada és el 15 de desembre, el Dia de Zamenhof.
Carta de Humphrey Tonkin:
Festa! S’acosta el 26 de juliol, Dia Internacional de l’Esperanto. Cal preparar-ho ja!
Què faràs aquest dia?
Sens dubte, explicaré a les meues amistats que no parlen esperanto que és un dia especial al calendari esperantista: el dia de 1887 en què Zamenhof va publicar un fullet que presentava l’esperanto al món per primera vegada. No els imposaré l’esperanto, com si presentés una solució a tots els problemes del món, però esmentaré algunes novetats recents. Per exemple: potser el fet que l’any vinent tindrem un congrés a l’Àfrica, on l’esperanto va acumulant progressivament els seus seguidors i usuaris. O potser que milers de persones fan servir l’esperanto a les xarxes socials, o hi canten, fins i tot en cors internacionals, o hi llegeixen, o l’ensenyen a altres persones. Els enviaré enllaços a presentacions que els puguen interessar, a YouTube per exemple.
Entre els meus amics espere que hi haja un o dos polítics locals, o professors, o persones que viatgen a l’estranger.
Potser fins i tot parlaré amb l’alcaldia, o escriuré a qui ens representa al Senat o al Parlament, o al rector de la parròquia. Potser ho faré ja ara, per avisar-los que prompte arribarà el Dia de l’Esperanto.
No per imposar, sinó per informar. No per convèncer immediatament sinó per interessar. No per demostrar que els parlants d’esperanto són estranys, sinó per demostrar que són savis, que estan ben informats sobre el món, que treballen per l’enteniment entre les persones.
I si treballar per l’enteniment és estrany, doncs digueu-me estrany…
Potser els comentaré que aviat aniré a un congrés d’esperanto a Itàlia, on tota la gent parlarà la mateixa llengua. Podria mentir i dir que sempre traiem molt de profit dels congressos, o almenys apuntar-me que he de treballar més de valent per aconseguir-ho de veres a Torí —encara que només siga per demostrar que amb una llengua comuna sí que es pot aconseguir molt— i preparar-me per al congrés de l’any que ve.
Potser fins i tot beuré una copa de vi en honor a la llengua i al seu creador… Però només després d’un petit esforç, perquè eixa copa siga una recompensa, no una fugida.
Això sí, enviaré bons desitjos als meus amics esperantistes, amb qui acostume a contactar els dies festius (per Nadal, per exemple). Els agrairé la seua faena per l’esperanto; els recordaré que no treballen a soles; els animaré a fer-ne més, i jo prometré fer-ne més també.
Entén-ho: si volem que el món celebre el Dia de l’Esperanto, comencem per nosaltres. Siguem orgullosos del nostre esperanto, però sàviament, amb dignitat, de manera convincent.
Feliç dia de l’esperanto! Món feliç!
Humphrey Tonkin
Representant de l’Associació Universal d’Esperanto davant les Nacions Unides (Nova York)
Llegir en: