El diumenge passat, 27 de març, un grup d'esperantistes valencians es va reunir a casa de la nostra samideanina Ana Montesinos per a donar la benvinguda a una família ucraïnesa, la de Niko, Anna, Nazar i Mia. Ana Montesinos ofereix la seua casa de camp de Bétera a esta família tan simpàtica, de manera totalment gratuïta i desinteressada, amb eixa bondat que se li nota des del primer moment que la coneixes.
Rosa, Carmen, Luis, Dennis, Raúl i Elías també hi van ser: una reunió important per al nostre moviment valencià, perquè l'ambient esperantista va ser boníssim i vam estar xarrant en la nostra llengua meravellosa tota la vesprada —quasi no vam «cocodrilejar» gens—, a la qual cosa també va contribuir el bon nivell d'esperanto de Niko, que el parla amb fluïdesa i elegància.
El menjar que va oferir Ana Montesinos estava boníssim, i el menú va ser:
primer, un grapat d'aperitius (fruita seca, creïlles fregides…)
segon, un plat típic anglés —Ana va viure a Anglaterra molts anys, on no va perdre l'accent espanyol però va aprendre a cuinar a l'anglesa— de carn i verdures (boníssim…). Cadascú va poder tastar un got de gaspatxo fresquet
tercer, unes postres amb moltíssima fruita —pomes, plàtans, fraules…— i iogurt, nata…
quart, vam fer el café durant una horeta o dos, amb café calent, llet, nata i sucre.
De sobretaula vam parlar de tot i de res, com sol passar entre esperantistes, i cap a les huit vam arreplegar un poc de diners perquè la família de Niko se senta més independent i puga visitar Bétera i València amb tranquil·litat. Ja coneixem la situació de molts esperantistes valencians que van perdre la faena per la pandèmia, però estic segur que tots vam contribuir amb el que la nostra situació personal ens permetia.
Al final, Ana Montesinos i la bonica família de Niko es van acomiadar de nosaltres a la porta de la casa de camp, i vam proposar una nova trobada a València per a prendre café junts, xarrar en la nostra llengua meravellosa i ensenyar la ciutat als nouvinguts.
