<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><?xml-stylesheet type="text/xsl" href="/feed-estilo.xsl"?>
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Llengua &#8211; Esperanto a València</title>
	<atom:link href="https://valencia.esperanto.es/category/llengua/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://valencia.esperanto.es</link>
	<description>Grup d’Esperanto de València, fundat el 1903 — cursos, activitats i arxiu històric</description>
	<lastBuildDate>Thu, 24 Sep 2026 08:44:16 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=7.1.2</generator>

<image>
	<url>https://valencia.esperanto.es/wp-content/uploads/2026/09/logo-gev-512-150x150.png</url>
	<title>Llengua &#8211; Esperanto a València</title>
	<link>https://valencia.esperanto.es</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>Com es diu «hola» en esperanto? Les primeres paraules per a començar a parlar</title>
		<link>https://valencia.esperanto.es/2026/09/24/com-es-diu-hola/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[VegVins]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 24 Sep 2026 08:44:16 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Llengua]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://valencia.esperanto.es/?p=18454</guid>

					<description><![CDATA[Com es diu «hola» en esperanto i les primeres frases per a començar: saludar segons l'hora, acomiadar-se, donar les gràcies i presentar-se.]]></description>
		
		
		
			</item>
		<item>
		<title>«-ata» o «-ita»: trenta-cinc anys barallant-se per dues lletres</title>
		<link>https://valencia.esperanto.es/2026/09/21/ata-ita/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Raúl Salinas Monteagudo]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 21 Sep 2026 08:00:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Llengua]]></category>
		<category><![CDATA[història]]></category>
		<category><![CDATA[moviment]]></category>
		<category><![CDATA[recerca]]></category>
		<category><![CDATA[Zamenhof]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://valencia.esperanto.es/?p=18051</guid>

					<description><![CDATA[La polèmica de l’-ata/-ita: què es discutia, per què el text fundacional no ho podia resoldre, què en va publicar el butlletí espanyol mentres passava — i els altres llocs on l’esperanto no és tan fàcil com es diu En juny de 1932, un esperantista alemany va publicar un article sobre com s’ha de dir […]]]></description>
		
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Ci, el pronom que va nàixer fora de l’ús</title>
		<link>https://valencia.esperanto.es/2026/09/18/pronom-ci/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Raúl Salinas Monteagudo]]></dc:creator>
		<pubDate>Fri, 18 Sep 2026 08:00:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Llengua]]></category>
		<category><![CDATA[història]]></category>
		<category><![CDATA[recerca]]></category>
		<category><![CDATA[reforma]]></category>
		<category><![CDATA[Zamenhof]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://valencia.esperanto.es/2026/09/18/pronom-ci/</guid>

					<description><![CDATA[Zamenhof va escriure que el millor hauria sigut ci per a un i vi per a molts, i va explicar per què hi renunciava L’esperanto no distingix entre «tu» i «vosaltres»: vi val per a una persona i per a cinquanta. Té des del primer moment un pronom exclusivament singular, ci, però en l’ús ordinari […]]]></description>
		
		
		
			</item>
		<item>
		<title>«Auxiliar»: la paraula que Zamenhof quasi no usava</title>
		<link>https://valencia.esperanto.es/2026/09/13/llengua-auxiliar/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Raúl Salinas Monteagudo]]></dc:creator>
		<pubDate>Sun, 13 Sep 2026 05:55:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Llengua]]></category>
		<category><![CDATA[història]]></category>
		<category><![CDATA[moviment]]></category>
		<category><![CDATA[recerca]]></category>
		<category><![CDATA[Zamenhof]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://valencia.esperanto.es/2026/09/13/llengua-auxiliar/</guid>

					<description><![CDATA[L’esperanto es presenta des de fa un segle com una «llengua internacional auxiliar», i l’últim adjectiu és el que desactiva l’objecció més òbvia: no ve a substituir res. Però eixe adjectiu quasi no és de Zamenhof. En l’Originala Verkaro —el recull de les seues cartes, discursos i articles— la fórmula lingvo internacia ix 93 vegades […]]]></description>
		
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Per què francoj però kanadanoj?</title>
		<link>https://valencia.esperanto.es/2026/09/06/per-que-francoj-pero-kanadanoj/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Raúl Salinas Monteagudo]]></dc:creator>
		<pubDate>Sun, 06 Sep 2026 08:00:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Llengua]]></category>
		<category><![CDATA[història]]></category>
		<category><![CDATA[moviment]]></category>
		<category><![CDATA[recerca]]></category>
		<category><![CDATA[Zamenhof]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://valencia.esperanto.es/2026/09/06/per-que-francoj-pero-kanadanoj/</guid>

					<description><![CDATA[Els noms de països van en dos sistemes incompatibles, la divisió entre els dos és arbitrària, i la Federació Espanyola se n’ha barallat des de 1949 En esperanto, de Kanado ix kanadano: l’arrel nomena el territori i el sufix -an- en trau l’habitant. De franco, en canvi, ix Francujo o Francio: ací l’arrel nomena el […]]]></description>
		
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Els «beaufrontismes»: quan escriure massa clar era el defecte</title>
		<link>https://valencia.esperanto.es/2026/09/05/beaufrontismes/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Raúl Salinas Monteagudo]]></dc:creator>
		<pubDate>Sat, 05 Sep 2026 09:42:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Llengua]]></category>
		<category><![CDATA[història]]></category>
		<category><![CDATA[literatura]]></category>
		<category><![CDATA[recerca]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://valencia.esperanto.es/?p=13600</guid>

					<description><![CDATA[En el primer Congrés Universal d’Esperanto, en 1905, Kabe va posar nom a un vici d’estil i el nom era el d’un company: Beaufront’ismoj. No parlava de reformes ni d’ido —això arribaria dos anys després—, sinó d’una prosa que gastava més gramàtica de la que la frase necessitava. La pàgina 39 del Commentaire sur la […]]]></description>
		
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Esperantista, esperantòfon o parlant d’esperanto?</title>
		<link>https://valencia.esperanto.es/2026/09/04/esperantista-o-esperantofon/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Raúl Salinas Monteagudo]]></dc:creator>
		<pubDate>Fri, 04 Sep 2026 08:00:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Llengua]]></category>
		<category><![CDATA[moviment]]></category>
		<category><![CDATA[opinió]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://valencia.esperanto.es/2026/09/04/esperantista-o-esperantofon/</guid>

					<description><![CDATA[La paraula esperantista pot designar qui parla la llengua, qui l’estudia, qui la defensa, qui treballa per difondre-la o qui pertany a una associació. Distingir estos significats ajudaria a descriure millor la realitat de l’esperanto —i, de passada, a explicar millor la nostra història. Primer número de La Esperantisto (Nuremberg, 1 de setembre de 1889). […]]]></description>
		
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Insultar en esperanto</title>
		<link>https://valencia.esperanto.es/2026/09/04/insultar-en-esperanto/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Raúl Salinas Monteagudo]]></dc:creator>
		<pubDate>Fri, 04 Sep 2026 07:00:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Llengua]]></category>
		<category><![CDATA[literatura]]></category>
		<category><![CDATA[recerca]]></category>
		<category><![CDATA[recursos]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://valencia.esperanto.es/?p=12536</guid>

					<description><![CDATA[En la literatura espanyola, «blasfemar en esperanto» és un acudit: vol dir una cosa impossible o ridícula. La resposta és que sí que es pot, que hi ha dos diccionaris dedicats a fer-ho, que el Boletín de la Federació Espanyola en parlava ja en 1983, que en 2007 es va convocar un concurs amb un […]]]></description>
		
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Per què es diu martelo però ŝraŭbilo?</title>
		<link>https://valencia.esperanto.es/2026/08/30/per-que-martelo-pero-sxraubilo/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Raúl Salinas Monteagudo]]></dc:creator>
		<pubDate>Sun, 30 Aug 2026 16:00:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Llengua]]></category>
		<category><![CDATA[opinió]]></category>
		<category><![CDATA[recerca]]></category>
		<category><![CDATA[Zamenhof]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://valencia.esperanto.es/2026/08/30/per-que-martelo-pero-sxraubilo/</guid>

					<description><![CDATA[El caràcter de les arrels, els límits de la derivació regular i el mite de les «16 regles» Una de les promeses més atractives de l’esperanto és que, una vegada coneixem una arrel i un grapat d’afixos, podem construir una família sencera de paraules. Si ŝraŭbi significa «caragolar», ŝraŭbilo és l’instrument amb què es caragola: […]]]></description>
		
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Ri, el pronom que el feminisme esperantista va impulsar</title>
		<link>https://valencia.esperanto.es/2026/08/25/riismo/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Raúl Salinas Monteagudo]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 25 Aug 2026 08:00:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Llengua]]></category>
		<category><![CDATA[història]]></category>
		<category><![CDATA[recerca]]></category>
		<category><![CDATA[reforma]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://valencia.esperanto.es/2026/08/25/riismo/</guid>

					<description><![CDATA[En esperanto li vol dir «ell» i ŝi, «ella». Des de 1976 una part dels parlants usa també ri: un pronom singular per a referir-se a una persona sense indicar-ne el gènere, perquè no es coneix, perquè no ve al cas o perquè eixa persona el preferix. D’este ús se’n diu riisme. El que quasi […]]]></description>
		
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
